És un dels elements que conformen el Parc Fluvial del Ripoll, i tot i no estar ubicada en una zona de pas habitual per als caminadors que s’atansen fins a la llera del riu, la Caseta de les Aigües (com així era coneguda), o elevador d’aigües, va tenir un paper molt rellevant bombant aigua, durant prop de cinquanta anys (1920-1967). A partir de l’any 1967, amb l’arribada d’aigua del Besòs, deixa de funcionar. Tot i això, actualment s’utilitzen part de les instal·lacions per pujar l’aigua a la zona del Taulí i usar-la pel reg.
Ubicada al costat dret del riu Ripoll, és un edifici de planta quadrada i coberta a quatre aigües, a tocar del camí Fàbrica Castelló. La Caseta de les Aigües disposava d’un sistema de bombament per captar l’aigua de l’aqüífer del Ripoll. Aquesta aigua s’impulsava fins a la Torre de l’Aigua per mitjà d’unes bombes situades a l’edifici. Aquest elevador d’aigües, d’estil noucentista, va ser enginyat (1913) per l’arquitecte sabadellenc, Josep Renom. L’edifici compta de dues plantes: A la planta baixa hi ha el pou circular amb el sistema de bombament i al segon pis s’hi trobava l’habitatge del vigilant.
En l’actualitat es troba en restauració, segons el Pla Especial urbanístic de protecció del Patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, arqueològics i ambientals de Sabadell (PEPS), i la seva catalogació no se’n permet l’enderrocament de la caseta de l’estació elevadora d’aigües.
