Queden al carrer, a bars, botigues i altres establiments adherits a la iniciativa. El Voluntariat per la Llengua (VxL) del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) celebra 20 anys oferint una oportunitat única per aprendre català: practicar-lo, de manera distesa, amb un voluntari en espais que surten de les aules tradicionals. Una proposta que vol fomentar la integració social de totes les persones i l’ús de la llengua catalana, utilitzada per tres de cada deu catalans (27,2%) com a llengua d’ús habitual a la llar segons la darrera enquesta d’usos lingüístics de la població de la Generalitat. La iniciativa arriba a les dues dècades recuperant-se de la caiguda de participants que va patir durant la pandèmia i, la coordinadora del voluntariat a Sabadell, Lídia Coll, assegura que “l’estat de salut és molt bo”.
El 2022 s’havien recuperat el 94% (309) del nombre de parelles lingüístiques que hi havia el 2019 de la ciutat de Sabadell. De gener a setembre d’aquest any, el nombre de parelles és de 162 (324 persones sabadellenques en total), a l’espera que les dades creixin en el quart trimestre de l’any, habitualment el més important en nombre d’inscripcions. En 20 anys de VxL, 8.900 parelles lingüístiques han passat pel centre de Sabadell, de manera que hi han participat unes 17.800 persones. De centres del CNL n’hi ha 22 a tot Catalunya, perquè un agrupa més d’una localitat. En el cas de Sabadell, la seu del Pere Quart és la referent per als municipis de Sabadell, Sant Quirze, Santa Perpètua, Palau, Castellar i Polinyà.
Acte de celebració
El VxL es duu a terme a tot Catalunya i, a Sabadell, les dues dècades de funcionament se celebraran aquest dimecres, 25 d’octubre, amb un acte al Casal Pere Quart, seu del consorci a la ciutat. La celebració començarà a les 19 h i comptarà amb un espectacle del mag Eduard Juanola en col·laboració amb Òmnium Cultural i la Taula d’Entitats del Punt de Voluntariat de l’Ajuntament de Sabadell. Lídia Coll detalla que amb aquest acte “volem arribar a explicar des de l’ànima quina és la màgia del voluntariat”.
Com funciona?
Pot ser voluntari tothom que sigui major d’edat i pugui mantenir una conversa en català; no cal ser professor ni superar una prova. Sí que es parla amb la coordinadora, per veure amb quins aprenents podria encaixar. El que es busca, al cap i a la fi, és facilitar la conversa i l’aprenentatge dels interessats, perquè puguin viure i integrar-se a la societat fàcilment, sense que la llengua sigui un entrebanc o que no caiguin en la facilitat de canviar d’idioma. Entre els aprenents, la coordinadora apunta que molts provenen dels cursos de català del CNL, ja que “a l’aula el professor els ensenya el coneixement, però les persones voluntàries els faciliten l’ús i la pràctica”.
El perfil de persona que s’apunta com a aprenent té un nivell bàsic 3 o elemental, de manera que ja té unes nocions mínimes de la llengua catalana, perquè “si no, no té sentit fer-ho”. Cada parella lingüística es troba una hora durant 10 setmanes per conversar del que vulguin i en l’espai que vulguin. Perquè funcioni, una de les claus és que les dues parts pacten quan s’ha de corregir i què no, perquè tothom es trobi còmode i és que l’objectiu del voluntari és acompanyar la conversa de l’aprenent. Cadascú és diferent, i aquí no se segueix un llibre que pauta el que s’ha d’aprendre. Aquí s’aprèn parlant dels temes que interessen a cada parella.
La modalitat presencial és la que escullen la majoria d’aprenents, però també hi ha la virtual. En aquest cas, aprenent i voluntari no cal que estiguin a la mateixa ciutat, i hi ha casos com el de la Tània i la Meritxell, en què la primera viu i assisteix a les sessions de forma virtual des del seu poble, la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), i la voluntària és a Sabadell.
