[Josep Mercadé, periodista]
Les festes de Nadal fa que molts municipis es mobilitzin per tal d’aconseguir reactivar el comerç local i aprofitar l’època de l’any en què es fan més compres. Aquesta és, també, una oportunitat perquè alcaldes i alcaldesses es llueixin davant la ciutadania cercant iniciatives que satisfacin els veïns i, per descomptat, el col·lectiu de comerciants. Els resultats no sempre són visibles a curt termini, però la majoria consideren que aquestes accions sempre són positives.
Aquests dies preparatoris de la campanya de Nadal algunes alcaldies han entrat en la competició de qui té l’arbre de Nadal més gran. A molts els semblarà una veritable frivolitat i una manera de gastar uns recursos que potser es podrien destinar a cobrir altres necessitats del municipi.
No obstant això, un alcalde com el de Badalona, que ha estat qüestionat per les seves actituds i comentaris sobre la immigració, veu com aquests tipus d’ostentoses iniciatives, que juguen amb la il·lusió de la gent, satisfan bona part de la població. I és que els resultats indiscutiblement aclaparadors que va obtenir aquest alcalde a les passades municipals poden fer emmudir moltes de les crítiques que pugui rebre.
Arribats a aquest punt, és obligat referir-se al carisma de les persones que estan al capdavant dels consistoris. De fet, és a l’administració local on més es valora aquesta proximitat al ciutadà. D’aquí ve que els resultats electorals puguin ser diferents en funció del tipus de convocatòria (municipal, autonòmica i estatal). A Sabadell, ja sabeu, en podem fer una tesi si anem uns anys enrere quan l’alcalde era l’Antoni Farrés.
El carisma, però, no necessàriament té a veure amb l’aparença física, sinó amb l’empatia que una persona pugui tenir envers els altres. De tota manera, tractant-se de polítics al capdavant d’institucions, sempre provoquen enemistats motivades per l’exercici del càrrec. En l’àmbit municipal, això encara és més visible que en altres instàncies. És el que té la proximitat.
Després d’una setmana en què el màxim protagonisme ha estat per al Congrés de Diputats i els carrers de Madrid amb imatges certament lamentables, s’escau fer una defensa de les institucions més properes al ciutadà com poden ser les alcaldies. Cal un contrapès per equilibrar un deteriorament institucional que no sabem massa cap on ens pot portar. Saber estar a primera línia i donar confiança a la ciutadania no sempre és el que més es valora, però sí el que és més eficient per poder construir comunitat. A partir d’aquí, el que passi a instàncies superiors ja s’escapa de les nostres mans.
