L’última derrota encaixada a Vigo, envoltada per la polèmica actuació arbitral, ha provocat un nou terratrèmol en el Centre d’Esports, que acaba la desena jornada en divuitena posició amb només 7 punts, a tres de la teòrica permanència. La situació del tècnic, Gerard Bofill, i del director esportiu, Jaume Milà, es troba a la corda fluixa. L’efecte revulsiu, després de la destitució de Miki Lladó, no s’ha produït i l’equip s’ensorra a la cua de la taula.
Les crítiques han estat ferotges a través de les xarxes, no pel 4-2 encaixat a Barreiro davant el nou líder del grup, el Celta Fortuna, sinó per la tendència de l’equip arlequinat, que en les últimes 7 jornades només ha estat capaç de sumar tres punts, la victòria davant el cuer, Sestao River (3-0). La resta, tot han estat derrotes, o sigui un pobre ‘3 de 21’. Bofill va sumar la tercera derrota consecutiva, l’última atenuada, com expliquem, per la nefasta actuació arbitral: dos penals en contra i dues expulsions.
Segons ha pogut saber el Diari de Sabadell, el club s’estaria plantejant un nou canvi de timó. Aquesta vegada molt més contundent: no només afectaria la banqueta sinó a la direcció esportiva. Sense descartar cap opció imminent, sembla que la idea seria donar una espècie d’ultimàtum la pròxima jornada davant la Real Sociedad B. En cas de no trencar la pèssima trajectòria (7 de 30 punts) amb una victòria, la destitució de Gerard Bofill, i possiblement el seu gran valedor, el director esportiu, Jaume Milà, seria inevitable.
El partit davant el filial de la Real, que arribarà a la Nova Creu Alta com l’únic equip invicte del grup i segon classificat, es pot convertir en l’examen definitiu per la cúpula esportiva. Un tot o res. Tampoc es descarta a les pròximes hores una reunió entre el president Pau Morilla-Giner i l’àrea esportiva per analitzar la situació i comprovar l’estat anímic dels tècnics i el vestidor. Bofill, a la roda de premsa a Vigo, va mostrar-se confiat a poder revertir la situació i considera que és una qüestió de dinàmiques. Ara, la distància amb la zona de permanència és de tres punts gràcies a la derrota del Rayo Majadahonda precisament a Zubieta davant el filial de la Real.
El Sabadell ha estat a punt d’acabar la desena jornada en penúltima posició. Ho ha evitat un gol in-extremis del Cornellà davant el Teruel, que continua sense conèixer la victòria. Per sobre, té el Tarazona també amb 7 punts, però millor average general, Rayo Majadahonda i SD Logroñés amb 10 i Arenteiro amb 12. Una posició molt complicada encara que queden 28 jornades, temps suficient per revertir la situació, però cal una reacció immediata.
Les xarxes bullen
A les últimes hores, les xarxes socials han fet esclatar de nou la decepció d’una afició que s’havia il·lusionat aquesta temporada amb objectius més ambiciosos que la permanència després d’augmentar el pressupost de la plantilla. Alguna cosa ha fallat i socis molt entregats com és el cas de Javi Maiquez, habitual a la majoria dels desplaçaments, s’ha mostrat molt crític amb l’actual situació, fins al punt d’anunciar la seva decisió de “no tornar a fer desplaçaments si no es produeix un canvi radical. M’he cansat, explica, de gastar-me diners perquè em prenguin el pèl. No tinc res contra l’actual directiva, només agraïment per la feina que fa, però en l’àmbit esportiu es necessita un canvi total, no de mentida. Jo soc així, és la meva modesta opinió. Es va fer fora Miki perquè es necessitava un revulsiu i aquest no s’ha produït. Continuen jugant els mateixos. Es necessita un canvi radical en l’estructura esportiva del club. Potser m’equivoco, però és el que penso ara mateix”, subratlla Maiquez.
No són les úniques queixes de seguidors arlequinats. Reconeixen que l’última derrota ha estat molt condicionada per la nefasta actuació arbitral, però ja no és una excusa. La decepció ve de lluny, de les desfetes constants en aquest primer tram de lliga. El Sabadell és l’equip que més partits ha perdut (7) i el que més gols encaixa (17). Una posició inesperada que tampoc va veure’s apaivagada amb la destitució de Miki Lladó, rellevat pel seu segon, Gerard Bofill, i l’arribada de l’excapità, Ángel Martínez.
En l’entorn arlequinat es parla obertament d’ultimàtum en el pròxim partit contra el filial de la Real Sociedad a la Nova Creu Alta. No només dirigit a la banqueta sinó també a la direcció esportiva. Seria un cop de timó absolut. Fins i tot, ja han aparegut els primers noms de possibles recanvis, sempre com a rumorologia: els ‘ex’, Ramón Moya o César Ferrando -fins a la passada temporada connectat a la Primera Federació amb La Nucía-, Raúl Agné o fins i tot, Lluís Carreras.
De moment, tot són especulacions i si es confirma la idea del club, Gerard Bofill tindria l’oportunitat de mantenir-se en el seu lloc si l’equip és capaç de guanyar la Real Sociedad B i estabilitza una mica la situació. Un descens a Segona Federació significaria un autèntic terratrèmol en tots els àmbits del club, sobretot econòmic i també afectaria la possible entrada de nous inversors o compradors.
Odissea aèria
D’altra banda, el mateix Maiquez, un dels que va estar a Barreiro dissabte passat, va ser protagonista indirecta d’una situació prou desagradable. En l’avió d’anada a Vigo, la companyia aèria, Vueling, no va deixar accedir al soci arlequinat, Javi, amb la seva cadira de rodes. “Deien que la bateria de la cadira superava els 300 watts permesos quan acabava de fer altres viatges amb la mateixa companyia sense cap problema, un a Turin per veure la Juventus“, explica Maiquez, qui va intentar mediar amb el seu company.
Javi Maiquez en primer pla, juntament amb el Javi, al camp de Barreiro / CEDIDA
El Javi va quedar-se inicialment a Barcelona. Va perdre el vol, però va adquirir un nou tiquet sense la cadira de rodes fins a Santiago i amb l’ajuda de Javi Maiquez, que va llogar un cotxe per anar-ho a buscar i fer el trasllat fins a Vigo, va poder arribar a temps per presenciar el partit al camp de Barreiro. “Va ser una autèntica odissea”, explica el mateix Javi Maiquez. Ambdós demostren el seu amor incondicional pels colors arlequinats.
