Diners

El sector econòmic posa deures al govern

Representants i empresaris del sector econòmic demanen al nou govern encapçalat per Marta Farrés que resolgui diverses problemàtiques que arrossega la ciutat, en aquest nou cicle

/ V. CASTILLO

Nou mandat però velles demandes. Representants i empresaris del sector econòmic demanen al nou govern encapçalat per Marta Farrés que resolgui diverses problemàtiques que arrossega la ciutat, en aquest nou cicle polític (2023-2027): posar en marxa el pàrquing del Passeig, atraure noves inversions amb valor afegit, millorar l’estat dels diversos polígons industrials de la ciutat, vetllar pel compliment dels terminis de les obres del Portal Sud, extreure’n més potencialitats de l’Aeroport -a través del Hub Aeronàutic–, revitalitzar la zona del riu Ripoll i els seus consegüents usos, i posar la primera pedra a la Ronda Nord. L’entesa en aquest darrer mandat entre l’administració pública i el sector privat ha estat un bon punt de partida, vist amb bons ulls per als empresaris, que, així i tot, esperen que “es potenciï encara més”, mentre alerten que “el nou govern tindrà les mans més lliures per fer les coses que ha de fer, però, per contra, tampoc cabran excuses si no les fa”.

Les sis carpetes pendents

El Parc Fluvial del riu Ripoll i els seus usos

El pulmó verd de Sabadell sempre ha estat en boca de molts, però ara com ara encara no s’ha aconseguit posar fil a l’agulla, sobre com ha de ser el Ripoll del futur. Surf City? Generar més activitat econòmica, sigui industrial, de serveis o d’oci a la llera del riu? No fer-hi res? L’empresària sabadellenca i presidenta de l’Associació per l’impuls de l’Àrea del riu Ripoll, Rosvi Moix, ho té clar: “Amb aquest govern s’ha d’integrar l’àrea del Ripoll a la ciutat. S’han d’aprovar i ampliar els usos d’aquesta àrea per generar més activitat, sigui industrial, de serveis o d’oci”. Per la seva part, el president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich, demana que “es prenguin decisions més decidides, més contundents”, en temes com el del Surf City, qui considera que “s’ha tret de context l’impacte ambiental i s’ha creat un estat d’opinió basat en la por i la desinformació. Com a ciutat tenim els mitjans per garantir que un projecte com aquest compleixi totes les normatives”.

/ LLUÍS FRANCO

El pàrquing del Passeig: tancat i sense data d’obertura

La intenció del govern municipal era deixar enllestit, abans de les eleccions, l’adjudicació de les obres i la gestió de l’aparcament del passeig de la plaça Major, però avui en dia encara no s’han pogut efectuar aquests tràmits, i que entrés en funcionament al llarg d’aquest 2024. Posar en marxa el pàrquing del Passeig és una de les demandes de la Cambra de Comerç. “Fa molts anys que hauria d’estar obert. No té nom que els espais estiguin fets i alhora estigui tancat per problemes administratius. El pàrquing té un efecte multiplicador en l’activitat del Centre i de la via de Massagué. Estem perdent oportunitats, com més es deprimeixi el comerç local, més costarà de restablir-lo”, assegura Ramon Alberich. En la importància de no perdre el lideratge, Rosvi Moix recorda que “les inversions creen ocupació i riquesa. Si no tenim noves inversions, ens quedarem a la cua”.

/ V. CASTILLO

La ronda Nord i el desdoblament de la B-124

És una de les demandes que genera més unanimitat entre els representants d’entitats del sector econòmic i d’empresaris, però a la vegada, és una de les que no depèn únicament del govern local. Malgrat aquest escenari, la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, la carretera que ha d’unir les dues capitals del Vallès amb Castellar: “Continuem pensant que si volem millorar la mobilitat i descongestionar la segona corona, a més de potenciar la bona salut empresarial de la comarca, és imprescindible el projecte de la B-40”, apunta el vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, Josep Maria Martí, mentre afegeix que “el repte de Sabadell en l’àmbit de la mobilitat implica continuar apostant per l’autobús com a mitjà de transport públic”. Per la seva part, Alberich, ho considera una “prioritat màxima”, com també el desdoblament de la carretera de Castellar del Vallès, la B-124.

