Marta Farrés (1981) i Lluís Matas (1971) són les dues cares de l’acord PSC-Junts per governar a Sabadell. L’alcaldessa, que tenia majoria absoluta, ha obert les portes de l’executiu i ha delegat àrees com la transformació de la Gran Via i el Ripoll, la relació amb les entitats empresarials i el turisme.
Com qualsevol pacte, El Sabadell del sí inclou les línies mestres del govern de coalició. Però en què estan d’acord i en què no? Fem un test a Farrés i a Matas, per separat, per comprovar-ho.
FARRÉS-MATAS, PSC-JUNTS
Descrigui l’altre.
Marta Farrés: El Lluís Matas és una persona poc política i molt de ciutat, i és lleial. Jo sempre m’hi he entès.
Lluís Matas: La Marta Farrés és una líder generosa i intel·ligent. Busca consensos, sumar i representar tots els eixos. I a escala personal, sempre ha complert la seva paraula amb mi.
Tres punts d’entesa entre els dos.
M.F.: Tots dos volem atraure empreses, volem abordar el canvi climàtic i abordar projectes estratègics, com el Taulí, el Museu del Gas, el Hub Aeronàutic i infraestructures clau com la ronda Nord.
LL.M.: Estem d’acord a exercir la capitalitat de Sabadell. Això què vol dir? Coincidim aen atraure més empreses i generar ocupació, en la transformació de la Gran Via i la necessitat de la ronda i en les polítiques de cohesió (neteja, seguretat i habitatge assequible).
Tres diferències abismals en què no es posarien mai d’acord.
M.F.: En la independència de Catalunya, que soc més progressista que ell i que el Lluís és molt del Centre, i jo tinc tota la ciutat al cap.
LL.M.: Jo soc independentista i l’alcaldessa no, que prioritzo la política econòmica i ella les polítiques socials, i que jo porto en política dos anys mentre la Marta hi ha dedicat gran part de la seva vida.
Matas, a l’esquerra, firma l’acord sota la mirada de Farrés, dimecres passat / VÍCTOR CASTILLO
Al ple municipal tot es votarà en bloc o pot haver-hi diferències entre PSC i Junts?
M.F.: En temes de ciutat, tot en bloc. L’únic que pot passar és que hi hagi diferències en debats nacionals al ple municipal, un fet que no hauria de passar! El ple ha de discutir sobre Sabadell, no de qüestions de Barcelona o Madrid, que per això tenim el Parlament i el Congrés dels Diputats.
LL.M.: El Govern votarà en bloc en tot allò que preveu l’acord (pressupost, ordenances, eixos comuns), i les que sobrepassin la ciutat podem plantejar diferències en el sentit de vot, com qüestions identitàries. No renunciarem als nostres ideals i si, per exemple, el ple vota sobre l’amnistia, hi votarem a favor.
Acceptaria que els comuns entressin al Govern municipal?
M.F.: Els ho vaig oferir i van ser ells els que van dir que no, just després de guanyar les eleccions. De fet, els ho vaig dir als comuns i a ERC… i tampoc. Però com sempre dic, si hi ha projectes de ciutat, podem arribar a acords puntuals.
LL.M.: No m’ho plantejo i aquest acord no ha sortit en cap de les converses, ni amb l’alcaldessa ni amb l’equip negociador. Seria un pacte contra natura posar En Comú Podem dins d’un govern PSC-Junts, una altra cosa és arribar a pactes puntuals, com amb ERC i la Crida. Coses estrambòtiques no les farem.
Matas i Farrés posen a les escales de l’Ajuntament / DAVID CHAO
EL MOMENT POLÍTIC
El context polític, en què el PSOE negocia la investidura amb Junts, ha jugat un paper important de l’acord?
M.F.: No, no ha tingut cap transcendència ni en un sentit ni en un altre. No ha entrat a l’equació. La lògica partidista del Parlament o al Congrés no funciona a les ciutats, on pesen més les afinitats personals i el dia a dia. Amb el Lluís m’hi vaig entendre des del principi.
LL.M.: El pacte PSC-Junts s’ha decidit a Sabadell, perquè els pactes municipals es fan en clau municipal. Dit això, l’entorn hi influeix, és clar… Tenim un ull posat a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les.
Per què ara i no el 2019?
