Darrerament, els consumidors de llet, sucs i altres productes envasats ens hem adonat que el tap va lligat al recipient. Molts ens hem preguntat quin és el motiu d’aquest canvi en l’elaboració d’aquests materials.
En primer lloc, cal destacar que es tracta d’una normativa emmarcada dins de l’estratègia europea de reducció de residus plàstics d’un sol ús, amb l’objectiu de minimitzar la quantitat de plàstics que contaminen el medi ambient. Concretament, fa referència a l’article 6 de la directiva aprovada al juny del 2019, que estableix que els taps han d’estar adherits a l’envàs, i tots els fabricants de refrescs, aigua sense gas, begudes asèptiques i cervesa a la Unió Europea han d’implementar-ho definitivament abans de juliol de 2024.
Aquesta directiva europea va ser incorporada a l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol mitjançant la llei de residus del 2022, la qual també estableix el mateix termini per a la seva obligatorietat. Per tant, a mitjans d’aquest any, tots els envasos hauran de complir amb aquesta disposició.
En conjunt, tot forma part d’una estratègia d’ecodisseny, la filosofia de la qual busca crear productes i serveis sostenibles que minimitzin l’impacte ambiental durant el seu ús. En aquest cas, assegurar que el tap estigui adherit a l’envàs facilita el procés de reciclatge i prevé la seva pèrdua o dispersió en el medi ambient.
És important destacar que fins i tot les peces petites són reciclables, però fer-ho tot junts simplifica el procés.
