L’entrada al govern de majoria absoluta de Marta Farrés no va deixar ningú indiferent. El tinent d’alcaldessa de Promoció Econòmica i Projecció de Ciutat, Lluís Matas, assegura que ha entrat al govern de coalició per fer que “passin coses diferents”. En aquest mandat, afronta diversos reptes, com la transformació Gran Via-Ripoll o consolidar Sabadell en un “pol d’atracció d’empreses del coneixement, recerca i innovació”.
Quina valoració fa dels 100 dies del govern PSC-Junts. Estem molt satisfets. Venim de quatre anys de col·laboració, de treball conjunt amb l’actual govern. Des de fora hem treballat amb projectes importants, com all transformació Gran Via- Ripoll i el Visit Sabadell, i per tant no deixa de ser una continuació de tota aquesta feina. No hem vingut a fer el mateix, venim per fer coses diferents i aportar la nostra visió amb un govern que tenim un objectiu conjunt de ciutat.
Què s’ha fet en aquests primers en aquests prop de tres mesos. En l’anterior mandat ja vam impulsar la capitalitat de la cultura. Amb aquest projecte, no només des del vessant cultural, sinó també des del turístic, i per tant de la generació de riquesa al voltant d’un esdeveniment d’aquesta magnitud. Entre altres, com la nova Oficina de Turisme, hi ha l’evolució del Portal Sud i l’inici de remodelació del polígon Sud-oest, que avui encara no puc avançar res, perquè properament ho presentarem als actors principals perquè amb aquest nou accés esdevingui un pol d’atracció de coneixement.
L’Ajuntament, per aquest 2024, destina una partida de 17 milions a la seva àrea. A desenvolupament i promoció econòmica serà on hi ha el gruix del pressupost, que aniran a ocupació, orientació, molta formació, dinamització empresarial, emprenedoria i polígons d’activitat econòmica.
Quina diagnosi fa del teixit empresarial de la ciutat? La realitat de la ciutat és que tenim una economia basada en la indústria, també en la construcció, el comerç i els serveis. Aquests darrers dies m’he reunit amb una empresa del sector comercial que ocupa a 500 persones, amb una empresa del sector industrial dedicada a l’alimentació que té més de 250 persones, així com petits comerços locals de proximitat, amb dècades d’història, i de recent obertura. Tot això, en un context en què tenim les xifres més baixes dels darrers 15 anys pel que fa al nombre de persones desocupades a Sabadell. Per tant, estem en la línia de donar suport a tota mena d’empresa i emprenedors perquè trobin a la ciutat el millor ecosistema per desenvolupar la seva activitat.
En què és referent Sabadell? En el sector de la salut, amb el Taulí al capdavant, el nou campus de ciències de vida i salut, a l’Artèxtil, i el Hub Aeronàutic. Encara que costi tirar endavant al dia a dia, no són paraules sinó realitats. I això són actius al voltant del sector aeronàutic que ens fa singulars respecte a la resta.
Sabadell està posant la catifa vermella a l’empresari, tal com ha repetit en diverses ocasions? El missatge que Sabadell no és ‘business friendly’ no és un missatge real, i si és de sensacions em pot preocupar, perquè el que volem projectar no és precisament això. I la realitat s’acosta més a una ciutat acollidora perquè sigui seu d’empreses, emprenedors i comerços-. Aquest mantra l’hem de desmuntar amb fets, i en els darrers anys hem canviat la dinàmica del mandat 2014-2019, on hi havia hagut fuga d’empreses i quedava clar que el govern no apostava pel concepte d’empresa. No tenim coneixement d’empreses que marxin i, en canvi, som coneixedors d’empreses que volen venir a Sabadell.
Si parlem de fets i de l’interès d’empreses per instal·lar-se a la ciutat, com explica que ara fa un any quedessin desertes les diverses parcel·les de sòl industrial que va posar a concurs el consistori? Hem d’encaixar l’oferta i la demanda, i a vegades potser no hem sabut detectar quins han estat els sectors que han volgut aterrar a Sabadell, com saber comercialitzar i vendre’l. Sempre dic que hem de sortir a vendre Sabadell al món, a vendre els nostres actius. No crec que sigui un problema de ser atractius, sinó d’encaixar l’oferta i la demanda. Inicialment, no es plantejava ni vendre ni dret de superfície, i ara hem diversificat opcions. Es vol evolucionar cap aquest ventall més ampli.
