D’un dia per l’altre, Juli Fernàndez (1977) es va convertir en conseller de Territori després de la sortida a correcuita de Junts del Govern de la Generalitat. Aquest dilluns, amb les mateixes presses, el president Aragonès l’ha destituït del càrrec aprofitant la renovació a l’executiu català. Vuit mesos, ni un dia més, ni un de menys: això és el que ha durat l’exalcalde de Sabadell al capdavant del departament. El final de trajecte abrupte té a veure amb la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, la línia vermella que no va voler creuar mai.
Els primers dies al capdavant del departament va deixar la seva estratègia molt clara: més trens i menys carreteres. Tota la seva ambició es va posar en l’àmbit ferroviari –traspàs de Rodalies a la Generalitat davant la mala gestió de l’Estat, noves línies i estacions, millors serveis a FGC, busos ràpids– mentre pretenia fer obres menors a la xarxa de carreteres existent (el 2+1 a la C-12, a la C-15…).
La seva agenda va topar amb l’acord entre ERC i el PSC per als pressupostos de la Generalitat, que incloïa dues obres controvertides que els republicans i el mateix conseller havien rebutjat per activa i per passiva: l’ampliació d’Aeroport del Prat i la ronda Nord de Sabadell i Terrassa. Fernàndez, l’alcalde que havia participat a les manifestacions contra el Quart Cinturó, va haver d’acceptar a contracor la nova carretera per connectar les dues capitals del Vallès amb Castellar.
Des d’aleshores, les reunions entre els governs de l’Estat i de la Generalitat s’han succeït sense resultats destacables. Una cita darrere l’altra amb avenços, sí, però cap acord definitiu. La ronda Nord de Sabadell i Terrassa, que el president català ha defensat per segellar l’acord amb el PSC i garantir la continuïtat d’ERC al Govern, ha topat totes les vegades amb les ‘pegues’ de Territori.
Fernàndez no ha volgut mai la B-40, en tenia prou de millorar la carretera de Terrassa i connectar la ronda Oest amb Castellar. Ha estat fidel a l’activista i a l’alcalde anti-Quart Cinturó que porta dins. La discrepància va ser tal que el departament de Presidència ha arribat a assumir part de la negociació amb l’Estat.
La seva sortida del Govern, “consensuada” segons ha explicat Aragonès, no és com la de González-Cambray, que ha anat de polèmica en polèmica. Juli Fernàndez no se’n va per minúcies, com els problemes a la T-Jove o el conflicte amb els taxistes. Se’n va perquè mai va acceptar la ronda entre Sabadell i Terrassa, que veia com el Quart Cinturó enmascarat. Era o ell, o la ronda.
Demà, quan ja no estigui al capdavant de Territori, s’aplanarà el camí per a l’acord Estat-Generalitat sobre la carretera. Que a ningú no li estranyi si, després de mesos encallats, ara n’hi ha prou amb uns dies perquè es firmi el conveni. Vénen eleccions i tant els uns com els altres volen deixar els deures fets.
El sabadellenc Juli Fernàndez, rellevat de la conselleria de Territori