Campió olímpic, mundial i europeu, Òscar Salguero ha conegut també la part fosca de l’esport: una lesió que l’ha martiritzat els últims dos anys. Ha estat el moment més crític de la seva exitosa carrera, fins al punt de “perdre la il·lusió i la motivació per continuar competint”, admet el nedador sabadellenc.
Tot va començar amb unes molèsties a la zona del maluc fa un parell d’anys. Van aplicar tractaments conservadors sense cap resultat, ans al contrari: les molèsties van convertir-se en dolor. “El pitjor de tot és que no sabíem exactament quin era el problema. Només em passava quan feia braça, no en un altre estil”, diu.
Malgrat tot, va decidir resistir per arribar al Mundial de Manchester. Va acabar quart, per primera vegada fora del podi després de guanyar a Mèxic i ser segon a Glasgow, Londres i Madeira. “Vaig acabar trencat anímicament, no podia continuar d’aquella manera. A més, el dolor m’afectava fins i tot caminant, fent bicicleta o qualsevol altra activitat. Era insuportable”.
Quiròfan… i París
L’Òscar va parlar amb el seu entrenador i diferents metges i la millor opció era la intervenció. “De fet, em van confessar que no sabien el que es trobarien. L’artroscòpia de maluc va revelar el trencament del cartílag i el làbrum i una displàsia de maluc. En principi, aquest seria el motiu principal del dolor”, explica alleugerat.
Òscar Salguero ja ha iniciat el procés de recuperació / CEDIDA
Els mesos de patiment i incertesa han donat pas a una nova perspectiva: “he recuperat la il·lusió i motivació que no tenia els últims mesos. Ara m’haig de centrar en el procés de recuperació, de mica en mica. M’han dit que en dos o tres mesos podria tornar a entrenar i competir al cent per cent”.
Vol ser prudent i no precipitar-se, però l’Òscar és un animal competitiu i al seu cap ja té un objectiu molt concret: els Jocs Olímpics de París. “Aquest continua sent el meu objectiu i treballaré al màxim per aconseguir-ho. Sense l’operació hauria estat impossible. Anar-hi ja seria un èxit”. París serien els seus tercers Jocs.
