[Manel Cunill Ambientòleg i bioregionalista]
En aquest context de dependència ambiental, sembla inaudita aquesta resistència a enllestir les zones de baixes emissions (ZBE) que fa anys que des d’Europa ens apel·len a complir. Les excuses de les demores són del tot sobreres. I, en aquest cas, Sabadell engreixa aquest grup de municipis parametropolitans amb poc entusiasme per millorar la qualitat de l’aire que respirem.
Paga la pena recordar que durant el període 2010-2015, la Comissió Europea va obrir un expedient d’infracció relatiu a l’incompliment del valor límit anual de diòxid de nitrogen. A continuació, el 2015 la mateixa Comissió va emetre una “carta d’emplaçament” a l’Estat espanyol per manca d’interès amb els afers d’emissions contaminants a l’atmosfera. Dos anys més tard, el 2017, va fer públic el Dictamen motivat de la Infracció 2015/2053 a l’Estat espanyol. Després de reiterats advertiments, demores i manca de mesures per part del Govern espanyol, el 4 de març del 2020, la Comissió Europea va presentar una demanda contra l’Estat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, pel presumpte incompliment sistemàtic dels valors límit de diòxid de nitrogen a les zones de Madrid, l’àrea de Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat. Finalment, el 22 de desembre del 2022, el Tribunal va fer pública la sentència condemnatòria declarant l’incompliment del govern espanyol.
El reguitzell d’advertiments i infraccions de les autoritats espanyoles delaten el poc interès per resoldre els efectes nocius de les emissions contaminants. Ara com ara, només Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès compleixen els requisits de les zones de baixa emissió. Cal afegir que, en paral·lel, el govern català està promovent el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027. Esperem que la diligència i els continguts siguin prou solvents.
En el nostre cas, és evident la singularitat de Sabadell amb la presència d’un aeroport a tocar de la trama urbana i viària de la ciutat. L’actual aeroport de Sabadell forma part del conglomerat empresarial d’Aena amb una activitat de l’ordre de 43.933 ope- racions de vols i 6.070 passatgers a la nostra ciutat durant l’any 2022. Aquestes dades es deuen en bona part a l’impacte de les ac- tivitats de les escoles de formació aeronàutica, els vols privats i activitats de lleure d’aviació. Cal dir que Aena no disposa de dades de les emissions contaminants de l’aeroport sabadellenc. Un dèficit a resoldre urgentment.
Avui, la ciutat disposa d’una xarxa de sensors pròpia i accessible per conèixer les dades de les emissions que generem a de- terminats punts de la ciutat, bàsicament produïdes per la combustió d’hidrocarburs. Ara bé, una de les febleses de les ZBE és precisament la seva delimitació. En bona part s’han restringit a les zones centrals de les ciutats i s’han deixat altres indrets fora dels espais de baixes emissions. Aquesta limitació de les ZBE no hauria de ser un obstacle per ampliar altres zones de Sabadell per gaudir d’una millora de la qualitat de l’aire. Així i tot, una de les primeres iniciatives seria disposar d’un punt de control d’emissions a la cruïlla virtual de l’aeroport de Sabadell i l’anomenat accés viari del futur Portal Sud. Un espai intens amb emissions.
Sembla poc discutible que estem davant d’un canvi de paradigma socioambiental que les dècades vinents ens acompanyarà inexorablement. També és acreditat que l’època pretèrita de l’optimisme tecnològic, en què ens pensàvem que amb la tecnologia ho solucionaríem tot, hem après que la nostra dependència del benestar està lligada a la cura de la natura. Amb tot, s’han d’afrontar aquests reptes ecològics amb frugalitat i empenta per deixar enrere discursos tremendistes i apocalíptics d’una certa cultura de l’animadversió ambiental. La virtut d’entendre i liderar un nou procés d’adaptació al medi, sense angoixes, esdevindrà bàsic per a tots plegats. Sobretot per promoure un espai vital i redescobrir noves oportunitats socioecològiques per compartir i gaudir de la Terra.