M.F.: Perquè la Marta Morell ho va vetar. Jo ja vaig dir que volia Junts al Govern, però no va ser possible i vam trobar un encaix que ens va funcionar. Ara què ha canviat? Que el PSC té majoria absoluta? Les majories absolutes tenen un risc, que és que et pensis que ho tens tot fet i que la ciutat és teva. Jo soc més de continuar actuant com si no la tinguéssim, i promoure la cultura del pacte i de rebaixar la confrontació.
LL.M.: Si no vam entrar al govern va ser per l’aritmètica. Un pacte amb el PSC no era viable perquè Junts i Podem de Marta Morell érem incompatibles, i ERC tampoc va ser capaç d’articular una alternativa. Per això, vam optar per quedar-nos fora de l’executiu i aportar a la projecció de la ciutat i en la transformació de la Gran Via.
Marta Farrés, al despatx d’alcaldia, aquest divendres / VÍCTOR CASTILLO
EL CONTINGUT DE L’ACORD
Sabadell del sí. Sí a què?
M.F.: Sí a qüestionar-nos les coses, sí a gent que vingui amb ganes de treballar per la ciutat, sí a les inversions, sí a ser capital i a millorar la ciutat. Sí a no molestar la gent. Alguns partits fan política enfadant el ciutadà i no entenc per què ho fan.
LL.M.: Sí a una ciutat més verda, menys contaminada, sí a ser més capital, sí a una ciutat més sostenible i moderna. Sí a una ciutat on viure, treballar i estudiar. El Sabadell del sí vol dir sumar i multiplicar, el no resta i divideix.
Qui ha triat el lema de l’acord? No té una connotació independentista? És igual que el de la campanya de Junts.
M.F.: No. Sempre hem dit que hi ha una sèrie de forces a la ciutat que diuen ‘no’ a tot. I jo no estic en política per fer això. Escolto qui calgui, agafo totes les idees –també les de la Crida– i sobre això decideixo. A Sabadell ens hem de treure complexos i dir-nos el que fem bé. No sé si passa perquè som humils o perquè ens hem de creure més les nostres potencialitats…
LL.M.: Les dues parts estem contents del pacte, tant del contingut com del titular. Era el nostre eslògan, però no té cap mena de rerefons independentista. És el lema de Junts per Sabadell, pensat en positiu.
Matas, al Racó del Campanar / VÍCTOR CASTILLO
Prioritat número 1 que s’ha d’abordar avui mateix.
M.F.: L’adaptació al canvi climàtic és la primera assignatura que s’ha d’abordar.
LL.M.: Tirar endavant l’Oficina de Turisme a la Casa Duran, per treure profit de tots els actius –esportiu, cultural i empresarial– de Sabadell.
No anem tard amb la Casa Duran? No ha de ser la seu de la Capital de la Cultura 2024?
M.F.: Costa de complir amb els calendaris i les lleis no ens ajuden. Els tècnics volen arribar-hi, però després et diuen que hi ha problemes amb la contractació, amb les empreses, subministraments… No veurem les obres per a l’oficina de Turisme a la Casa Duran enguany. Començaran l’any vinent.
LL.M.: Per ser la seu de la Capital de la Cultura no necessita res més que un cartell. Si parlem de la futura Oficina de Turisme, que ha d’anar a la saboneria de la Casa Duran, sí que anem molt tard per les traves administratives i burocràtiques. Ja hauria d’estar en marxa.
La Casa Duran, vista des del carrer de la Indústria / AINA TORRES
Què ha de fer la ciutat més verda i sostenible? És un dels conceptes més genèrics de l’acord.
M.F.: Hem d’abaixar la temperatura de la ciutat a través d’espais d’ombra –per exemple, tendals en espais de joc infantil on no es pot estar a les 12 h. Plantar més arbres per reduir la contaminació, fer refugis climàtics, aprofitar l’aigua regenerada tot el que puguem (per regar, netejar) i fer una doble canalització entre l’aigua potable i l’aigua regenerada. I també reduir el consum de llum amb més enllumenat LED.
LL.M.: Flors i arbres on hi ha ciment per mitigar el canvi climàtic, més llocs d’estar i pacificats. Estem al Passeig gaudint d’aquest espai que ha quedat fantàstic. I menys contaminació a la Gran Via, amb més arbres, llocs d’estada, bancs, més carrils bici i per a vianants, i hem de fer que circulin menys cotxes.
