La Torre de l’Aigua a tocar del Parc Taulí és una de les obres més emblemàtiques i distintives de Sabadell. Però no és l’única torre que s’alça a la ciutat amb característiques i funcions similars. Podríem dir que té una germana petita, custodiant un altre punt icònic del nostre espai públic.
Entre 1953 i 1954, la Caixa d’Estalvis de Sabadell va presentar un projecte elaborat pels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila Juanico en els terrenys que prèviament havia comprat a Francesc de Pàdua Borguñó al mòdic preu de dues pessetes el pam quadrat. Es volia construir un barri modèlic amb un centenar de casetes unifamiliars amb jardí i preus assequibles per a les classes mitjanes i treballadors qualificats. El projecte estava inspirat en el model anglès de ciutat-jardí que s’havia introduït a l’estat espanyol a la primera dècada del segle XX.
La Torre de l’Aigua de la Concòrdia | Victor Castillo
Amb aquestes intencions s’explica la creació de la Torre de l’Aigua de la Concòrdia, una construcció de l’enginyeria civil materialitzada en obra de fàbrica de maó per abastir d’aigua el nou barri que estava naixent.
L’element és un referent de la portada de l’aigua al veïnat. La posició de la Torre de l’Aigua de la Concòrdia determina l’origen del barri del mateix nom i apareix com un referent visual del sector, juntament amb l’Institut Ferran Casablancas. De fet, el dipòsit es pot veure des del carrer de Font i Sagué, en un dels accessos al recinte. La seva esveltesa en forma cilíndrica i l’altura de l’obra permeten veure-la des de diferents punts del barri de la Concòrdia, fent que no passi desapercebuda.
