Marta Farrés (1981) no n’ha tingut prou amb quatre anys com a alcaldessa de Sabadell. Vol continuar els grans projectes de ciutat, com el Hub Aeronàutic i l’Escola d’Infermeria, i fer-ne de nous, com el museu d’Història i del Tèxtil i el conservatori i escola de música de l’Eix Macià. La candidata del PSC no només vol guanyar, vol una victòria àmplia per governar amb comoditat. Amb quins socis? Amb quins projectes? Li preguntem a l’entrevista a la redacció del Diari de Sabadell.
Aquests dies reivindica la feina feta durant el mandat amb eslògans com ‘Sabadell en marxa’ o ‘Sabadell al mapa’. Mencioni tres projectes dels quals se senti satisfeta i d’altres que no. Faci autocrítica.
El dia a dia funciona, és a dir, qüestions com la neteja, la seguretat i la jardineria. Hem situat la ciutat en projectes estratègics a mitjà i llarg termini i haver invertit a tots els barris. I l’autocrítica? Hem estat lents en temes d’obres. Em sap greu no tenir el Conservatori de Música i m’hauria agradat haver anunciat la compra del Museu del Gas abans de la campanya electoral.
ERC ha apujat el to en aquesta campanya, titllant de “règim socialista”. A més, des de l’oposició l’han acusat d’aplicar una mena de “despotisme” i ser “poc democràtica”. És així?
Això s’ha de preguntar a la gent. No soc perfecta, però qui em coneix sap que no soc gens així. Tinc altres defectes, però d’aquests cap ni un.
I com porta les crítiques per fer-se masses fotografies?
Ens fem fotos perquè fem coses. Quan un no se’n pot fer, és perquè no té res a explicar. Les fotos serveixen per comunicar el que fem a la ciutat i tant serveix per saber que fas coses bé com malament. M’agrada aquest ús de les xarxes, és una manera de ser propera a la gent. Quan t’exposes, aquestes coses passen i accepto aquest joc.
El 2022 va executar aproximadament dos de cada deu euros pressupostats en obres. Una dinàmica que es repeteix pressupost rere pressupost. Com és possible que no es puguin complir els números? Què hauria de canviar perquè passés?
Hi ha elements interns i externs. Hem hagut de fer un training al personal i un canvi d’organització a la casa –on hi ha més d’un miler de treballadors– i també modificar la nostra planificació de les obres. D’altra banda, la normativa sobre els ajuntaments és molt restrictiva, no ens ajuda i allarga els tràmits. Sempre havia pensat que el que era difícil era trobar els diners per a un projecte, però ara em trobo que els tenim i costa entre un any i mig i dos per fer-ho realitat. Té nassos! Això és frustrant.
Canviarà aquesta dinàmica si és reelegida?
Ho estem fent, però el que és difícil de canviar és la llei. La restricció als ajuntaments ve del govern de Rajoy en un moment de dèficit, en què no es quadraven els comptes i des d’Europa ens van tocar el crostó. Quina solució van aplicar? Fer que els ajuntaments gastessin menys complicant la tramitació.
L’Escola de Música i Conservatori de l’Eix Macià, que també va prometre el 2019, estarà fet el pròxim mandat?
Estarà començat, però no acabat.
La ronda Nord entre Sabadell i Terrassa ha marcat la campanya. Sobre la carretera, hem vist dues Marta Farrés: una més bel·ligerant, que exigeix la B-40, i una altra que es conforma amb la connexió Sabadell-Castellar. Amb quina ens hem de quedar?
Sempre amb la més bel·ligerant. Jo vull guanyar totes les guerres i batalles, però també has d’aprendre que si ho demanes tot de cop, bloqueges la negociació i no avances. He estat pragmàtica: quan la Generalitat va plantejar fer el tram de ronda entre Sabadell i Castellar, em va semblar bé prioritzar-lo perquè era un punt d’acord.
Un punt d’acord que sembla llunyà.
Si es va donar el ‘sí’ als pressupostos de la Generalitat, ara s’ha de complir amb la ronda Nord. Si no ho fan, es trobaran amb la Marta bel·ligerant, i no amb la pactista. El que no puc acceptar és que m’enganyin, ni a la política ni a la vida. Em sap greu que tinguem un conseller de Territori de Sabadell que se’l conegui pel que no fa que pel que fa.
I l’estació de Rodalies de Can Llong? Han passat dos anys d’aquell anunci i no hi ha notícies.
És un procés lent. L’estació de Can Llong no estava planificada i hem aconseguit que l’Estat faci l’estudi informatiu. Ara tenim obert el terreny de joc i toca anar a la segona tacada: trobar diners i fixar un calendari.
