La Cursa Popular és l’estrella esportiva de la Festa Major, però aquest any trobarem a faltar la seva estrella en el vessant organitzatiu: el mític Pep Molins. Per això el volem homenatjar amb el testimoni de persones vinculades a la prova
Un autèntic líder. Era gairebé impossible (sense el gairebé) anar a la Cursa -com a participant, de públic o premsa-i no topar-se en algun moment amb el Pep. Estava a tot arreu. Semblava que hi hagués centenars de Peps. Posant tanques, controlant la sortida, donant consells als voluntaris… A les primeres edicions, organitzava tots els detalls i a l’hora de començar es posava a la línia de sortida i a córrer com els altres.
El seu fill, el Jordi, actual president de la Joventut Atlètica Sabadell, recorda la seva influència per fer una Cursa a Sabadell. “Era una època en què les curses a peu s’estaven posant de moda a tot arreu seguint el model americà (Marató de Nova York). L’any 1978 s’havia celebrat la primera marató Catalunya a Palafrugell, antecessora de la Marató de Barcelona. En aquest context el meu pare de seguida va veure que allò s’havia de fer a Sabadell i va convèncer tothom per tallar els carrers i posar-se a córrer, una cosa gens habitual aquí”.
El Jordi també rescata una anècdota de les primeres edicions: “alguns atletes de la JAS sortíem unes nits abans de la cursa amb pintura a marcar el circuit, tot sota les ordres del meu pare, és clar. Ell encoratjava a tots els atletes a participar en la primera cursa de la temporada després de l’estiu”.
El que ha estat cap de la secció d’activitats esportives i de promoció del Departament d’Esports de l’Ajuntament fins fa un any, Joan Baraldés, ara jubilat, ha compartit un grapat d’actes i Curses amb el Pep Molins durant trenta anys. “Va ser un pilar i una peça fonamental en l’organització de la Cursa. Ho feia tot amb una gran passió. Un autèntic líder. De fet, el Pep va convertir-se en l’ànima de l’atletisme a la ciutat”, explica amb orgull.
El tòpic del primer a arribar i l’últim a marxar era real en aquest cas. “Era el primer a tirar el carro i a moure les tanques. Impulsava a tota la resta de l’organització, era un exemple i sempre estava a disposició de tothom”, subratlla Baraldés. “Va ser-hi fins a l’últim moment, encara que fos per fer el tret de sortida”, afegeix.
Sempre present
Aquesta edició, en la qual només es faran les proves de 5 i 10 quilòmetres i les curses infantils, la gent de l’organització trobarà a faltar el lideratge del Pep. “El buscarem amb la mirada, és inevitable, i no el trobarem. Es farà molt estrany perquè ens havíem acostumat a la seva presència durant molts anys. Era una figura omnipresent a la Cursa”, admet l’Àngel Viñeta. “Era un dinamitzador absolut de l’atletisme. Tot passava per a ell. Recordo quan baixava de jove a les Pistes de Sant Oleguer a entrenar i allà estava cada dia el Pep. Després, el Cros de Can Deu, el Sant Sebastià o la Cursa. Ha estat una figura que no es pot deslligar de qualsevol activitat atlètica a la ciutat. Sempre ha estat present”.
Ernest Aguilar, vinculat a l’organització els últims anys a través de l’Associació de la Mitja Marató de Sabadell -aquest any no en forma part-, qualifica al Josep Molins com “l’ànima de la prova, és qui va capitanejar l’Associació els últims 13 anys, lluitant per aconseguir coses en cada reunió, barallant-se amb polítics o tècnics per millorar el circuit… Tenia un gran poder de convicció i era capaç de moure muntanyes”, diu.
La imatge més gràfica de l’Ernest és “veure al Pep, amb més de 80 anys, movent tanques com un xaval de 20, d’un cantó a un altre. Això de les tanques em sorprenia cada any perquè era el primer a fer-ho. Ha estat una gran pèrdua per l’àmbit esportiu i el trobarem a faltar moltíssim”.
El vicepresident en funcions de la Joventut Atlètica Sabadell, Francesc Carrión, recorda “el paper que jugava el Pep a les reunions amb l’Ajuntament per millorar els aspectes de la Cursa. Ell volia afavorir sempre als corredors populars, que la cursa no fos molt llarga perquè pogués participar el màxim de persones. En canvi, no li agradaven els que anomenava caça-recompenses, corredors de més nivell que només participaven per guanyar premis en metàl·lic, anant de festa en festa”.
El Joan Esteve, també lligat durant molt de temps a l’organització, pare de l’atleta Llorenç i actual president del Club Esportiu Hoquei Sabadell, admet que “es farà estrany viure la Cursa sense el nostre estimat Pep. Ell va agafar el lideratge de l’organització i el muntatge. A primera hora ja estava per allà i marxava l’últim. Ha estat un orgull compartir tants anys al seu costat i aprendre moltíssimes coses. Aquesta Cursa li hem de dedicar al Pep”, demana des del cor.
L’esperit del Josep Molins estarà molt present en aquesta edició que començarà demà a les 10 h al passeig de Sant Oleguer, amb les proves de 5 i 10 quilòmetres. S’espera més de 3.000 corredors entre totes les distàncies.
