Si mai han fet una mudança, no es posin ara les mans al cap, però els vinc a parlar d’una molt especial que vam viure la primavera del 2018. M’hi acompanyen? A finals de març d’aquell any, es gestava el canvi de mans del Diari de Sabadell, que comportava traspassar la capçalera de l’anterior editora, Vallesana de Publicacions, a la nova i actual, Novapress Edicions, canviant tota l’organització editorial i gran part de la redacció sense pràcticament aturar les rotatives, ja que només es van deixar de fer tres edicions. L’inici d’aquesta nova etapa va ser una cursa a contrarellotge, com tota iniciativa en què, per molt que es facin previsions, sempre surten imprevistos.
Els redactors Manel Camps, Jaume Mas, Mireia Prat i el fotògraf Lluís Franco, l’abril del 2018 a la redacció del carrer de Sant Quirze / D.S.
El compte enrere es va activar el dimarts 3 d’abril del 2018, exactament una setmana abans de publicar la nostra primera edició, el dia 7. Aleshores, l’equip inicial de la nova etapa ens vam conèixer al coworking Infinitum Projects, a la rambla d’Ibèria, ja que individualment coneixíem l’editor, Marc Basté, però encara no havíem coincidit tots junts: la Marta, el Manel, la Pilar, el Jaume, la Mireia, la Neus, el Lluís, la Laura… A la primera reunió es barrejaven les cares d’il·lusió, curiositat i entusiasme amb un màxim respecte pel repte que teníem al davant: donar continuïtat a la principal capçalera de la ciutat. I és que més enllà d’això, el que fa particular el Diari i el periodisme local és que quan escrivim coneixem o ens podem imaginar qui ens llegeix, i això no ho podem oblidar perquè és la millor eina que ens recorda que si volem ser mereixedors de continuar fent el Diari de Sabadell, l’hem de fer de la millor forma possible i a l’altura de les exigències dels lectors.
L’endemà d’aquella reunió ja ens vam instal·lar a primer pis de l’edifici del Diari al carrer de Sant Quirze on, francament, sabíem quan entràvem, però no quan sortíem. La nova redacció combinava la joventut amb l’experiència, cosa que ens va ajudar especialment en els primers compassos. Distribuir seccions, pensar cobertures per fer reportatges, entrevistes o cobrir actes i escriure notícies. I, sobretot, vam començar a trepitjar i conèixer la ciutat per poder-la explicar. Perquè quan t’hi poses, t’adones que per molt que l’hagis vist tota la vida, quan l’has d’explicar i posar-hi paraules la cosa canvia.
El periodista Pere Figueras, treballant en l’edició del diari / D.S.
Preparar la primera edició era importantíssim per motius evidents, però el que generava més incertesa era com ens en sortiríem a les successives. L’arrencada, per forta que sigui, necessita anar acompanyada d’un impuls constant com el que avui ens permet celebrar cinc anys. Un cop feta l’edició del dimarts 10 d’abril, ja només quedava aguantar la respiració, confiar que tot estava bé i arribaria a subscriptors i punts de venda. I va arribar.