S’apujaran els impostos i taxes municipals un 15% per al 2024. El mandat és llarg i la inflació va per llarg. Què s’ha de prioritzar: apujar impostos o ajustar el pressupost?
M.F.: Les dues coses. Amb una de sola no n’hi ha prou. A Sabadell som els que paguem menys d’IBI, IAE, de taxa de residus, si es compara amb les mitjanes de Catalunya, de la província i del Vallès. També hem de fer un exercici de racionalitzar l’administració: deixar de fer serveis que s’han fet històricament i per inèrcia i que potser ara no té sentit continuar prestant. No puc ser més concreta, ho estem analitzant.
LL.M.: A partir ara haurà de fer possible una ciutat millor –amb seguretat, neteja i inversions, polítiques socials i empresarials– amb una política d’impostos justos. Pensi que als polítics i a Junts no ens agrada apujar les taxes i els tributs. La falta de valentia de no haver ajustat ingressos i costos ha fet que ara s’hagi de fer el que no s’havia fet abans. Dit això, si els costos augmenten per a l’Ajuntament, com tots en som conscients en el nostre dia a dia, és per la inflació. Això no vol dir que hi hagi hagut un malbaratament de recursos públics ni un augment de despeses injustificats.
El català, present en l’acord, ha de passar per davant del castellà en l’atenció de l’administració local?
M.F.: No. Ho hem de portar amb més naturalitat i polititzar-ho menys. Jo soc catalanoparlant i crec que s’ha de protegir la llengua catalana, però protegir-la no vol dir excloure ningú.
LL.M.: Sense cap mena de dubte. No podem renunciar a aquest tret identitari. No és un punt intranscendent, de segona, dins del pacte PSC-Junts. L’acord no s’hauria firmat sense el català…
PROJECTES DE CIUTAT
Quin serà el següent pas a la Gran Via?
M.F.: Hem de continuar declinant-ho. Si finalment la ronda Nord és una realitat, serà el moment de repensar la Gran Via de manera contundent.
LL.M.: Hem de ser més ambiciosos amb l’eix central de la Gran Via. Que hi passin bicicletes i vianants, amb arbres i flors i més espais d’estada, similar a la plaça d’Espanya i a les intervencions dels carrers de l’alcalde Ribé i Moix. El concepte és el tram final de la Meridiana de Barcelona, a tocar de la plaça de les Glòries.
Jocs infantils a la renovada placeta de Calassanç Duran, com a part de la transformació de la Gran Via / AINA TORRES
La ronda Nord és un projecte fantasma, com el Quart Cinturó?
M.F.: No. És un projecte tangible. El que passa és que tenim un Govern de la Generalitat que no creu en les infraestructures. Per crear riquesa, la ronda Nord és necessària i es pot aconseguir respectant el medi ambient.
LL.M.: No és un projecte fantasma i cada dia s’hi avança: hi ha consens per connectar la Terrassa, la C-58, Can Deu i Castellar del Vallès, que seria la ronda Nord de Sabadell. La Generalitat, l’Estat, els ajuntaments hi estan implicats. Anem pel bon camí.
El Hub aeronàutic què ha de ser? En què impacta en el dia a dia dels veïns?
M.F.: El Hub ja és. No vull semblar xula, però tenim el centre de formació aeronàutica més important d’Europa. Tenim un aeroport auxiliar al Prat i un pol d’atracció industrial, com ha passat amb Celestia. En aquests tres àmbits s’impacta en els veïns: es genera feina i atraiem gent de tot el món i això és una riquesa per a tot el territori!
LL.M.: Generarà llocs de feina de qualitat, que la gent no hagi d’anar a Barcelona, Rubí o Terrassa a treballar, i farà que Sabadell no sigui una ciutat dormitori. A l’Aeroport de Sabadell venen estudiants de tot el món. Volem que vinguin aquí i s’hi quedin, com volem ser referència en els àmbits esportiu (Pista d’Atletisme, CNS, CES) i de recerca i innovació (Taulí, ESDi, la UAB, la Fira)… Que hi hagi més persones també ajuda a tenir una oferta cultural i lúdica.
Què s’ha de fer amb la Fira, que està en constant dèficit?
M.F.: Donaré tota la llibertat a Matas per aconseguir que no sigui deficitària. No estem parlant de vendre la Fira, sinó de maneres de gestionar-la.
