Publicitat
Ciutat

Una Fira sostenible?

Fira Sabadell és un equipament deficitari any rere any. L’Ajuntament hi ha destinat més d’un milió d’euros a fons perdut des del 2017

La Fira Sabadell / LLUÍS FRANCO

Sabadell té un equipament únic en l’àmbit comarcal. Sant Cugat disposa d’un gran Auditori, Terrassa té el Parc Audiovisual i Sabadell allotja la Fira, un complex equipat i amb grans possibilitats, però que no acaba d’arrencar. El 2022 complirà 15 anys en funcionament. En aquest temps, tot i acollir desenes de fires i congressos d’àmbit local i comarcal, mai ha aconseguit ser sostenible.

El 2019 –l’últim any abans de la Covid– va allotjar onze congressos i dues fires. La Fira va estar activa una quarta part de l’any, en altres paraules, 92 dels 365 dies. Els encàrrecs i les vendes van generar 250.000 euros d’ingressos, insuficients per cobrir les despeses (519.000 euros), segons les dades de Promoció Econòmica a què ha accedit el Diari. Any rere any, els costos de manteniment i de gestió han obligat l’Ajuntament –l’única institució a càrrec del recinte– a fer aportacions econòmiques per garantir la seva continuïtat.

En els últims quatre anys (2017-2020), l’Ajuntament ha hagut d’aportar més d’un milió d’euros per sostenir la Fira i el seu aparcament. És a dir, una inversió a fons perdut de 260.000 euros de mitjana cada any. La important aportació municipal s’explica pels ingressos de Fira Sabadell, que no són suficients per cobrir les despeses: de fet, serveixen per pagar la meitat del manteniment, personal i gestió. Abans de la pandèmia, la recaptació a partir dels encàrrecs d’esdeveniments, les vendes i el pàrquing va servir per pagar el 47% dels costos. El 53% restant es va revertir a través de les arques de l’Ajuntament. Per què respon sempre l’Ajuntament? Perquè la titularitat i el model de gestió és 100% públic.

Gestió pública, des del primer dia

La Fira és gestionada per l’empresa municipal Promoció Econòmica Sabadell SL. És així des de la seva inauguració el 2007, i el primer esdeveniment va ser l’International Air Meeting (IAM). A Sabadell es realitzen fires d’iniciativa de l’Ajuntament –com la Fira Ocupació Sabadell– i d’altres coorganitzades –Fira DIYversió–. Ara bé, si prenem el 2019 com a any de referència, les fires i els congressos van representar el 21% dels esdeveniments, mentre que la majoria de l’activitat van ser fires (75%), la meitat de les quals organitzades pel mateix Ajuntament.

El model d’organització sabadellenc no és únic entre les grans ciutats de Catalunya: a Terrassa, el recinte firal també està a càrrec de l’Ajuntament, sense cap intervenció dels agents empresarials. Per contra, Fira de Barcelona funciona amb una organització mixta, amb presència d’institucions públiques –Generalitat, Ajuntament– i privades –Cambra–. El consorci és publicoprivat i la gestió és empresarial des de fa dues dècades. Empresaris coneixedors d’aquest model el reivindiquen com un “èxit”: més 150 fires i congressos a l’any, 219 milions d’ingressos (2019) i un impacte econòmic sobre la ciutat i l’entorn de 4.700 milions d’euros, segons un estudi de la UB.

Sabadell es planteja importar el model firal de Barcelona

Els resultats de Fira Sabadell, que any rere any genera pèrdues, reobre la possibilitat de canviar el seu model. L’Ajuntament es planteja una fórmula de gestió publicoprivada que aconsegueixi capgirar la situació de l’equipament, en números vermells i a càrrec de les arques municipals.

Segons ha pogut saber el Diari, s’està treballant per importar el model de Fira de Barcelona a Sabadell. Així, es passaria d’una gestió 100% pública –a través de Promoció Econòmica– a un model mixt –un consorci format per l’administració pública i representació empresarial–. Tal com passa a la capital catalana, el nou consorci gestionaria Fira Sabadell a canvi de pagar un cànon a l’Ajuntament, que seguiria sent propietari de l’immoble.

/ LLUÍS FRANCO

La tinenta d’alcaldessa de Desenvolupament Econòmic, Montse González, considera la col·laboració entre agents privats i públics és “clau” per potenciar la Fira i consolidar-la com un element de “capitalitat i generadora d’activitat econòmica”. El regidor Lluís Matas (Junts), a càrrec de l’Oficina de Promoció de Ciutat, considera que l’equipament és “un gran actiu pel qual cal apostar” en el marc del projecte del que anomena rectangle del Coneixement, a l’eix Gran Via-Ripoll.

La Cambra ho veu amb bons ulls

En el cas concret de Fira Barcelona, estan involucrades tant les administracions públiques –Generalitat, Ajuntament– com la Cambra Oficial de Comerç i Navegació. Si Fira Sabadell s’obrís a replicar el model publicoprivat, la Cambra de Sabadell hi podria tenir una incidència cabdal.

El D.S. ha preguntat al seu president, Ramon Alberich, que ho veu amb bons ulls: “Hi ha una sèrie d’equipaments que generen dèficit a la ciutat, entre ells la Fira. Fa anys, quan estava al CIESC, ja defensava un model mixt per donar-li a una sortida”, assegura Alberich, que considera que l’equipament i el seu entorn tenen molts actius, com les bones connexions per carretera i tren, l’aparcament i els hotels. “No hi ha cap equipament amb aquesta capacitat de dinamització econòmica a la comarca”, reivindica.

Ara tot just fa un mes, el president de Fira Barcelona, Pau Relat, es va reunir amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, el president de la Cambra, Ramon Alberich, i el portaveu de Junts per Sabadell, Lluís Matas. En la trobada, el màxim responsable de Fira Barcelona va traslladar el secret de l’èxit del seu model. Les institucions es van emplaçar a estudiar col·laboracions futures.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top