La paraula rècord és un anglicisme i s’utilitza principalment a l’àmbit de l’esport.
El rècord és el millor resultat dins d’una activitat esportiva. També s’anomena millor marca. En tots els esports hi ha una gran varietat de dades que comuniquen un registre que representa el màxim nivell assolit i que serveix com a referència per a la resta d’esportistes, que intentaran millorar aquesta marca o registre.
Un dels esports en què s’empra més la idea de rècord és en atletisme, ja que les seves tres variants (curses, llançaments i salts) es poden mesurar de manera exacta: en centímetres els salts i els llançaments, i en minuts, segons i dècimes totes les curses que es fan.
La idea de rècord es pot entendre de moltes maneres: mundial, olímpic, nacional, universitari, regional, provincial o local, dins d’una categoria o d’un any concret.
Montse Pujol
Perquè la millor marca sigui reconeguda com a vàlida, cal que sigui homologada, és a dir, que respecti les condicions que estableix cada federació esportiva. En atletisme, per homologar un rècord de velocitat cal que el vent no superi la velocitat de 2 metres per segon. Aquest tipus de regles és fonamental, ja que si no es respecten rigorosament, no es podria portar un control exacte de les marques que es fan. El control de vigilància i de registre d’aquests aspectes correspon a comissions creades per dur a terme aquesta feina amb el millor criteri.
Àngel Carrasco
Pel que fa a l’atletisme sabadellenc, una taula gestionada per la Joventut Atlètica Sabadell (JAS) conté els rècords locals de tots els temps. A Història de l’atletisme a Sabadell, 1914-1991, Ricard Rof i Pere Molero exposen les tasques que duen a terme les comissions de rècords i expliquen que aquestes comissions tenen com a objectiu registrar, classificar i homologar les marques atlètiques, i també divulgar i informar dels rècords i dels rànquings actuals, sigui d’una temporada o de tots els temps. A Sabadell, la JAS duu a terme sistemàticament i d’una manera reglamentada aquestes tasques des dels anys trenta, encara que es tenen alguns resultats anteriors a aquests anys.
Matilde Gómez
Normalment, la Comissió de Rècords de Sabadell ha estat formada per un tècnic, membre de la Junta de la JAS, el president i un directiu de l’entitat. En línies generals, hi ha hagut tres etapes en la Comissió de Rècords, amb un tècnic principal en cadascuna. La primera època va des de la constitució de l’entitat fins a l’any 1936, amb Joaquim Candela; la segona, del 1946 al 1977, amb Josep Company, i la tercera, des del 1977 fins ara, amb Ricard Rof.
La Comissió de Rècords constituïda més seriosament és la que es va formar l’any 1952, composta per un delegat del Col·legi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme, Josep Company; tres delegats del Club Natació Sabadell, Magí Novas, Albert Novas i Francesc Tatjer, i per quatre delegats de la JAS, Tomàs Valls, Jaume Jové, Lluís Pons i Armand Prats.
Josep Orriols
Al llarg de la història de l’atletisme sabadellenc, no sempre s’han seguit els mateixos criteris de valoració per atorgar un rècord local. Fins al 1936, la Comissió considerava rècord de Sabadell les marques obtingudes pels atletes pertanyents a qualsevol dels clubs d’atletisme o de les seccions atlètiques d’entitats ciutadanes, o bé les marques fetes per atletes independents que no pertanyien a cap club, però residien a Sabadell. A partir del 1946, la Comissió de Rècords va passar a considerar les marques fetes pels atletes de la JAS, que era l’únic club d’atletisme de la ciutat. La marca no s’homologava si l’atleta no residia a Sabadell. L’any 1956 es va fer una excepció amb Josep Romaguera, que si bé corria com a independent, havia nascut i vivia a Sabadell. Més tard, després del 1977, es va considerar exclusivament rècord de Sabadell tota marca feta per un atleta de la JAS. Després, la Joventut Atlètica Sabadell va considerar que els rècords de Sabadell eren les millors marques que feien els atletes amb llicència de la JAS i que eren socis d’aquesta entitat (exceptuant els estrangers). Podria semblar que aquests rècords eren de caràcter social, però atès que la JAS era l’únic club d’atletisme de Sabadell tenien, també, caràcter local.
Josep Miquel Pérez Rodríguez
L’any 1995, a instàncies del senyor Ricard Rof, aleshores president de la JAS, es va signar un protocol entre aquesta entitat, l’Ajuntament de Sabadell i el Club Natació Sabadell, segons el qual és el consistori qui, per mitjà d’un diploma, dona el reconeixement merescut als atletes que han aconseguit un rècord. El Club Natació Sabadell, que havia deixat de tenir secció atlètica els anys cinquanta, la va recuperar l’any 1983. Els seus atletes es dediquen a les curses i maratons populars i al triatló.
Carme Valero
Hi ha rècords antics que encara no han estat superats i es poden considerar històrics, com per exemple el de llançament de pes en pista coberta, amb una marca de 13,45 metres que va aconseguir Àngel Carrasco el desembre del 1970, és a dir, 53 anys enrere. També hi ha el rècord de decatló, amb 6.053 punts, de Josep Miquel Pérez, el juny del 1974; el de 20 quilòmetres marxa, de Josep Orriols, amb un temps de 1h33’50”, aconseguit l’abril del 1976; els de Carme Valero de 1.500 metres (4’08”34), 800 metres (2’04”12) els mesos de juny i juliol del 1976; el de Montse Pujol de 60 metres tanques, amb un temps de 8”87, del febrer del 1977, o el de Matilde Gómez a la prova de 10.000 metres, amb 41’37”0, el setembre del 1978.
Adjunt hi ha els rècords sabadellencs femenins i masculins en pista, ruta i pista coberta.
A més a més…
Alguns rècords no homologats ho foren per diverses causes. L’any 1951 en un llançament de martell, es va trencar la cinta mètrica i es va mesurar a pams. El 1961 en una cursa es va fer la sortida amb un mocador i un xiulet i no amb la pistola reglamentària. El 1975 una prova de 300 metros es va celebrar a les 9 de la nit sense prou llum.
