Diners

Roger Torrent: “Hi ha hagut i hi haurà grans projectes empresarials per aterrar al Vallès”

Entrevista al conseller d’Empresa i Treball del Govern de la Generalitat, que aposta pel tren i també per la ronda Nord en clau econòmica: “És necessària i té sentit”

El Sabadell dels setanta, la Manchester catalana, no té res a veure amb el d’avui. La pèrdua de la indústria, lluny de corregir-se, s’ha incrementat els últims anys: el nombre d’empreses ha caigut un 4,5% respecte abans de la covid. Roger Torrent (1979) és conseller d’Empresa i Treball i responsable de les polítiques industrials de Catalunya. Afronta el repte d’enfortir un dels segells distintius de Catalunya, el Vallès i la seva capital: la seva indústria.

Han tret una nova línia d’ajuts per a la indústria, dotada amb més de 45 milions d’euros. D’aquests, 7,9 milions, el 17,5%, es destinaran al Vallès. En què es traduiran?

Serviran per a pimes industrials establertes que disposen de projectes de creixement. Els ajuts permetran incorporar maquinària i així ampliar processos productius, mantenir 2.800 llocs de treball i crear-ne 300 més. D’aquesta manera, les empreses podran fer un salt i, a escala de país, podrem augmentar la musculatura de la indústria en sectors rellevants com l’agroalimentària, la química, la metal·lúrgica, entre d’altres.

Per què el Vallès en primer lloc?

El Vallès Occidental, com l’Oriental i el Baix Llobregat, són comarques molt industrialitzades i és on s’ha concorregut a més subvencions. Vam preveure 10 milions d’euros en ajuts i hem hagut de passar a gairebé 46 davant l’allau de projectes. 205 en tot el país, un símptoma de la bona salut de la indústria del país.

L’Ajuntament de Sabadell creu que és “coherent” que el Vallès sigui la comarca amb més ajuts, però insisteix en la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, molt demandada per les entitats empresarials i inclosa en el Pacte Nacional per a la Indústria.

Es va tard sobre el calendari acordat. Sempre hem dit que complirem l’acord amb el PSC i és el que estem fent. El Govern de la Generalitat va fer una proposta d’encomana de gestió al Ministeri de Transports, que ens van dir que no era viable legalment, i després ells van fer una proposta de conveni que no era representatiu i era contradictori… La pilota està a la teulada del govern de l’Estat. Si no s’ha complert amb l’acord, és responsabilitat del Ministeri de Transports.

El Govern de la Generalitat prioritza el transport ferroviari. El tren és incompatible amb la ronda Nord?

No. Les infraestructures viàries continuen sent necessàries i tenen sentit. Des de Catalunya sempre hem reivindicat infraestructures com el corredor mediterrani i un bon servei de Rodalies, i el que ens diu Europa és que s’ha d’optar pel tren. Catalunya està molt lluny dels estàndards europeus, i per això s’ha d’incrementar el pes del tren per al transport tant de persones com de mercaderies. Fins ara, ens hem centrat en el transport per carretera amb camions, però si no canviem al tren, serà difícil competir amb el nostre entorn.

A Sabadell es volen fer canvis urbanístics al voltant del Ripoll per instal·lar noves empreses i indústries sostenibles. Què pensa del projecte? Per quin tipus d’indústria s’ha d’apostar?

Sabadell té una trajectòria històrica industrial, va saber adaptar-se a la crisi del tèxtil i és la cocapital del Vallès, una comarca industrialitzada que té molts recursos per ser competitiva. Defensem una economia diversificada, equilibrada, amb un pes industrial rellevant. Penso en les cadenes de valor –no en els sectors– que explicaran l’economia del país i del món en els pròxims anys: la producció d’hidrogen verd, la microelectrònica vinculada als semiconductors, l’àmbit de les ciències de la vida –des de l’alimentació fins a la salut– i la mobilitat verda. Som el principal pol de l’automoció del sud d’Europa, ho vam ser el segle XX i volem que continuï sent així el segle XXI.

Com a altres punts de Catalunya, la indústria va a la baixa a Sabadell: hi ha 922 empreses industrials, segons l’INE. És un 4,5% menys que abans de la pandèmia (2019) i un 14% per sota de fa deu anys. Després de la covid, es va dir que n’havíem d’aprendre, que som un país dependent del turisme, que calia tornar a potenciar la indústria…

Vam dir que n’havíem d’aprendre, n’hem après i hi estem reaccionant. Què hem après? Que els governs han de fer política industrial. Veníem d’uns anys en què es va imposar la idea del ministre Solchaga, que deia que la millor política industrial és la que no existeix. Hi havia retòrica, però no una aposta clara, claríssima, com ara. Nosaltres som el govern de la reindustrialització, el que ha posat en marxa el Pacte Nacional per a la Indústria amb 152 accions concretes, que representen mobilitzar 3.000 milions d’euros. El valor afegit brut (VAB) es manté al 20% des de fa dos anys, en la línia de la mitjana europea, i volem que representi el 25% de l’economia catalana el 2030.

S’estan negociant noves inversions estrangeres al Vallès, doncs? N’aterrarà alguna el 2024?

S’està treballant en unes quantes, però hem de ser molt cauts pels acords de confidencialitat amb els possibles inversors. Actualment, Acció té 600 carpetes obertes amb projectes nous, que és un rècord històric. La majoria són industrials, amb un repartiment territorial molt gran. El Vallès és una peça clau per a les inversions estrangeres i ho hem de jugar a favor nostre. Tant la comarca com Sabadell estan ubicats en un espai molt atractiu per les bones comunicacions i perquè estan enmig del triangle de la innovació entre el Parc de l’Alba, el BSC i l’IMB-CNM a la UAB, tots ells tractors d’inversions.

