Les creixents restriccions en l’ús d’aigua afecten diferents àmbits com l’hoteleria, però també tenen incidència en les cases. En la línia de sectors com els clubs esportius de la ciutat -amb el tancament de dutxes sobre la taula-, les limitacions del consum són vistes com a accions arbitràries, que no atenen les casuístiques de cada context.
Una de les instal·lacions a Sabadell amb piscina és l’Hotel Urpí. La directora, Mar Santervás, sosté que qualsevol reducció que afecti la piscina és desviar el tret i no actuar en aspectes que realment sí que comporten un estalvi significatiu. “La nostra és una piscina salina, pràcticament decorativa, molt petita. No suposa un gran manteniment. El que gastaria seria haver-la d’omplir de zero”, sosté. Amb tot, però, es preveuen accions de sensibilització, amb cartells adreçats als clients per no buidar-la i fer-ne un bon ús.
Sobre el dia a dia del recinte, explica que ja s’han pres mesures d’estalvi que sí que resulten eficients. Per exemple, canviar llençols i tovalloles cada tres dies, en lloc de cada un com fins ara. “En hotels de ciutat, molts clients són de curta estada. No rentar cada dia tovalloles i llençols els afecta poc. Adoptar-ho a tots els hotels de Catalunya segur que tindria més impacte que deixar d’omplir qualsevol piscina”, tanca Santervás.
Piscines privades
Des d’un punt de vista particular, les restriccions també obliguen els propietaris de piscines privades a posar fil a l’agulla. Alguns sabadellencs com l’Encarna Triviño, veïna de Castellarnau, ja havien actuat abans de l’entrada en emergència per sequera.
“L’aigua sempre és la mateixa. Fa almenys set anys que no la canviem gràcies al tractament que es fa. La que s’evapora s’ha de reposar, però té una coberta perquè no es perdi. A més, tenim un dipòsit amb 8.000 litres de capacitat per recollir aigua de la pluja”, detalla. L’aigua acumulada els serveix per regar -menys superfície després d’optar per gespa artificial- i reomplir la piscina. “No hem d’usar aigua de l’aixeta general al jardí. Si fos així seria excessiu”, bufa.
Dipòsit d’aigua en una casa de Castellarnau | Victor Castillo
Triviño assegura que el consum domèstic és mínim i no difereix del d’altres llars de la ciutat sense piscina. “Està tapada i l’evaporació és mínima. La condensació de la calor fa que torni a caure”, reitera. “És cert que cal tenir espai pel dipòsit, però se’n poden posar de més petits segur”, diu sobre com respondre a l’escassetat.
La piscina, amb la coberta a Castellarnau | Victor Castillo
Una piscina per cada 126 sabadellencs: l’impacte del tancament a l’estiu
