No ha quedat mai del tot clar. La tradició popular ha adjudicat diferents orígens al topònim de Sabadell. Hi ha qui defensa que es va posar per l’arribada d’un hostaler de Collsabadell –al Vallès Oriental–, que va instal·lar un hostal a la nostra ciutat. D’altres, asseguren que el nom ha de provenir de la ceba, que de fet, forma part de l’escut Sabadell. I, tot i que és la teoria més estesa, també ha quedat rebatuda pels historiadors: la ceba no hauria aparegut com a element propi de la vila fins al segle XV, segons recull l’Ajuntament de Sabadell.
Però encara hi ha més teories. Una d’elles és que el nom prové de l’església de Sant Salvador –Salvadorell -Salvadell -Sabadell –. O que prové de l’expressió ipso uadell, una expressió que queda documentada a un document que parla de Sant Julià. Com a nova idea, també hi ha qui diu que l’expressió prové del llatí vadum o badallum, la passera per travessar el riu Ripoll.
I la teoria dels dissabtes? Aquesta també ha estat molt reconeguda. Alguns investigadors apunten que l’origen de Sabadell es deu al dia de la setmana quan hi havia mercat, el dissabte, segons documents que daten del 1553. Sabbatum, Sabbatellum com a diminutiu. Si esteu interessats, la historiadora Mercè Argemí dedica un capítol del seu estudi El mercat medieval de Sabadell: orígens d’una ciutat (segles X-XV) a recopilar les teories sobre l’origen del topònim de Sabadell.
