La pàgina 3 del nou disseny del Diari va quedar reservada a un personatge de la ciutat. En aquests cinc anys, s’ha superat la xifra de 300, de tota mena d’àmbits. Hem volgut rescatar el primer, el que va estrenar aquesta peculiar secció que també ha viscut canvis en la seva estructura. Va ser Joan Serra, mestre vitraller per vocació que regenta el seu taller, des de fa més de quaranta anys, al carrer de Sant Quirze, curiosament només uns metres més avall d’on s’ubicava l’edifici de l’anterior Diari de Sabadell.
En aquella entrevista, el Joan explicava a la nostra redactora Pilar Armengol la seva fascinació pel món dels vitralls que va descobrir en un dels seus viatges a Marràqueix. Va deixar els estudis d’enginyeria electrònica per dedicar-se a un ofici que gairebé està en extinció. “En quedem molt pocs a la comarca, però el meu àmbit és molt particular. L’art del vitrall té diferents variants com la divulgació, exposicions, restauració… No és el mateix que un negoci convencional que depèn de molts factors externs”, subratlla.
D’ençà d’aquella publicació han transcorregut cinc anys justos. El Joan reconeix que “han passat moltes coses en aquest temps. El juny del 2018 podríem dir que érem feliços. L’economia estava en un bon moment i tot semblava funcionar. De sobte, va arribar la Covid i allò ho va canviar tot”.
“No hem après res”
El rellotge es va aturar per a tothom. El Joan té una visió molt particular d’aquella atípica situació i es mostra força crític. “Mai podrem oblidar que la pandèmia va aturar el món. I això és el més fort que ha passat mai. Una aturada general. Segur que molta gent va patir i ho va passar malament, però si alguna conclusió positiva va tenir la pandèmia és que va aturar el planeta”.
De totes maneres, considera que “tampoc hem après res. Ara volen més avions i la gent es mou més, com si hi hagués la necessitat de recuperar un temps que mai més es podrà recuperar. Tinc la sensació d’una bogeria col·lectiva. Estem accelerant el canvi climàtic, veiem plàstic per tot arreu… Al seu moment van parlar de nova normalitat, però potser calia aplicar una nova realitat que no s’ha fet o bé no s’ha activat correctament arreu del món”, explica.