El coordinador del Pla de Rodalies, Pere Macias, va dir en una entrevista al Diari de Sabadell que no la veia factible i que requeriria canvis per atraure més demanda. Els facilitarà si segueix d’alcaldessa?
Sí, però hi ha d’haver un canvi de mentalitat: no es poden planejar estacions amb ideari dels anys vuitanta. Rodalies ha de ser com sistema de metro, com els FGC.
L’antiga caserna de la Guàrdia Civil es troba enmig d’un litigi entre l’Estat i l’Ajuntament sobre la titularitat. Quin futur planteja per a l’equipament si passa a mans del consistori?
Hem negociat amb l’hospital Parc Taulí i el CatSalut, i evidentment amb Madrid, perquè s’hi puguin instal·lar les consultes externes. Així, l’hospital s’alliberarà de la part menys hospitalària i es podrà ampliar l’espai amb més llits. M’agrada la idea de vincular el Taulí i la Caserna, perquè estan a banda i banda de la Gran Via. Té molt sentit. Estic molt contenta de la gestió amb el Taulí: l’Ajuntament va cedir quatre milions que no havia de pagar en el seu moment, però ara se li ha retornat amb 70 milions d’euros més el que vindrà de les consultes externes. El Taulí està cridat a créixer i situar-se al nivell del Clínic, Vall d’Hebron i Bellvitge.
Haurà d’entendre’s primer amb l’Estat, que manté la disputa.
No sé quina fórmula serà. Tampoc m’importa, perquè al final el que vull és que ens deixin fer les consultes externes allà. Crec que trobarem la manera perquè hi ha voluntat d’entendre’s entre totes les parts.
Per què no ha demanat a l’Estat que ho deixi estar?
No és un tema tan polític, és més aviat una problemàtica jurídica. A més, no sabíem què hi volíem fer i tampoc m’agrada pressionar perquè sí. Jo tinc molt clar que la caserna és de Sabadell, però més enllà d’això –que ho decidirà la justícia–, vull saber què fer a l’espai. Els astres estan alineats i crec que pot arribar a bon port.
Una altra qüestió d’actualitat és la destitució de l’extinent d’alcaldessa Jesús Rodríguez. Ha presentat documentació a la Fiscalia sobre informació de Smatsa i Saba per possibles irregularitats. Li preocupa?
Ja vaig anar a la Fiscalia perquè em va amenaçar i coaccionar, i va ser molt dur. Ningú ha d’actuar així, i menys si són dels teus. Per cert, ho ha fet en inici de campanya electoral… ho deixo a la interpretació de cadascú.
Insinua que hi ha la mà de l’oposició darrere?
No, no! Les coses passen en un determinat moment que no em sembla que sigui casualitat.
En un context de sequera i d’emergència climàtica, com és que manté el projecte del SurfCity?
No té res a veure amb la falta d’aigua. Sempre dic, més enllà del SurfCity, que és bo que hi hagi gent que vulgui venir a invertir i que passin coses. Sigui el que sigui: una piscina d’onades, una empresa de bicicletes… D’entrada, se’ls ha d’escoltar. Venim de quatre anys que ningú volia venir i ara sí, em sembla una bona notícia. Si el SurfCity compleix amb els criteris mediambientals, ho tirarem endavant, i si no és així, ho aturarem. No em trobaran en el no pel no, com altres persones d’aquesta ciutat que estan amb aquesta actitud.
Sense deixar el Ripoll. Les propostes d’usos que ha plantejat són molt genèriques: oci, esport, cultura… Ho pot concretar?
– Un: el primer que tenim preparat per al primer ple de mandat és flexibilitzar els usos, estaven molt delimitats. Dos: en l’àmbit cultural, hi ha patrimoni al llarg de la llera com passa a Berlín. Pot haver-hi activitat de restauració, esportiva més integrada, que ja s’està donant. O el model dels Estats Units i el Canadà, que els treballadors de les empreses puguin anar a dinar. En definitiva, viure molt integrat al riu. Cal fer millors accessos i treballar, perquè s’ha d’ordenar.
Ascensors?
No sé si és la millor fórmula. Els accessos han de servir perquè la gent hi pugui arribar, per exemple, per treballar. No cal que vagi amb la motxilla i les xiruques. Cal trobar el punt d’equilibri entre aquestes dues necessitats i és possible.
Saltem del riu a l’aeroport, on diu que hi ha el Hub Aeronàutic. Dues empreses –una escola de controladors i una empresa de nanosatèl·lits– no fan un ‘hub’. On és el ‘hub’ i com ha de créixer?
