Les empreses no es poden traslladar a l’entorn del riu Ripoll per les limitacions urbanístiques. L’Ajuntament ha rebutjat fins a quatre projectes empresarials a la zona per les restriccions d’usos. Segons asseguren fonts municipals, s’han negat llicències a un karting, una start-up tecnològica i un centre de formació per adults. L’impediment és legal: la llera del riu s’ha degradat des de la crisi de la indústria tèxtil dels anys 1980, però la normativa no s’ha tocat. S’hi poden posar fàbriques i poc més.
El Govern vol canviar les regles del joc i permetre que s’hi instal·lin empreses relacionades amb l’oci diürn i el lleure, els restaurants, la cultura i l’educació, així com companyies emergents sostenibles. “Cal canviar una norma massa rígida i obsoleta”, assenyala la regidora de Desenvolupament Urbà, Mar Molina. “En el riu han de passar-hi coses perquè no es degradi”, insisteix. Actualment hi ha 35 hectàrees amb ús industrial a la llera del riu.
Una de les fàbriques del riu Ripoll / VICTÒRIA ROVIRA
En el cas del patrimoni de titularitat municipal – els molins d’en Torrella i d’en Font–, l’executiu es planteja fer una cessió a un agent privat amb la condició que els rehabiliti i hi porti activitat econòmica.
Consens publicoprivat
L’Ajuntament iniciarà un procés de diàleg amb entitats de la ciutat sobre la transformació urbanística del Ripoll després de Setmana Santa. En les trobades hi haurà representants del món empresarial i associatiu –com el mateix Gremi i l’Associació per l’Impuls de l’Àrea del Ripoll– i també s’ha convidat l’Adenc.
Es treballa per dur a terme l’aprovació provisional al ple municipal del juny i culminar la modificació d’usos per al 2023. Els canvis urbanístics no afectarien l’anella esportiva de Sant Oleguer, on ja hi ha la Bassa i la Pista Coberta d’Atletisme i s’hi ha d’instal·lar Surfcity, una piscina d’onades d’iniciativa privada.
Les proximitats del riu Ripoll / VICTÒRIA ROVIRA
L’àmbit del Ripoll genera debat, però alhora hi ha força consens entre l’Ajuntament i els agents privats. L’arquitecte i urbanista sabadellenc Manel Larrosa s’inspira en el districte 22@ de Barcelona. “Cal diversificar l’activitat econòmica de Sabadell mantenint la singularitat del riu”, assegura sobre l’espai que podria ser “un element de referència metropolità”. Un informe municipal sobre una reforma integral de l’àmbit del riu (2019) ja apuntava a la creació d’un nou àmbit centrat en les empreses del coneixement i les indústries creatives.
Pendents dels fons de la UE
L’Ajuntament de Sabadell està pendent de saber si rebrà fons Next Generation de la Unió Europea (UE) per a la transformació ambiental i de l’accessibilitat. El Govern municipal va presentar un projecte valorat en 4 milions d’euros per rehabilitar els espais naturals, centrada en les proximitats de la Font de Can Jonqueres, on es preveu un espai de lleure familiar de 31.000 metres quadrats. També es preveu una nova rotonda a la carretera de Caldes (B-140) amb el camí de Can Quadres.
Una ciutat reorientada als serveis
La indústria ha perdut pes econòmic en el conjunt de Sabadell –i només al Ripoll–. Segons l’Idescat, avui representa el 9,8% del Valor Afegit Brut (432 milions d’euros anuals), mentre que fa 15 anys era el 12,5% de l’activitat econòmica de la ciutat. En aquest període, el sector serveis ha crescut fins arribar als 3.633 milions d’euros anuals, 525 milions més que el 2006.
