Amb el rètol gegant de la marca de pneumàtics Firestone a dalt de tot de l’edifici, una benzinera va donar la benvinguda als vehicles que entraven a la nostra ciutat per la zona sud durant algunes dècades. Fundada l’any 1931, l’Estació de Servei Creu de Barberà va ser adquirida el 1943 per Dolores Jaumandreu Pujol i dotze anys més tard va passar a mans d’Emilio Rojas.
Tenia el nom del barri nascut a finals del segle XIX, que inicialment formava part del terme de Santa Maria de Barberà (actual municipi de Barberà del Vallès). L’any 1959 va ser annexionat a Sabadell argumentant l’Ajuntament que el barri havia esdevingut un suburbi de la ciutat, de la qual formava part i depenia el camp laboral, comercial i de serveis.
La plaça de la Creu de Barberà en l’actualitat / Lluís Franco
Com s’explica en el llibre ‘Històries de les estacions de servei de Catalunya’ de Ramon Balasch, Ángel Gustà i Daniel Romaní, Emilio Rojas va ampliar la gasolinera de la Creu de Barberà, segons un projecte atribuït a Josep Rojas i fins i tot va instal·lar un assortidor de petroli per a estufes domèstiques. Als anys vuitanta va ser enderrocada a causa de l’ampliació de la plaça i es va traslladar al barri de Serra Camaró, al costat del camp de futbol de la Nova Creu Alta.
Un dels símbols que encara es mantenen, i es poden comprovar a diferents fotos de l’època, és la característica i històrica creu que dona nom al barri. És considerada una obra historicista de Sabadell i protegida com a bé cultural d’interès local. El 2016 va patir danys per una bretolada i va haver de ser reconstruïda.