L’escola de controladors es troba a dins de l’aeroport i Celestia és fora, perquè no hi pot anar per un tema de catalogació. Havíem de tenir empreses tractores per captar més projectes empresarials. Abans que jo fos alcaldessa, l’aeroport era una tema tabú i he aconseguit canviar aquesta mentalitat: ara és un actiu per a la ciutat i un element diferencial. Tenim Celestia, que llançarà nanosatèl·lits a l’espai, el suport de l’aeroport i de la UPC, i Sabadell ha estat l’escenari del primer vol d’un avió elèctric a l’Estat. És una passada! Si això hagués passat a Terrassa, ens estaríem estirant els cabells.
Per tant, la UPC hauria de venir de Terrassa a Sabadell?
M’encantaria que una part dels estudis aeronàutics poguessin venir i, de fet, ja ho hem plantejat. La UAB també ha de venir i vindrà a l’Artèxtil.
Falta que el Departament d’Universitats s’hi posi, que es construeixi…
Això està en marxa. Crec que no estem veient els projectes potents que s’han fet amb una pandèmia pel mig. L’Artèxtil era un mamotreto que no sabien què fer-ne i que ens costava una milionada rehabilitar-ho. Hem aconseguit que un altre pagui les obres –no l’Ajuntament!–, i que la UAB triï Sabadell per créixer i fer-hi l’Escola d’Infermeria. Doneu-nos temps!
Parlem d’habitatge. Tanquem el mandat amb 52 nous habitatges socials. La projecció a principi de mandat era molt més alta, per sobre dels 500.
No en són 52, en són 152. N’hem comprat un centenar de tempteig i retracta, que també s’han de comptar… La pandèmia ens va parar, si no, una altra part d’aquests 500 s’haurien començat a construir.
Em referia a aquests, precisament.
Entre finals del 2023 i principis del 2024, començarem de promoció per a la gent de la Roureda, i després continuarem amb Can Gambús. També jugarem amb altres iniciatives: fer habitatge a través de Vimusa i l’empresa mixta SBD Lloguer Social, cedir sòl per a cooperatives i empreses que vulguin construir, fer tempteig i retracta, comprar edificis ocupats que ens generen problemes de convivència… Per cert, ja que parlem d’habitatge, recordo que els ajuntaments no tenim la competència. És de la Generalitat. Sap quants pisos està fent el Govern català a Sabadell? 34! Que nosaltres en tinguem previstos 500 i ells estiguin en 34 pisos fa pensar.
Continuarà comprant pisos amb ocupes dins? I després com se’ls fa fora? No hem arribat encara a aquest punt.
No pot ser que tinguem problemes de convivència a alguns blocs. Hi ha més casos dels que sembla. L’Ajuntament obrirà expedients perquè la Fiscalia pugui actuar-hi i així es puguin fer desallotjaments exprés amb entre tres i sis mesos, en comptes de cinc anys.
A quin preu compraran els pisos? A preu de mercat?
Ha de ser sota de preu de mercat. Ho tinc molt clar: pagarem el preu que toqui i si arribem a un acord bé, si no doncs res.
M’agradaria tornar a la sostenibilitat. En què es concreta el projecte d’anella verda que han presentat? És molt ambiciós. No sembla per a un mandat ni per a dos.
Podrem començar a fer avenços en el proper mandat. Volem vincular el riu, que s’ha de transformar, amb el bosc de la Concòrdia, el parc d’Odessa, el de Catalunya, el de les Aigües, el de Can Rimbles. Com ho volem fer? Volem plantar més 4.500 arbres per convertir els espais de prada dels parcs per fer petites zones verdes i refugis climàtics per als barris.
Té algun parc previst per al Centre? Té un gran dèficit de zones verdes.
Tenim alguna cosa pensada, però l’hem d’acabar d’estudiar. Hem de ser capaços de guanyar espais verds al Centre en una operació similar a la del Jardí del Sud, a Campoamor.
A Creueta?
No ho tenim a punt. Jo no explico els projectes que no estan lligats.
En el programa electoral es comprometen a crear comunitats energètiques i a facilitar la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Avui els veïns es troben amb moltes traves a l’hora d’instal·lar-les.
Hem de ser més àgils en les llicències i els permisos i saber aprofitar els set milions d’euros dels Next Generation de la UE per a transició energètica. Ara, també hem de ser sincers: posar plaques surt a compte si hi ha subvencions. Moltes vegades no te les concedeixen i trigues molt a cobrar… A Sant Cugat, per exemple, en posen moltes més perquè hi ha una diferència de renda abismal. Qui pot, s’ho paga; qui no, no.