El departament compta realment amb el Vallès? He sentit de diversos empresaris i entitats de Sabadell que s’està prioritzant altres zones, com el Tarragonès i la Catalunya del Sud. La nova planta de Lotte Energy per a bateries elèctriques s’instal·larà a Mont-roig del Camp, per exemple.

Clar que hi comptem. Hi ha propostes per aterrar al Vallès, com la nova planta de KTM i Gas Gas a Terrassa, i n’hi haurà en el futur. Acompanyem tot el país, sens dubte, amb una mirada molt capil·lar. Jo soc gironí i no soc gens sospitós d’entendre Catalunya des del seu punt central.

S’ha pecat d’un excessiu centralisme en termes empresarials a Catalunya?

Per exemple, a Barcelona hi ha un superàvit de llocs de treball i a Sabadell, en falten. Això obliga milers de treballadors a desplaçar-s’hi cada dia. Seria estúpid entrar en disputes territorials en comptes de cooperar. Hem de compensar la potència de la capital de Catalunya, però també saber-la aprofitar: el nom de Barcelona és molt potent a escala internacional, ens obre moltes portes. En la lògica mundial, Sabadell i el Vallès Occidental, i fins i tot el Maresme, Girona, el Baix Camp… són Catalunya, i són una àrea d’influència d’una gran ciutat com Barcelona. Això ens ha de servir per captar inversió estrangera i, quan arribi, ja es veurà si arriba a la capital o a Sabadell.

Com veu la proposta de recuperar el departament d’Indústria, que no existeix des del 2002, i traslladar la seva seu a Sabadell, com planteja Manel Larrosa de Via Vallès?

Hem de millorar el desplegament territorial de l’administració, l’hem de fer accessible i propera a la ciutadania per vegueries. Dit això, el Govern de la Generalitat ha fet una aposta clara per la indústria sense haver de modificar l’estructura de l’executiu. L’actual disseny del Departament d’Empresa i Treball és ideal: que Acció i el SOC treballin plegats amb la direcció general d’Indústria o la secretaria de Polítiques Digitals ens permet incorporar totes les mirades, des de l’activitat econòmica i la generació de feina.

Parlem d’energia. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys producció d’energia verda de l’Estat. També és un sector econòmic rellevant a escala global.

Cada emissió de CO2 compta en el procés productiu de les empreses. Cal energia renovable per a la indústria, i també hi ha una indústria de les energies renovables, que és una font d’activitat econòmica. És cert que a Catalunya no tenim grans fonts d’energies fòssils, però volem ser un actor global en les energies renovables.

Després ningú vol tenir els molins al costat de casa, o fins i tot s’han descartat al mig del mar per qüestions ambientals.

Hem de ser conscients que al segle XXI s’ha d’afegir la capa de les energies renovables als usos del sòl. I efectivament, el paisatge canviarà i això ha de passar al voltant d’allà on es consumeix l’energia. El que no pot ser és que l’energia es produeixi al sud del país i es consumeixi a la resta. Dit això, hem fet que aquests projectes es puguin desenvolupar de la millor manera possible, de manera democràtica, descentralitzada i justa.

Pedro Sánchez ha estat investit president del Govern de l’Estat. L’acord entre el PSOE i els independentistes servirà per recuperar les empreses que van treure la seu social de Catalunya pel Procés?

Si hi ha empreses que volen tornar a Catalunya, que ho facin, però no farem una estratègia específica per a les empreses que van prendre aquesta decisió. Seria un greuge comparatiu respecte a altres que, malgrat rebre pressions polítiques, van ser valentes i es van mantenir al país.

Encara no en coneixem el nom, però sigui qui sigui, quina serà la primera demanda que farà al ministre o la ministra d’Indústria?

Posar els fons Next Generation al servei de la reindustrialització com més aviat millor. Continuarem estant en ple contacte i els demanarem que ho posin fàcil, hi hagi qui hi hagi al capdavant.

El corredor mediterrani, l’alta velocitat entre sud de l’Estat i la Unió Europea que travessa el Vallès, serà una de les exigències al nou Govern de l’Estat?

Sens dubte. Dijous passat hi va haver un acte a Madrid en què 1.800 empresaris, la majoria procedents dels Països Catalans, van reclamar el corredor mediterrani. Tot són arguments a favor: si el port de Tarragona i el port de Barcelona no estan ben connectats en tren, no en podrem treure tot el seu potencial. Per ser competitius, els inversors ens reclamen bones infraestructures i ens hem de moure cap al mercat de 400 milions que representa Europa…

A què atribueix els retards en la construcció de la infraestructura?

Per la visió centralista i radial de l’Estat. Algunes idees esotèriques, com fer un corredor mediterrani que no passi pel Mediterrani, no tenen cap sentit en termes polítics, però sobretot a escala econòmica. Catalunya és el motor exportador de l’Estat i per un pur criteri d’eficiència econòmica necessitem aquesta infraestructura. El govern espanyol ha de deixar de veure la península Ibèrica centrada només en Madrid i ha de començar a pensar en l’activitat econòmica de Catalunya i també del País Valencià.

Fotografies: Víctor Castillo

La Generalitat destina 7,9 M€ en ajuts per a noves inversions industrials al Vallès Occidental

Comentaris
To Top