Oci i cultura

L’1×1 del nou disc de Pol Cruells, ‘Planeta Miret’: amor, riders i ecologisme

Desgranem una a una les vuit cançons que formen part de l’àlbum

Pol Cruells, amb el disc 'Planeta Miret' / AINA TORRES

El baixista Pol Cruells, que des de fa anys acompanya Els Amics de les Arts en les seves gires, acaba de publicar en solitari l’àlbum Planeta Miret, que presentarà el 26 d’abril al Cinema Maldà, a Barcelona. Desgranem una a una les vuit cançons que formen part d’un àlbum sense guitarres i en què el baix elèctric assumeix tot el protagonisme.

1. Xiuxiueig eixordador

La cançó que obre l’àlbum Planeta Miret ens parla “dels silencis acordats, tàcits, que es creen quan dues persones, les parelles, les famílies o la societat decideixen que és millor no parlar d’un tema”. Té vibracions brasileres de la bossa nova, “tot i que no d’una manera molt evident”, precisa Cruells.

2. Gràcies

És un cant a l’amistat. Està impresa en el disc físic per agrair sincerament a amics, famílies i mecenes la possibilitat d’haver pogut fer el disc.

3. Les veus de l’endemà

És un crit mediambientalista des d’un punt de vista optimista, dirigit a les generacions de joves “que han de ser la llevantada del canvi, la revolució, cap a una societat més sostenible”. Cruells reconeix la influència que ha tingut Sting en aquest tema, que segueix el punt de vista ecologista que ja va tenir l’anterior àlbum, Posidònia. “La meva generació ens ho hem carregat tot”, diu en contraposició amb els joves.

El videoclip de la cançó està gravat a la platja del Fangar, al Deltebre, on la regressió de la costa és evident.

4. Viure en estríming

Una mirada satírica i reflexiva sobre la societat actual, amorrada tot el dia al telèfon i, sobretot, viciada als reptes idiotitzadors que proposen preceptors digitals amb poques llums.  “Qui t’ha manat viure en estríming?”, es repregunta l’autor. La cançó acaba amb una frase molt shakesperiana: “No som més que somnis que omplen la curta existència de la mateixa matèria de què els nostres somnis estan fets”.

5. Rider

Pol Cruells era a Nova York amb els Amics de les Arts. Va mirar a una banda de la Fifth Avenue, hi havia un Yves Saint Laurent. Va mirar cap a l’altra, indigència, brutícia i rates. D’aquest sentiment de desigualtat va néixer una cançó dedicada al que ell anomena “els esclaus del segle XXI”, els riders. “Són el subproducte d’una societat gandulitzada. Hem normalitzat demanar a algú que et porti en bicicleta paper de vàter a casa”, dispara l’artista.

A la cançó, el rider “es veu atrapat per sobreviure en un bucle infinit”, explica. En aquest tema, homenatja l’estil del baixista de Los Àngeles Thundercat.

6. Crits de poeta

Per a Cruells, els murals artístics urbans són crits de poetes “efímers”. És una cançó dedicada als grafitis.

7. Les cançons van per dins

Amb el cor trencat, fem veure que estem bé i portem “la processó per dins”. I aleshores, amb una cançó, les emocions emergeixen. Per això, canta Cruells, “culparem de tot el punxadiscos”. És el tema més pop del disc, sobre una ruptura sentimental.

8. Clavellina

És un tema de “folk mediterrani”, una “cançó romàntica dedicada a una flor silvestre, indomable, que no sap estar a casa”.

Planeta Miret

I el nom del disc? És “hiperreferencial”, diu Cruells. Està extret d’un restaurant que hi havia al Raval de Dins de Sabadell, que alhora es va inspirar en el títol d’un llibre del poeta i traductor Joaquim Sala Sanahuja. I encara més: l’escriptor va agafar aquest nom com a referència a un assassinat que hi va haver a Sabadell, el cas Miret. El músic, doncs, es pregunta si mai hi haurà algú que continuï amb aquesta cadena. “M’agradaria, per exemple, que s’escrivís una obra de teatre o s’obrís una discoteca amb aquest nom”.

Comentaris
To Top