LL.M.: Un consorci publicoprivat. La fira és 100% pública i hi destinem molts recursos. El sector privat (CIESC, Cambra, Pimec…) ho podria gestionar millor.
La Caserna de la Guàrdia Civil ha de ser les consultes externes del Taulí, però abans ha de passar a ser de l’Ajuntament. El Govern de l’Estat ha de desistir en la causa contra Sabadell?
M.F.: De fet, ja hi han desistit. El problema és que el Govern de l’Estat està en funcions i no tenen competències per firmar l’acord per desjudicialitzar la Caserna. Ens haurem d’esperar.
LL.M.: La Caserna ha de ser de Sabadell. Tal com es va desencallar el Passeig entre l’Ajuntament i la Generalitat per l’aparcament de sota d’FGC, entenc que hi pot haver acord entre l’Estat i Sabadell per a la Caserna. Per a nosaltres, la prioritat era fer habitatge de lloguer assequible per a la gent de la Creu Alta i de tot Sabadell. El projecte que defensa el PSC i que sigui una extensió del Taulí també em sembla perfecte.
La caserna de la Guàrdia Civil / VICTÒRIA ROVIRA
La residència del sud, també pactada entre PSC i Junts, Ajuntament i Govern de la Generalitat, fa dos anys. No han començat les obres.
M.F.: El Govern de la Generalitat ens va dir que es feia i no crec que ens enganyi. Avui mateix li preguntaré al conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Vull conèixer els calendaris.
LL.M.: Parlaré amb l’alcaldessa i amb el conseller Campuzano perquè es tiri endavant. Per cert! Els comuns m’acusen de ser de dretes, però l’acord per a la primera residència de gent gran és nostre.
TRANSPORT I ZBE
La prioritat número 1 en transport públic a Sabadell quina ha de ser? Que es pugui abordar ja.
M.F.: Fer-ho ja és difícil, perquè no és per a demà passat: l’estació de Rodalies de Can Llong.
LL.M.: Els autobusos llançadora. Hem de promoure la intermodalitat amb les estacions de ferrocarril (FGC, Rodalies) i redibuixar les línies d’autobusos per poder arribar a les zones d’interès i a tots els barris.
ZBE, sí o no? Com?
M.F.: Sí, perquè és llei. Ho estem acabant de dissenyar, ho tindrem llest aviat, i ho aplicarem sense deixar ningú enrere.
LL.M.: Sí, no tindria sentit no fer-la. Sabadell té un col·lapse al centre i hem de posar el focus en l’anella delimitada per carretera de Barcelona, ronda de Ponent, ronda de Zamenhof-Vilarrúbias, Gran Via. Però hem tingut altres factors en compte: un veí de Gràcia em deia l’altre dia: m’hauré d’empassar jo tot el fum del Centre? Hem de poder donar solucions a tothom. D’altra banda, hi ha qui no es pot canviar el cotxe ni cada deu anys!
Creu que ha de passar com a Barcelona, on alguns veïns amb cotxes vells no poden accedir a casa seva?
M.F.: No, no crearem una polèmica innecessària i deixarem la gent sense possibilitats. Donarem molt temps perquè la gent s’hi adapti: hi haurà un moment en què el cotxe no circularà, però no per contaminant! Sinó perquè tindrà tants anys que no funcionarà…
LL.M.: Hem de fer possible que una persona que té un cotxe de quinze anys i no se’l pot canviar pugui accedir a casa seva. Ho podem fer amb senyalització i permisos excepcionals, com les zones de càrregues i descàrregues.
No és una contradicció fer l’aparcament del Centre, sota el Passeig i enmig de la futura ZBE, quan el pàrquing de Fira està buit?
M.F.: No, perquè ja el tenim. Si no el tingués, el construiria? No. Tenint-lo, s’ha d’aprofitar? Sí. Està bé que la gent pugui arribar en cotxe aquí, de la mateixa manera que poden arribar a peu, amb TUS o FGC. I, de fet, crec que ens evitarà gent fent voltes generant contaminació.
LL.M.: Soc crític amb la gestió dels aparcaments de Sabadell. Vostè té raó: ningú sap que hi ha un aparcament a la Fira. Potser per què és municipal? Potser un privat el publicitaria més i no el tancaria a les 22 h. Coincidint amb la posada en marxa de la ZBE, s’haurà de posar més oferta d’aparcament als límits del Centre i que després, des d’allà, pugui agafar microbusos llançadora de zero emissions per arribar a la zona restringida.