Algunes parelles lingüístiques
Maria Garcia i Maria Carcolse: “Quan parlava en català em contestaven en castellà”
Maria Garcia (72) i Maria Carcolse (63) queden un cop per setmana a la plaça de Sant Roc i van a prendre alguna cosa. Garcia va arribar a Sabadell fa 57 anys i ha viscut sempre parlant en castellà. “Jo sabia parlar català, però quan ho feia veia que la gent em contestava en castellà”, explica. Aleshores “notava que ho feia malament i em feia una mica de vergonya parlar en català, i preferia parlar en castellà”.
Maria Garcia i Maria Carcolse, parella lingüística del Voluntariat per la Llengua / AINA TORRES
Conèixer el Voluntariat per la Llengua i la Maria en particular l’ha ajudat a tenir la confiança que buscava. “Ara ja puc ser una més”, celebra. Per la seva part, Carcolse explica que “estic molt orgullosa d’ella perquè posa moltíssima voluntat. Anem al teatre, a conferències, exposicions… i sempre pregunta per anar resolent els dubtes que pugui tenir”.
Meritxell Torrents: “Deixo que parli i busco la manera d’introduir una paraula a la conversa”
És la segona etapa de la seva vida en què Meritxell Torrents fa de voluntària lingüística. Ho va fer per primer cop el 2008 durant un parell d’anys, després ho va haver de deixar perquè no tenia temps i ara s’hi ha tornat a apuntar. “És el meu gra de sorra perquè hi hagi aquest espai i les persones aprenents se sentin més còmodes”, explica.
Meritxell Torrents, voluntària del Voluntariat per la Llengua / AINA TORRES
Una de les coses que veu com a veïna és que “acabem canviant la nostra llengua, quan hauríem de donar l’oportunitat de parlar-la a la gent que la vol aprendre”. Torrents és voluntària presencial i digital. En cada cas, els voluntaris adapten el nivell a l’aprenent. “Deixo que parli i busco la manera d’introduir una paraula a la conversa que ella abans ha dit malament, per no corregir-la o interrompre”, diu.
Tània Herrera: “Les xerrades amb ella eren molt fàcils i naturals”
Tania Herrera va néixer a Panamà i viu a la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre). Ha sigut aprenent virtual “per la flexibilitat d’horaris, però sobretot per la distància”. La seva voluntària va ser Meritxell Torrents, que assegura que és “una sabadellenca fabulosa”.
Conversa a distància entre Tània Herrera (en pantalla) i Meritxell Torrents / AINA TORRES
Herrera descriu les converses amb Torrents com a “quilomètriques”, perquè hi va haver bona sintonia des del primer dia i no els importava parlar dues hores per videotrucada amb el mòbil cada dilluns a la nit. Per l’aprenent, “les xerrades amb ella eren molt fàcils i naturals, des de política, història, pagesia, maternitat, et.c”. Tania Herrera celebra que acaba el voluntària amb “un nivell de català més alt”.
Derbi Marín: “Ara com ara em fan sentir nouvinguda i estic del tot integrada”
Nascuda a Veneçuela, Derbi Marín va arribar a Catalunya el 2008 i el primer lloc on es va establir va ser Vic, on “només arribar vaig apuntar-me al CNL”. Marín defensa que la llengua “és un mitjà d’integració i cohesió”, i assegura que “l’he reconegut com un patrimoni i li he donat el valor que he pogut”.
Derbi Marín viu a Catalunya des del 2008 i ha participat en diverses campanyes de foment del català / AINA TORRES
Tot i que fa 15 anys que viu a Catalunya, bona part d’ells ja a Sabadell, i tot i que treballa i viu en català, es continua trobant que moltes persones se li adrecen en castellà. “Ara com ara em fan sentir que soc nouvinguda i estic del tot integrada”, afirma. Una de les coses que li agrada més del català són les frases fetes, i la seva preferida és “posar fil a l’agulla”, la qual cosa procura fer des que va arribar aquí.