/ ÓSCAR ESPINOSA

El Portal Sud, Sant Pau de Riu-sec i el Hub Aeronàutic

Fa un parell de mesos que van començar les obres de la primera fase del Portal Sud, finançada per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona (4,9 milions d’euros), que han de culminar amb la segona fase (1,78 milions d’euros) en els pròxims mesos. “Què passarà si no arriben els diners? Deixarà de fer-se?”, es pregunta el president del Polígon Sud, Josep Maria Roviras, mentre demana al nou govern que les obres “acabin segons el termini previst”. En la mateixa línia, i sempre que el Portal Sud acabi sent una realitat, permetent una millor accessibilitat a la ciutat i a la C-58, la presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alícia Bosch demana que les noves inversions “aportin un valor afegit”, i que Sabadell “deixi de ser una ciutat dormitori i de serveis”. Per a l’empresària, “no tot s’hi val. Cal complementar les indústries que tenim, perquè d’aquí se n’extreuen derivades, com frenar el talent. Hem de ser racionals i dir que no quan toqui”. Sobre el Hub Aeronàutic, ara que farà dos anys del seu anunci, i després que recentment s’anunciés l’arribada de Celestia, Alberich alerta que “a l’Aeroport ja no hi queden espais. Aena no inverteix prou. Ens hi hem de bolcar tots perquè Aena faci una aposta. Necessitem el consens de les ciutats del voltant.

/ V. ROVIRA

Els polígons industrials de la ciutat

El correcte manteniment dels polígons de la ciutat és una de les demandes reiterades del sector: des de la neteja, passant per l’asfaltatge, fins a la millora de les telecomunicacions, sense descuidar la seguretat. “Deixant de banda el transport i els accessos, la fibra òptima no funciona com hauria de ser. Si l’Ajuntament s’hi posés, ens arribaria”, lamenta Rosvi Moix, empresària ubicada a la llera del riu Ripoll. Per la seva part, Roviras assegura que els polígons del Sud estan “deixats de la mà de Déu” i que cal, també, no mirant tant a l’exterior: “A vegades és important consolidar i ajudar les empreses perquè no marxin. Amb el mercadet dels diumenges, les empreses no poden carregar o descarregar”, i avisa que “està molt bé tenir un full de ruta, però cal deixar els polígons atractius, perquè fins que no ho estigui les empreses no vindran”. Entre altres preocupacions, quan i de quina manera sortiran les llicències per a bars i discoteques, i en aquesta mateixa línia, quina és la intenció de l’Ajuntament per revitalitzar la zona industrial de l’antiga Zona Hermètica, amb fàbriques tancades, pendent d’una adequació de les instal·lacions: “L’Ajuntament ha de trobar la fórmula per incentivar als propietaris”.

/ V. CASTILLO

Agilitzar tràmits i una revisió de la fiscalitat

No menys important són els timmings administratius que han de fer front les empreses a l’hora de demanar llicències per obres o activitats, obligant, en alguns casos, a frenar o aturar l’activitat durant diversos mesos. Mentre es valora positivament la Taula per al Desenvolupament Econòmic i la Competitivitat, entre empreses i administració pública, com destaca Alícia Bosch, un “bon punt de partida per multiplicar, amb mirada no només local, sinó de territori”. Des de la Cambra, es demana una revisió de la fiscalitat per fer la ciutat “més atractiva econòmicament”, mentre es remarca la necessitat de tenir una “agència de promoció econòmica com cal. Els models que han estat treballant no ens acaben de convèncer”.

/ LL. FRANCO

Comentaris
To Top