L’historiador Rafel Subirana i Ollé escrivia: “El Dr. Antoni Bosch i Cardellach, l’any 1787, s’instal·lava a Sabadell, venint de la vila tarragonina de Bràfim, i al mateix dia d’arribada, 17 de desembre, començà a escriure periòdicament les seves importantíssimes Memòries que acaben a l’any 1804, que per segona vegada, el doctor Bosch toma a Bràfim on resideix fins el 1822, que s’estableix definitivament a Sabadell, on havia de morir en 1829, enterrat al cementiri del Taulí, i sepultat en un clot comú, com els morts humils, i gairebé es podria dir “dels desconeguts de la vila”. Com a contrast vergonyós de tantes contrarietats de la vida i de la pròpia humanitat, de l’esquelet del Dr. Antoni Bosch i Cardellach, no podrem saber mai on hauran anat a parar els seus ossos, però, en canvi, la seva valuosa obra històrica, científica, humana i cultural, es quedaria per sempre reconeguda en els annals honorífics de Sabadell”.
El doctor Antoni Bosch i Cardellach, del qual no hi cap imatge, va ser un savi. Va escriure sobre medicina, malalties, epidèmies i vacunes. Però també ho va fer sobre ramaderia i alimentació i, també sobre geografia i història. A més de metge, per la seva condició de secretari i d’arxiver de l’Ajuntament de Sabadell ens va deixar dues obres cabdals:
Anales de la Villa de Sabadell desde el año 987 hasta el de 1770 i Memòria de les coses notables de la vila de Sabadell comensant en desembre de 1787.
“Plan de la Villa de Sabadell”.
En aquesta darrera explica, per exemple, que el dia 4 de maig de 1803 es tirà a terra l’anomenat Portal de l’Àngel, situat a mà dreta del capdavall de l’anomenat carrer del Raval de Dins. Era un portal on hi havia portes 25 anys enrere. Era de bona arquitectura, pedres grosses i picades pels costats, bon arc, i al damunt, en una gran balconada que passava d’una a l’altra part del carrer, hi havia una taula d’altar amb un quadre de l’Angel de la Guarda. En la vetllada de la vigília de la seva festa es guarnia amb llençols pintats, s’hi posava molta il·luminació i no mancava sarau en el carrer.
L’any 2012, a l’Arxiu Històric de Sabadell es va trobar un manuscrit de gran importància d’Antoni Bosch I Cardellach en el fons de Salas Anton
També fa un resum de la natalitat i mortalitat de cada any a la vila de Sabadell.
“En lo present any 1803 hi ha hagut 139 nats, és a saber, 68 mascles i 71 femelles, que són 2 més que en lo any antecedent.
Los morts de dit any son 129, és a saber, 36 cossos i 93 albats. Los morts han estat 47 albats de verola i los cossos, és a saber: 1 de semiterciana; 7 de peripneumonia; 3 de hidropesia; 4 de phthysis; 2 de gangrena ulcerosa; 1 de ischuria; 2 de asma; 2 de erisipela; 1 de angina; 1 de reumatisme; 3 de apoplexia; 1 de hematèmesis; 1 de supuració “a casu in capite”; 1 de tabes; 1 de scirro; 1 de elcosis siphilítica; 1 de hidrotòrax; 1 de puerperio, 1 de mort natural i 1 jo no sé de què.
Estos cossos moriren, és a saber: 1 de la edat de 5 a 10 anys; 1 de 10 a 20; 5 de 20 a 30; 5 de 30 a 40; 4 de 40 a 50; 2 de 50 a 60; 3 de 60 a 65; 4 de 65 a 70; 3 de 70 a 75; 6 de 75 a 80; 2 de 80 a 85 y 1 de 85 a 90.
Se han teixit en Sabadell 14.876 peces de cotó blanques, que són 3.301 més que en lo anys anterior. Ja eren més generals les màquines de filar. Moltes minyones guanyaven unes 8 pessetes cada setmana. Les peces se pagaven com en lo any anterior, però la gent de la fàbrica s’ha de dir lo mateix que en lo any antecedent.
Se han edificat 4 cases noves.
Prosperaven molt les fàbriques de llana, buscant sempre gent per a treballar però no en trobaven molta perquè preferien el cotó més descansat i més pagat.
Totes les collites ( a excepció dels fesols) han estat superiors i especialment lo blat, quasi ningú se recordava d’altre igual. Les orugues de la tardor destrossaren los fesols”.
