[Josep Mercadé, periodista]
Ja no donem l’abast. D’una guerra passem a una altra. Però la d’Israel i Hamas pot tenir conseqüències encara més greus que s’afegiran a les que ja ha provocat la guerra entre Rússia i Ucraïna. En aquest conflicte i en d’altres es posa de manifest que són importants tant els bombardejos com el tractament mediàtic que es fa de la situació. Ho veiem aquests dies amb les imatges de patiment de la població civil que fan servir els bàndols en guerra per incidir en l’estat d’ànim de l’opinió pública, a partir del que recullen els mitjans de comunicació.
Semblaria, doncs, que l’abast de cada conflicte l’hauríem de mesurar pel desplegament mediàtic que comporta. Recordem que el mateix va passar a Iraq i recentment a Ucraïna, on vàrem poder veure minut a minut el que estava passant. Ara, des de fa una setmana, el focus s’ha traslladat a Israel i a la franja de Gaza. Ningú recorda ja els terratrèmols recents ni les víctimes que han provocat. I tampoc sabem res del que està passat a Ucraïna.
En aquests moments, la resta de focus mundials en conflicte passen a segon pla. Fins i tot n’hi ha que ni els coneixem, ja que no desperten l’atenció dels grans mitjans de comunicació que, d’alguna manera, són els que nodreixen d’imatges la resta i contribueixen així al flux informatiu mundial.
A primers de setembre vaig tenir l’oportunitat de visitar el Visà pour l’image de Perpinyà, el festival de fotoperiodisme, que ha arribat a la seva 35a edició. A més d’admirar fotografies, el que es constata és que hi ha molts conflictes d’una gran transcendència, però que queden relegats al treball de reporters gràfics que fan el que poden per donar-los visibilitat.
En el cas d’Israel, però, el focus està garantit i tots estem pendents de si els vehicles blindats aturats a la frontera amb Gaza emprenen o no la marxa i compleixen l’amenaça d’arrasar bona part del territori palestí. Si s’arriba a produir, ho veurem en directe i, novament, entrarà en joc la guerra mediàtica de cada bàndol per captar la complicitat de l’opinió pública.
Queda clar qui està sent, en principi, el més feble i també el més venjatiu. Però aquesta primera anàlisi cau en una simplicitat molt gran. Els anys que fa que dura aquest conflicte i els enfocaments que se li han donat fan molt difícil anar més enllà del que tenim al davant. Per tant, continuarem pendents de la guerra.
