[Jordi Serrano Historiador i rector de la UPEC]
Molta gent opinem durant quatre anys i a les darreres setmanes, els que ens agrada la política, fins i tot fem porres. Fins aquí tothom té raó. Però en el tema municipal hi ha una variant que ho capgira tot, i és que hi ha eleccions. I, per tant, els sabadellencs sentencien.
Això es fa amb una gran mobilització de locals, de funcionaris, però sobretot de ciutadans que formen les meses electorals. El sistema és molt simple, extraordinàriament simple. Uns sobres senzills, unes paperetes a una tinta i unes urnes reciclades mantes vegades.
El dia de les eleccions no hi va haver cap incident. Un civisme impressionant. A més, el fet que hi hagi interventors fa que ningú provi de fer trampa. El sistema popular es vigila a si mateix. A més, és molt ràpid. Veient com van a altres països de l’entorn, som uns campions: en dues hores, tot llest. De fet, aquest any a partir de, 20% de l’escrutini, potser en menys de dues hores, ja sabíem que hi havia majoria absoluta de Marta Farrés. Hi ha gent que vol canviar aquest model per un de digital. Per l’amor de Déu, que no ho canviïn amb la IA, encara faran trampa quatre poderosos.
El resultat és conegut per tothom: majoria absoluta de Marta Farres del PSC. Als sabadellencs els ha agradat la seva forma de govern. Incontestable. I els altres? Sobre els altres tenia un article preparat, però com que han convocat eleccions de nou el 23 de juliol, els deixaré per al setembre. Les crítiques cal ferles sense la pressió d’una campanya electoral si el que es vol és analitzar amb profunditat i sinceritat el que ha passat.
La majoria absoluta genera alguna reflexió. Normalment, crea problemes. La gent creu que els genera de cara a l’oposició, a vegades passa. Però el problema no és tant amb els altres, sinó amb els mateixos. El debat dins del grup municipal governant s’acaba. Ja no hi ha discussions I discrepàncies. I això acaba generant errors, molts errors. La gent fa la pilota a l’alcalde encara que desbarri. Són moltes les decisions de molts temes diferents que ha de prendre un alcalde i és impossible que les endevini totes. Això li va passar a Antoni Farrés i a Manuel Bustos quan van aconseguir majoria absoluta.
Esperem que Marta Farrés, havent conegut els dos anteriors, actuï amb molta més prudència i enteniment. Tenir majoria absoluta genera molta més eficàcia, però també que els errors poden ser més grans. Fa unes. setmanes, després de fer una crítica molt moderada a unes declaracions municipals, se’m va respondre des del govern en aquest diari dient que aquest humil articulista pertanyia a “l’esquerra demodé i confusa” i el que és pitjor, a “blanquejar i permetre la impunitat de les màfies criminals”.
Bé, espero que els pròxims quatre anys es pugui opinar sobre els mil projectes municipals amb respecte sense necessitat de rebre tot el pes del poder. Els que l’exerceixen normalment no en són conscients. Els desitjo tota la sort i els encerts en els pròxims quatre anys. La ciutat s’ho mereix.
