Diuen que treballar d’allò que t’agrada és una sort, i Susanna Puig Artigas fa anys que ho està aconseguint. Va estudiar Belles Arts i tenia al cap “pensar què podia fer per guanyar diners viatjant i fent art”, les seves dues grans passions. I el tatuatge es va convertir en l’element troncal que li podia permetre. Durant la joventut havia viatjat per tot arreu i tenia un destí molt marcat: la capital d’Alemanya, Berlín, on “la cultura del tatuatge estava molt normalitzada, perquè era molt alternatiu en aquell moment i ho continua sent, i et podies expressar de qualsevol manera”. Buscava algú que li ensenyés l’ofici, i després de molt intentar-ho va trobar la seva oportunitat; l’any que ve farà trenta anys que tatua.
La tatuadora sabadellenca Susanna Puig Artigas (Susa Tatoo), al seu estudi del carrer de Sant Francesc, 19 / AINA TORRES
A mitjans dels anys 90 va obrir la seva primera botiga de tatuatge, “durant molt de temps vaig ser l’única que hi havia aquí Sabadell” i ara veu com cada cop hi ha més tatuadors a la ciutat i el mercat està més repartit, per la qual cosa veu com moltes persones que s’inicien en aquest món necessiten tenir dues feines per tirar endavant.
Però el sector del tatuatge funciona amb una certa estacionalitat i aquí, per exemple, els mesos d’estiu baixa la feina perquè tatuar-se demana que no toqui el sol durant uns deu dies. Aleshores és quan la sabadellenca, que té el nom artístic de Susa Tatoo, viatja a països com el Canadà, Islàndia i Alemanya, on treballa puntualment amb altres tatuadors. En l’estil de Susana Puig, la seva preferència és pel tipus de tatuatge japonès, que considera “molt divertit, amb vents, boires i flors que sembla que es mouen”.
Puig fa els dibuixos, primer, a llapis, amb un inseparable 2B / AINA TORRES
En un moment en què el més modern seria treballar amb una tauleta digital, ella en té una, els dibuixos els fa a llapis perquè és com li agrada més. “Soc dels pocs que encara faig servir molt el llapis. M’encanta el 2B!”, diu. I afegeix que “tinc una tablet, però em relaxa molt el dibuix. La sabadellenca també s’ha fet alguns tatuatges, però hi ha dues zones que prefereix no tocar: les mans i el coll. “Tinc tatuatges que es veuen, però la majoria no. Hi ha països on m’agrada passar desapercebuda”, apunta, i és que la llibertat de poder viatjar per davant de tot. Tenint en compte, també, que quan et fas gran els tatuatges poden perdre la seva essència o no queden tan bé segons la zona en què els facis.
