L’arsenal-polvorí de l’Aeroport de Sabadell, que es va construir entre finals de l’any 1936 i principis del 1937, de tipus búnquer, amb formigó armat i a 14 metres per sota del camp de vol; emmagatzemava les bombes i el material de metralladora dels avions caça i les esquadrilles a partir de la militarització del camp d’aviació. Amb el final de la guerra, però, va perdre el seu ús inicial, però en va acabar tenint un altre. L’espai es va convertir en un punt on els pagesos de la zona plantaven xampinyons. Una pràctica que també s’havia estès en alguns refugis antiaeris de la ciutat i de la resta de Catalunya, com el refugi que descansa a sota l’institut Pau Vila. L’aeroport de Sabadell va ser inaugurat l’agost del 1934 i va destacar com una de les obres significatives del primer govern municipal republicà de la ciutat. Amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola, l’aeròdrom va guanyar una rellevància estratègica i militar, convertint-se en la base operativa dels avions de caça Polikarpov I-15.
