[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Dijous passat, després de la constitució del Ple de la Cambra de Comerç de Sabadell, tots els membres vam brindar amb cava i vam conversar distesament. L’apreciat Lluís Matas, tinent d’alcaldessa de Promoció Econòmica i Projecció de Ciutat, em va comentar, en relació amb la meva xerrada als Esmorzars d’Economia de Concentrem, que el turisme és un vector de creixement interessant per a la nostra ciutat.
Efectivament, en l’àmbit local, coincideixo plenament amb ell: el turisme patrimonial, de negocis, esportiu i cultural és una excel·lent oportunitat per dinamitzar, encara més, una capital de serveis com la nostra. Les bones dades que recollia l’edició de dimarts d’aquest diari així ho acrediten. Ara bé, a escala catalana segueixo mantenint que n’hem fet un gra massa. Per a una anàlisi lúcida i entenedora de la qüestió, us remeto al darrer llibre de Miquel Puig, Transicions: algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050. En resum, el gran paper en innovació i exportació del sector industrial ha quedat diluït, en les mitjanes per càpita, a causa de l’arribada massiva d’immigració que s’ha ocupat en sectors de baix valor afegit, principalment en el turisme.
Aquesta situació ha estat brillantment definida per Andreu Mas-Colell en un article al Diari Ara, Cap a la Catalunya dels nou milions, com a economia segmentada. L’economista, amb tot, aporta una visió esperançadora, en què els immigrants de segona generació puguin viure una mobilitat vertical cap a sectors de més productivitat. Aquí, argumenta, resultaran decisives les polítiques educatives i lingüístiques.
Una via d’obtenció de més recursos públics per poder potenciar aquestes polítiques, alhora que per intentar contenir el pes relatiu del turisme en l’economia, podria ser la progressiva desaparició del tipus d’IVA reduït del 10% a l’hostaleria i la restauració. Crec que té poc sentit incentivar fiscalment un sector que, per geografia i meteorologia, ja gaudeix d’un entorn idoni per al seu desenvolupament. Així mateix, manca de sentit la pervivència del règim d’estimació objectiva (popularment conegut com a mòduls), molt estès al sector.
En definitiva, cal instrumentar, amb urgència, polítiques intel·ligents perquè viure en una economia segmentada no ens dugui a viure també en una societat segmentada.