L’AJUNTAMENT ALS BARRIS
L’acord parla de participació ciutadana, però no explica quin model. Quin és el seu?
M.F.: Hem de crear tots aquells espais, tant a escala territorial com sectorial, perquè tothom que ho vulgui hi pugui participar. I jo soc superaccessible! M’escriuen molt per Instagram, però ens falten alguns òrgans més formals.
LL.M.: Quan parlem de participació, parlem que la ciutat visqui intensament amb una oferta d’oci i cultural de primer nivell i que els veïns de Sabadell es puguin comunicar amb l’administració en català de manera prioritària.
Habitatge públic, oferta publicoprivada, cooperativisme…? Quina opció va primer?
M.F.: Tots. No hi ha una política única d’habitatge. Per contenir els preus, s’han de fer servir Vimusa, cooperatives, rehabilitació… tots els instruments que hi hagi a l’abast.
LL.M.: Cap dels models em sembla malament. Així i tot, aposto per la col·laboració amb el sector privat, tenint en compte que l’Ajuntament no té capacitat econòmica per construir per ell mateix. És a dir, fer convenis amb el constructor perquè una part de l’habitatge sigui de lloguer assequible i no al preu del mercat.
Façana de l’edifici nou de Vimusa, a la cantonada del carrer de Zurbano i la carretera de Barcelona / AINA TORRES
El combat a les ocupacions és més marca Farrés o marca Matas?
M.F.: Marca Farrés, i marca alcaldes de l’Arc Metropolità. He anat a Madrid amb alcaldes de tots els colors polítics per reivindicar que es puguin abordar molt més ràpid.
LL.M.: La moció per abordar les ocupacions delinqüencials i conflictives que es va aprovar al ple era de Junts. Qui ho va impulsar vam ser nosaltres, a Sabadell i al Parlament de Catalunya. Que l’alcaldessa també n’hagi fet bandera amb l’Arc Metropolità, perfecte! Però nosaltres ho vam dir primer.
Què s’ha d’abordar als barris, més enllà del Centre?
M.F.: No hi ha barris i el Centre. El Centre és un barri, com Ca n’Oriac, Campoamor, la Concòrdia, la Creu Alta… s’han de distribuir bé les inversions. Tothom ha de notar una millora al seu barri, visqui on visqui.
LL.M.: El Govern del PSC ha tractat molt bé als barris, on crec que s’ha de continuar fent equipament i posant més verd. Fer una ciutat cohesionada és que ho sigui de nord a sud, d’est a oest, i també al Centre! El mandat passat, vam insistir molt en l’abandonament del Centre i en la necessitat de fer inversions, com el Passeig i el carrer Indústria, però encara hi ha mancances: no hi ha una àrea de gossos, ni un centre cívic.
CULTURA
Nadal: Sabadell és la Vigo catalana?
M.F.: Això és molt d’homes… Aquesta competència és absurda! Jo vull que els veïns i tothom que vingui gaudeixi amb un Nadal bonic. Van venir més de 150.000 persones de fora l’any passat.
LL.M.: Sabadell és millor que Vigo. El Nadal de Sabadell també és millor. Trobo molt pobre el discurs de tenir l’arbre de Nadal més gran del món. Aquesta competició no ens interessa gens.
El Llaminer i representants de la ciutat han donat la benvinguda al Nadal / VÍCTOR CASTILLO
En què es concreta la Capital de la Cultura Catalana 2024, un projecte impulsat per Junts? Falten tres mesos i no en sabem res.
M.F.: El programa està tancat i s’estan buscant patrocinadors. S’està treballant també en els actes, la inauguració… serà un bon moment per a la ciutat! Em fa molta il·lusió. Com a alcaldessa parlo molt de pedra –de la vorera, dels contenidors–, però també hem de parlar d’ànima, i això és la cultura.
LL.M.: El regidor de Cultura, Carles de la Rosa, ha treballat en el contingut juntament amb Visit Sabadell. El primer que faré ara serà parlar-ho sobre la taula per saber on som. Pel que em diuen, hi haurà els recursos necessaris per fer de capital de la cultura.
El PSC i Junts ja governen plegats a Sabadell: “No és un matrimoni de conveniència”