A la Guia Histórica, Estadística y Geográfica de Sabadell de l’any 1867, Josep Sardà i Gavaldà i Agustí Rius i Borrell escrivien sobre Antoni Bosch i Cardellach:
«D’ell n’hem parlat en aquesta ressenya com a cronista diverses vegades i com a metge distingit i darrerament com una figura històrica en els sometents del 1794. Ara, doncs volem donar una nota de les obres que va deixar escrites, afegirem només que va exercir la medicina a Sabadell i a Bràfim, que va ser aplicadíssim, honrat i amable, que diversos dels seus treballs mèdics van ser premiats amb recomanacions i medalles per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, i que aquesta il·lustrada corporació deia del nostre paisà al Diari de Barcelona el següent, al moment de rebre diversos dels seus escrits:
“L’acadèmia plena de tan just plaer i satisfacció, al moment de rebre tan belles produccions, va saber amb dolor que un inoportú, com un recelós esput de sang, ha suspès les tasques literàries del seu íntim soci, que a l’edat de seixanta-tants anys estava per concloure la memòria sobre l’espècie de calentures que més principalment passen a Espanya amb el seu caràcter, diferència i curació, amb la notícia del qual penetrats alhora tots els socis residents del sentiment de tan trist potser, i de la veu de l’entusiasme, han resolt que en millor època s’immortalitzin els escrits i el nom del seu fidel company, ocupant un distingit lloc en la història de la nostra medicina pràctica, perquè la nació admiri alhora un català, un metge i un savi de la nostra gratitud i dels nostres respectes. Barcelona, 13 de juny de 1820. De record de la mateixa. El ciutadà Rafael Steva, secretari”.
Les obres que va deixar escrites el nostre distingit i il·lustrat compatrici i formen la seva corona cientific-literària, es poden dividir en tres grups: mèdiques; d’educació i instrucció per als seus fills i de literatura, i les primeres es poden subdividir en originals i traduïdes. Entre les obres mèdiques originals de Bosch podem fer esment de les següents:
Observacions pràctiques, en dos toms. El primer en llatí conté un discurs d’observationibus in medicina condendis, i 28 relacions de malalties no vulgars vistes a Bràfim i la seva comarca amb reflexions mèdiques sobre cadascuna. El segon en castellà conté la topografia de la vila de Sabadell, la seva atmosfera, situació, població, aliment, oficis, costums i malalties.
Història i reflexions d’una gangrena a frigore el 1786; d’una epidèmia de disseteries putrid-malignes en dos nens el 1790; d’una febre putrido-maligna el 1789.
Memòries sobre la utilitat de l’aire lliure i fresc a les veroles.
Examen sobre l´amputació d´un braç d´un tísic.
Topografia mèdica de Sabadell.
Memòries sobre l’epidèmia de Cadis el 1800.
Una altra sobre una epidèmia de verola a Bràfim el 1787.
Una altra llatina sobre un refredat epidèmic a Sabadell el 1802.
Índex de totes les obres de Piquer.
Quatre cartes crítiques dirigides al Dr. Luciano Puigdollers, metge de Manresa.
Discurs sobre el problema de quines són les escales més freqüents a Espanya.
Memòria que demostra no ser contagiosa l’etiquesa.
Addicions a l’epidemiologia espanyola.
Dissertacions sobre l’exempció del dejuni eclesiàstic.
Memòria sobre la gota.
Resum de la teoria, pràctica i terapèutica de medicina per a ús d’un aficionat o principiant.
A més d’una extensa relació de traduccions».
“Plan del término de Sabadell. Topografia de la Villa de Sabadell y su comarca”
Antoni Bosch i Cardellach va néixer a Sabadell l’any 1758. Llicenciat en medicina l’any 1783, es va establir a Bràfim, on va rebre una oferta de feina. El 1785 va contraure matrimoni amb la jove de Cànoves Teresa Ribas, però, cosa que ell ignorava és que la Teresa era tísica i va morir al cap de 39 dies. Més tard, l’octubre de 1785 es va casar amb Josepa Vivas i Soler, filla d’una rica família. De seguida van començar les desavinences entre sogra i gendre, de tal magnitud, que Bosch i Cardellach va decidir tornar amb la seva dona a Sabadell, era l’any 1787. A Sabadell van néixer els seus fills.
Sembla que l’any 1804, la senyora Francesca Soler els va demanar que tornessin a Bràfim, cosa que van fer, però les relacions no millorarien. Aquell mal viure va afectar tant la Josepa que va morir de tristesa l’any 1805. Al cap d’un temps, l’Antoni Bosch i Cardellach es va casar en terceres núpcies amb Maria Ferrer Fortuny.
Antoni Bosch i Cardellach va tornar a Sabadell l’any 1822, on moriria al cap de 7 anys.
A més a més…
Dels vuit fills que van néixer a Sabadell del matrimoni entre Antoni Bosch i Cardellach i Josepa Vivas i Soler, només cinc van arribar a l’edat adulta: Magina, Agustí, Germana, Concepció i Macari. Els fills van rebre sempre el nom del sant del dia de naixement.
