A un portal immobiliari trobem una ofertassa. Una habitació d’uns cinc metres quadrats, amb l’espai just per un llit individual i una calaixera. Té llum natural, sí, la que entra pel cel obert. El preu? 400 euros per compartir un pis de lloguer al Centre de Sabadell amb tres persones més. “Cada cop es fa més difícil. Se m’acaba el contracte a final de mes i encara no sé on aniré a viure”, lamenta la Júlia, una jove de la Creu Alta.
El preu del lloguer va arribar al seu màxim històric el setembre passat. Segons el portal immobiliari Idealista, un pis de 100 metres quadrats implica deixar-se 1.110 euros al mes. És un 20,7% més que la mitjana de fa cinc anys (1.020 euros, el 2018) i un 54,2% per sobre dels registres de fa una dècada (720 euros, l’any 2013).
L’escalada de preus s’ha accentuat en el darrer any: el lloguer mitjà ha pujat un 9,1%, triplicant la inflació, que encara és elevada (+2,6%). Dins de la ciutat, a banda del Centre, l’augment de preus impacta en barris com la Creu de Barberà i l’Avinguda-Eixample (+10%). “Tant fa si busques a un altre barri, perquè els preus no baixen… Com t’has de gastar 7o0 en el lloguer cobrant mil euros al mes?”. es pregunta el Joan, de 31 anys, que encara viu amb els pares.
Aquest no és un fenomen específic de Sabadell. L’encariment de l’habitatge a Barcelona ciutat (+18,1% interanual) arrossega els municipis propers, com Badalona (+13,9%) i l’Hospitalet del Llobregat (+11,9%). Com una taca d’oli, també es trasllada al Vallès, on Sabadell pateix més que Terrassa (+6,4%). “La gent de Barcelona és expulsada pels seus preus prohibitius”, constata Josep Marín, gerent d’Exes Sabadell Centre, que apunta també a la nova llei d’Habitatge com a causa: “No dona gaire protecció al propietari. Molts pisos d’inversió de lloguer han passat a ser de compravenda”. La combinació entre la falta d’oferta disponible i les dificultats per comprar habitatge –els tipus de les hipoteques estan disparats– tampoc hi ajuda.
/ VÍCTOR CASTILLO
Els salaris dels joves, insuficients
L’augment en els lloguers complica encara més l’emancipació dels joves, que es veuen obligats a compartir pis –en el millor dels casos–o a viure amb els pares fins passats els 30. Segons un estudi recent del Consell de Joventut d’Espanya, una persona d’entre 16 i 29 anys necessita destinar el 106% del seu salari net per llogar un pis. És a dir, necessita més del que cobra per disposar d’un habitatge.
Els sous tampoc no pugen al ritme del lloguer. El salari mitjà dels menors de 35 anys a Sabadell ha passat de 18.859 a 21.035 euros bruts anuals en els últims cinc anys, segons les dades de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Un increment de l’11,5%, per darrere dels lloguers en el mateix període (+20,7%).
/ LLUÍS FRANCO
L’alternativa: els ajuts públics
Davant les dificultats per poder fer front al lloguer, molts joves opten per demanar un ajut públic. Aquestes setmanes s’estan fent els últims tràmits per als bons del lloguer de la Generalitat per al 2023. Les cites per sol·licitar-lo a través de Vimusa, l’empresa pública de lloguer de Sabadell, es compten per desenes. La Maria, de 32 anys i veïna del Centre, va aconseguir hora a dues setmanes vista. “Serà el segon any que ho demano”, explica.
En els últims dos anys, 1.350 sabadellencs s’han beneficiat dels ajuts del lloguer, tant de les convocatòries de la Generalitat (983) com en l’extraordinària de l’Estat del 2022 (367). Els ajuts, però, no arriben a tothom, sigui per disponibilitat pressupostària, pel nivell de renda o el preu de l’habitatge: un 32,6% de les sol·licituds catalanes 2022-2023 es van rebutjar, un 71% en el cas de les de l’Estat.
El topall als arrendaments, quan?
La llei d’Habitatge estatal, en vigor des de l’abril, encara no s’ha implementat. La norma obre la porta a establir topalls en els preus en 140 municipis catalans, entre els quals hi ha Sabadell i altres ciutats vallesanes, com Terrassa, Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí. El Govern català exigeix aplicar ja els límits previstos per la llei i està a l’espera de tenir una resposta del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
L’Ajuntament s’ha mostrat a favor de regular els preus de lloguer, però l’alcaldessa, Marta Farrés, insisteix a augmentar l’oferta a través de l’habitatge públic. “No hi ha una política única d’habitatge. Per contenir els preus, s’han de fer servir Vimusa, cooperatives, rehabilitació…”, afirmava en una entrevista recent. La norma, però, no compta amb un consens total: la Cambra de la Propietat Urbana va titllar la llei com un “galimaties” que “enfonsa els propietaris”.
La Generalitat limitarà el preu del lloguer a Sabadell amb la nova llei estatal d’habitatge
