El sabadellenc Raúl López, de 26 anys i estudiant de 6è de Medicina, va viure dijous passat un dels episodis més complicats, però també “emotius i satisfactoris”, de la seva vida. Mentre treballava a la Bassa de Sant Oleguer, coordinant l’equip de socorristes i infermeres, van detectar una nena de cinc anys en estat d’inconsciència a l’aigua, encara per motius desconeguts. Una reanimació in extremis del Raúl va ser el detonant que va convertir l’episodi en un ensurt, i no en una tragèdia. “A les pel·lícules, les aturades respiratòries acaben sempre bé; però a la vida real, el desenllaç acostuma a ser un altre”, apunta. . La mare de la criatura, que prefereix mantenir l’anonimat, apunta que “encara porten l’ensurt a dins”; però que ben aviat mare i filla es deixaran veure per la piscina per anar a “fer-li una forta abraçada al Raúl”. De fet, dos dies després de l’ensurt, el Raúl va poder parlar amb elles per telèfon, un fet que li va “posar la pell de gallina i el va tranquil·litzar molt”, diu.
@diaridesabadell 👏▶️ El sabadellenc Raúl López, de 26 anys i estudiant de 6è de Medicina, va viure dijous passat un dels episodis més complicats, però també “emotius i satisfactoris”, de la seva vida. Mentre treballava a la Bassa de Sant Oleguer, coordinant l’equip de socorristes, van detectar una nena de cinc anys en estat d’inconsciència a l’aigua, encara per motius desconeguts. Una reanimació in extremis del Raúl va ser el detonant que va convertir l’episodi en un ensurt, i no una tragèdia. 💬 “A les pel·lícules, les aturades respiratòries acaben sempre bé; però a la vida real, el desenllaç acostuma a ser un altre”, apunta. Una tasca “lloable, ràpida i eficient de tot l’equip de la piscina”, diu, que va ser la que va permetre “portar aquesta nena de nou a la vida”. La mare de la criatura, que prefereix mantenir l’anonimat, apunta que “encara porten l’ensurt a dins”; però que ben aviat mare i filla es deixaran veure per la piscina per anar a “fer-li una forta abraçada al Raúl”. De fet, dos dies després de l’ensurt, el Raúl va poder parlar amb elles per telèfon, un fet que li va “posar la pell de gallina i el va tranquil·litzar molt”, diu. 📲 www.diaridesabadell.com
Com està la criatura?
La nena va ser traslladada al Taulí després de reanimar-la. Em van trucar des de l’hospital unes hores més tard i em van confirmar que es trobava fora de perill i perfectament. Celebrem que ha estat un final feliç.
És un estat de màxima gravetat.
Quan la van treure de l’aigua no estava en una situació compatible amb la vida; i si no haguéssim actuat com ho vam fer, doncs probablement això no ho estaríem explicant avui d’aquesta forma.
Pots reconstruir-nos els fets? Què va passar?
Això va succeir dijous passat, al voltant de les 12:40 h i les 13 h. Rebem pel walkie-talkie que una socorrista s’ha tirat a l’aigua a una zona de la piscina. S’activa el protocol corresponent, com es fa en qualsevol rescat. Ens mobilitzem cap a l’illa (part central de la Bassa de Sant Oleguer), on van treure la víctima de dins l’aigua. La van treure inconscient. I en un primer diagnòstic vaig veure que havia entrat en aturada respiratòria. Quan tot va passar, la criatura es trobava amb l’esplai i encara es desconeix exactament què li va passar a l’aigua.
Com vas procedir?
En infants i en casos d’aturades respiratòries s’ha de començar amb cinc ventilacions de rescat. Si estàs equipat es pot fer amb un Ambu, que és com un globus que proporciona oxigen de forma directa. És una alternativa al boca a boca. En aquest cas, havíem d’esperar-nos que arribés el maletí, muntar l’aparell d’oxigen, etc. Perdíem massa temps. Vaig decidir que no es corria cap risc i que la via més ràpida era optar per fer el boca a boca. La reanimació consta de cinc ventilacions seguides de diverses compressions toràciques, com el que es veu a les pel·lícules, per fer-te una idea.
Raúl López al pont central de la Bassa de Sant Oleguer / Víctor Castillo
Volem posar-nos a la teva pell: com es viuen aquests moments?
Va ser un moment complicat, però gratificant després de veure com va acabar. Són moments de màxima tensió i d’adrenalina, però cal mantenir el cap fred. Ser metge és una cosa que vas somiant al llarg de la teva vida. Són situacions que m’havia imaginat milers de vegades dins del cap. Com que l’havia viscut tantes vegades de forma fictícia, aquell moment el vaig viure com un dia més. Vaig valorar i vaig procedir, senzillament.
Insisteixes que aquest desenllaç feliç ha estat gràcies a una tasca col·lectiva.
Absolutament. Jo únicament vaig fer la reanimació tècnica. Si la socorrista no hagués tret la nena de l’aigua, jo no hauria pogut fer les maniobres. Si la persona de recepció no m’hagués escoltat quan vaig demanar activar el protocol per parada respiratòria, l’ambulància no hauria arribat. Si quan va passar, no haguéssim rotat tots els socorristes, la piscina hauria quedat plena de zones perdudes. És un orgull a nivell personal; però sobretot col·lectiu. Tota la instal·lació va actuar amb la màxima professionalitat.
Has pogut parlar tant amb la nena com amb la mare.
Sí. Dos dies després de l’ensurt vaig parlar-hi. Encara m’emociono ara quan hi penso. La mare em va donar les gràcies i em va dir: “Si no hi haguessis estat, això no ho estriem explicant”. Després, la mare em va passar la nena. La nena té només cinc anys… Això va ser una fiblada d’energia espectacular per continuar fent el que estic fent perquè veus que al final val la pena.
Què podem fer per evitar aquest tipus de situacions? Precisament, és quasi una constant durant els darrers dies veure notícies tràgiques d’ofegaments arreu de l’estat.
S’ha de tenir sempre moltíssima cura. Un nen petit pot ofegar-se en qüestió de segons, per tant, han d’estar tutoritzats i vigilats constantment per persones adultes. El protocol marca que els monitors, en cas de grups d’esplai, han d’estar dins l’aigua sense perdre de vista els nens i nenes. Hi lluitem contínuament. Si veiem monitors fora de l’aigua, els advertim. Els petits són els més vulnerables a les piscines: aquesta vegada ha sortit bé, però podria haver acabat molt diferent.
A la Bassa de Sant Oleguer hi passa moltíssima gent cada dia. Com és el dispositiu?
Aquí, som nou socorristes i una infermera. Tots connectats sempre. En cas de rescat, fem servir un sistema de rotacions perquè no hi hagi cap punt descobert a tota la piscina. Perquè et facis una idea de com és un dia de juliol a la Bassa. Dimarts, per exemple, teníem 2.500 infants a la piscina. L’aforament total és de 3.500 persones, així que les mil places restants són pels monitors, famílies, grups d’amics…