Ha plantejat adquirir el Museu del Gas per reconvertir-lo en un Museu d’Història i del Tèxtil. Noves inversions en museus, mentre que alguns estan en molt mal estat, com el Museu d’Art.
A veure, el Museu d’Història no és digne per a la ciutat que tenim i està molt pitjor que el d’Art. Fa vint anys que es demana un museu per explicar el nostre passat tèxtil, i ara tenim una col·lecció única amb 17.000 vestits i hem trobat una solució amb el Gremi de Fabricants, l’ESDi i la Fundació Antoni de Montpalau. Enmig de tot això, hem d’afegir el Museu d’Art a l’equació? Escolti’m, anem de cara a barraca: ja sé que hi ha moltes necessitats, però com deia aquell, “ara no toca”.
Proposen modificar la cavalcada de Reis el pròxim mandat. En què pensen?
Nadal va ser una passada, perquè va atreure 150.000 persones de fora de la ciutat. La cavalcada és el colofó de Nadal i ha d’estar a l’altura: s’han de refer els vestits i les carrosses i donar-li un aire de més espectacle amb més música i llum.
I que surti a TV3?
És clar, però que vinguin quan ja l’hàgim canviat.
Anem als pactes. La ciutadania es mereix tenir les coses clares abans d’anar a votar. Les majories absolutes són complicades, així que si ha de triar un soci, amb qui es queda? Amb Junts o els Comuns?
Qualsevol dels dos pactes ens val i és possible. Sempre ho hem dit: podem pactar amb tothom menys amb l’extrema dreta –que esperem que no entrin– i amb la Crida, perquè no compartim el model de ciutat.
El PP també entra a l’equació?
Primer, a veure si entra al ple municipal. Amb el PP podríem arribar a acords perquè les sigles pesen menys a la política municipal. Si hi ha bons projectes per a Sabadell, ens entendrem. No diré que no perquè sigui el PP! I no hem comentat res d’ERC…
Un pacte amb ERC és impossible. Han dit que no volen pactar amb el PSC.
Gabriel Fernàndez diu que no, però la vida és molt llarga.
Per quina fórmula apostaria: per un pacte de Govern o per un acord extern, com el de Junts en aquest mandat?
“El hombre propone y Dios dispone”. A mi m’agrada un acord de govern per garantir la governança, una governança que no vam tenir al quadripartit. Hem de tenir un govern sòlid i tenir la majoria per aprovar els projectes al ple municipal.
Es presenta per ser alcaldessa tot el mandat o per a mig mandat? Ningú descarta que pugui escalar a la política catalana o espanyola de la mà dels governs socialistes.
Soc on vull ser, fent el que vull fer. Més clara no puc ser.
A banda de la regidoria de plagues, preveu altres regidories noves?
No hi he pensat, sincerament, però el que teníem clar és que les plagues mereixen una regidoria. Ens ho diuen els veïns sempre que ens reunim: hi ha rates, paneroles, galeruques… hi hem de posar el prisma.
Qui serà el regidor de les plagues? Quan es fa una llista, es pensa també en el cartipàs… Per exemple, on preveu posar Adrián Hernández, que anava amb Ciutadans?
Tinc una llista electoral amb gent molt bona. Tothom té competències per fer de tot i això em dona molta tranquil·litat.
A l’acte central va afirmar: “Algú dubta que guanyarem? És clar que guanyarem!”. I si no guanya i no governa, farà oposició o plegarà?
No plegaré. Si hi hagués un quadripartit o un quintupartit que s’ajuntés a la contra, continuaria fent política per a la ciutat. Però, sincerament, tampoc preveig aquest escenari. Crec que guanyarem, perquè fins i tot en els moments més difícils hem quedat primers. Aquestes eleccions no van de si el PSC guanyarà o no, el dubte és per quant guanyarem i amb qui governarem.
Si surt reelegida com a alcaldessa, què es compromet a fer en els cent dies de Govern? Les anirem a buscar a l’hemeroteca a comprovar si ho ha complert.
Traurem el segon paquet de sòl públic industrial per instal·lar noves empreses, firmar la compra del Museu del Gas i tancar la flexibilització d’usos del Ripoll.
En el supòsit que no sigui vostè, creu que el pròxim alcalde trobarà una ciutat millor que la que es va trobar l’any 2019?
Sí. La ciutat està molt millor que fa quatre anys.
Fotografies: Víctor Castillo