Com a tinent d’alcaldessa ha agafat la maleta per anar a vendre Sabadell? Tinc previst fer-ho, però en aquests dos mesos i mig encara no he tingut temps per fer la maleta. El primer que estic fent és reunir-me amb representants empresarials, representants del tercer sector i sindicats per tenir un mapa de les diverses demandes per tenir la idea del què anem a vendre.
Avui dia, hi ha actius que encara no estan a punt, com la zona del riu Ripoll Per això estem aquí perquè passin coses. Ara s’estan aprovant els darrers tràmits administratius perquè puguin passar coses que no han passat fins ara, conciliant l’activitat industrial, l’oci i el lleure, i el patrimoni que tenim. Hi haurà més usos per a diferents superfícies, modernitzem accessos i fem que Sabadell visqui de cara al riu i no d’esquena, És cert que portem molts anys de lluita, però ara estem treballant en totes les línies, també amb espai públic perquè passin coses.
Sobre la taula dels empresaris hi ha demandes de com millorar la mobilitat interna als polígons, a més a més, de fer un rentat de cara als polígons Amb el portal Sud tenim una oportunitat històrica, amb el polígon del Sud-oest, que forma part de la trama urbana de Sabadell, i alhora estarà ben connectat. Ara mateix necessita reformes urgents, però també una visió a llarg termini. Amb la renovació, no només de manteniment, hem de tenir una mirada més àmplia del model de polígon d’activitat econòmica que ha de tenir Sabadell, el que jo anomeno el 22@ sabadellenc: zones verdes, activitat econòmica, coneixement, innovació i recerca, amb l’activitat econòmica tradicional, i alguna peça d’habitatge de lloguer assequible. Si tenim una determinada tipologia d’empresa, tindrem un determinat tipus de treballadors, amb llocs de treballs qualificats.
S’inclou, també repensar la mobilitat, no només al del Sud-oest, per facilitar, també, l’arribada de talent? Jo no tinc dades que em diguin que a Sabadell hi ha problemes amb la mobilitat als polígons d’activitat econòmica. Acabo d’arribar i no tinc aquesta sensació, però si és el cas, només és qüestió d’abordar la situació amb una comissió mixta amb TUS i mirem si els horaris i les rutes donen sortida a totes les demandes del món empresarial. No crec que la manca de talent sigui exclusivament qüestió del transport, sinó d’altres factors.
El president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich, en una entrevista amb el Diari de Sabadell, deia textualment que “el que s’ha fet amb la Gran Via és molt vistós, però no aporta valor, no aporta eficiència”. Puc estar d’acord amb algun plantejament. El que hem fet fins ara és millorar alguns dels entorns del voltant de la Gran Via, perquè aquest era un dels objectius. El segon, mitigar l’efecte frontera entre barris, que divideixen la ciutat en dos, i això es fa amb aquestes intervencions. I el tercer és millorar la qualitat de l’aire, que això es fa reivindicat la Ronda Nord. Recentment, l’alcaldessa ha dit que en 5-6 anys estaria feta, i això és una molt bona notícia.
Des del govern sempre heu defensat una col·laboració entre l’administració i el sector privat. Arribarà a prosperar la idea d’una Agència publicoprivada? No sé si el nom és el més important. A la Taula de Desenvolupament Econòmic, que aquest mes de febrer ens reunirem, tenim actors empresarials i sindicals, però trobo a faltar alguns actors. Si parlem de coneixement, formació i recerca, hi ha actors que no hi són presents i podem valorar si s’hi poden incorporar per fer-la més actual. Vinc de la cultura de negociació, de pactes, i la tinc des de l’àmbit polític i empresarial. Tinc la mà estesa i les orelles ben atentes al que demanin els empresaris, però haig de ser responsable com a membre d’un govern de l’administració pública.
A què es refereix? Escoltar i prou? Els recursos són públics, per tant, la responsabilitat de gestionar aquests recursos recau a l’administració. El repte és que els objectius compartits es facin realitat perquè vull que passin coses, com ja succeeix a l’Aeroport i al Ripoll. Cadascú té les seves responsabilitats, tant l’administració pública com el sector empresarial, però som nosaltres els que gestionem els diners públics.
