[Xavier Guerrero, químic i exregidor]
Alguna altra vegada he parlat en aquests articles, en què recullo les meves reflexions, de les petites accions en urbanisme que sovint gairebé no es veuen, però que tenen el poder de transformar, una mica, el dia a dia de veïns i veïnes, per exemple, quan explicava el parterre que havia tingut un margalló i que va esdevenir el parterre on es pot posar el cotxe amb les quatre rodes al damunt. Altres exemples, recents, serien aquesta pintada de groc cridaner a terra davant dels passos de vianants a prop de les escoles o la transformació de l’espai al davant de la llar d’infants pública de la Plana del Pintor que s’està duent a terme ara mateix i que serà un canvi important per a la seguretat d’aquell entorn escolar.
Del govern anterior, més enllà de places i carrers de nova planta, m’agrada sempre destacar la transformació de l’espai al voltant de la placeta del carrer de Benidorm, a Torre-romeu, les escales que ara comuniquen amb dignitat el carrer dels Celtíbers amb el carrer del Maestrat, a Can Puiggener, o les escales que permeten baixar de la Serra d’en Camaró a la carretera de Terrassa, al davant de la fàbrica Yerse.
Tot plegat, petites accions que fan la ciutat més humana. Estem ara mateix estrenant un d’aquests petits canvis amb què el govern actual, però de la legislatura anterior, va comprar, amb diners públics, la tranquil·litat a les votacions del ple, llavors que li calia. Em refereixo a la cruïlla de la Gran Via amb la Rambla i l’avinguda de Barberà. Es pot considerar una transformació? Sens dubte, no: no hi ha hagut cap canvi de prioritats ni cap millora en el recorregut. De fet, ara aquesta cruïlla és per als vianants més barrera que abans.
M’explicaré: si puges caminant per l’avinguda cap a la Rambla per la vorera de la Gironina, t’has d’aturar i esperar sempre, perquè el primer semàfor que trobes normalment està verd, i només està vermell quan passen els cotxes d’aquest carril. Però el segon semàfor, al davant del Viena, normalment està vermell, perquè dona prioritat també als cotxes que giren de la Rambla cap a la Gran Via direcció sud. Només tens uns segons per passar, i no està sincronitzat amb l’altre, de manera que obligatòriament has d’esperar una bona estona tant si vas cap amunt com si vas cap avall. Això no passava a la banda de la torre dels Gorina: trobaves els dos semàfors en verd i podies passar d’una tirada. Ah, però ara ja no és així i també aquí has d’invertir una llarga estona perquè de nou trobem els semàfors gran part del temps en vermell i sense sincronització, de manera que sempre t’hi has d’aturar i no poca estona.
Resumint, no s’ha transformat res i no només no s’ha millorat el dia a dia dels vianants, sinó que s’ha empitjorat una mica. Això sí, ara ho tenim tot amb aquest acer corten oxidat tan de moda. Ja sabem que els tècnics van a la seva. És tasca dels polítics, amb la legitimitat democràtica que els donen les urnes, revisar els projectes i modificar-los, si cal, per dotar-los de contingut polític. Excepte que també comparteixin que la prioritat són els cotxes i no les persones, com en aquest cas.
Per contra: molt bé la supressió del túnel de vianants entre els carrers del Sol i Sardà. Quan jo era petit hi fèiem uns partits de futbol fenomenals sortint de l’escola, els antics Maristes, però ara són un espai a evitar per les dones com a norma general i per tothom a determinades hores. Això és una transformació que posa els vianants per davant dels cotxes. Recordo fa anys, crec que el mandat 2007-2011, quan es va proposar posar semàfors a la Gran Via i tanta gent ho va considerar un sacrilegi. De vegades, avancem. Només que a poc a poc i de vegades.
