Un any més, i ja en van 36, el Festival de valsos de l’Orquestra Simfònica del Vallès es manté com un emblema en la seva programació. El ple absolut amb què La Faràndula va acollir-lo el dissabte 6 i diumenge 7 de gener en les dues sessions ha refermat l’èxit d’un cap de setmana que tancava dues setmanes d’hiperactivitat per als músics vallesans, abans d’anar a Santander on aquesta setmana oferiran dues funcions de Madama Butterfly de Puccini. I és que aquestes festes han ofert cinc programes diferents al Palau de la Música amb una mitjana de quatre sessions cadascun, a més d’aquest Festival de valsos que han ofert en una desena de ciutats.
Novament, l’OSV ha demostrat una enorme capacitat de treball d’una orquestra capaç de dividir-se en dos grups amb els necessaris de reforços de plantilla. Talment com en els millors anys de l’època dels Strauss. Un fet que referma el que he escrit tantes vegades: l’OSV és l’autèntica orquestra nacional de Catalunya.
Enguany el Festival de valsos també és va oferir a Vic el mateix diumenge 7 per la tarda. Més enllà de les peces dels Strauss, Xavier Puig proposava dotze peces associades a dotze circumstàncies del 2023 que ell mateix explicava amb humor, sornegueria i crítica punyent fent d’autèntic mestre de cerimònies d’esquena i de cara al públic, alternant cada peça musical amb l’explicació prèvia.
En aquest sentit cal destacar la inclusió del Vals de barri de Manuel Valls Gorina i la tonadilla El majo discreto de Granados molt ben cantats per Laura Brasó. Alhora corroboren compromís de la formació i del director, Xavier Puig, amb el repertori català, habitualment present en aquest tipus de concerts. També cal aplaudir el tercer moviment de la suite Ethipia’s shadow de la compositora afroamericana Florence Price, que empra un llenguatge hereu de la tradició occidental amb deixos jazzístics. I és que l’itinerari del programa recalava en diverses nacionalitats com del rus Sergei Rachmananinov amb la Polca italiana en ocasió del 150è aniversari de l naixement i el 80è de mort el 2023.
Entre les bromes del cap d’estació a la polca El tren del plaer, l’acompanyament a cops de peu i palmes del públic simulant els llamps i trons a la polca Sota llamps i trons, i la ja clàssica Marxa Radetzky distorsionada pel tema del YMCA dels Bonney M, la festa musical deixava detalls musicals com la força de la Dansa eslava Op. 72 núm. 7 de Dvórak i el joc de rubati i ritardandi en el fraseig d’ En el bell Danubi blau en un programa variat, sense intermig i ben calibrat entre el ritme de presentació i durada de les peces. És obvi que l’OSV ha trobat una fórmula que cada any s’afina millor i suposa un reclam popular per a tots els públics.
