El nom d’Isa Duque s’amaga darrere de l’alter ego de La Psico Woman, una reconeguda psicòloga, sexòloga, terapeuta familiar i divulgadora de continguts (influencer)que desmunta els mites relacionats amb el sexe, la identitat de gènere, l’amor i la salut mental, amb un contingut especialment dirigit als joves.
Fa uns dies, va visitar la nostra ciutat per impartir la xerrada Viva el amor del bueno a l’Auditori del Casal Pere Quart, en el marc de les activitats del Dia de la Dona. Parla des de l’empatia, el coneixement i la complexitat d’una realitat que s’explica des de múltiples prismes.
En una estona, va desmuntar mites de l’amor romàntic, noves masculinitats, prevenir l’assetjament, violències masclistes, i emocions. “Reflexionem sobre com construir relacions més saludables i positives”, expressa. Què hem de començar a desmitificar, segons Duque? Una de les primeres reflexions és que la generació Z “és molt més potent i més oberta” a la diversitat i sensibilitat.
1. La gelosia: ni mostra d’amor ni persona tòxica
L’experta defensa que hem passat a creure que la gelosia era un acte d’amor a considerar que, aquell qui la sent, és una persona tòxica. “Tothom pot sentir gelosia, pors o inseguretats. No som responsables de sentir pors, emocions desagradables… però sí què fem amb tot això”, defensa la psicòloga.
/ AINA TORRES
2. L’atracció no és irreversible
Sentir atracció cap a una altra persona no implica no tenir capacitat de decisió. Segons afirma la sexòloga, des de la teoria de la parella es parla de l’atracció, l’enamorament i l’amor. I ens recomana una autora: l’antropòloga Mari Luz Esteban, que parla que “ens agrada molt enamorar-nos, el rebujito d’hormones, dopamina i oxitocina”, però que recomana també que ho fem “amb arnès”. La psicòloga recomana “protegir-nos” durant l’enamorament, evitar la idealització. Amb la gent més jove, es troba que la teoria està molt assimilada –relacions basades en el respecte, la igualtat, confiança i comunicació– però, que en la realitat, no acaba passant. “A vegades, la teoria està clara, però hi ha dinàmiques contradictòries”, exposa.
3. Cal educació emocional a l’aula
“L’amor hauria de ser un tema de salut pública”, considera la divulgadora. L’amor preocupa a tothom: al matí treballa amb joves, però a la tarda ho fa amb adults. “No són tan diferents els temes que ens preocupen”, sosté. Considera que amb una bona prevenció es podrien estalviar molts mals d’amor amb les seves conseqüències psicològiques. I no només en relacions de parella, sinó també d’amistat o famílies. “Per què a les aules no ens ensenyen a tenir relacions més sanes?”, expressa.
4. La intel·ligència emocional, clau
De totes les intel·ligències que existeixen, Isa Duque considera que la que obre més portes és l’emocional. “El 80% de la intel·ligència que ens pot garantir que ens anirà millor és l’emocional. I aquesta intel·ligència continua sense avaluar-se en el currículum escolar”, aposta.
/ AINA TORRES
5. La prevenció de la salut mental és essencial
Duque assegura que urgeix posar la mirada sobre la prevenció de la salut mental, especialment dels més joves. No cal només actuar des de la vessant psicoterapèutica, sinó des de la prevenció. “És un tema sistèmic i estructural”, diu. Creu també que la regulació economicosocial és clau per a la salut mental.
“Hi ha gent jove que em pregunta quin és el seu diagnòstic, i jo els dic que precarietat estructural i esgotament del sistema nerviós”, explica. Aquest esgotament produeix “una simptomatologia depressiva”. I és que, per exemple, els nascuts l’any 2008 van començar a viure les crisis sistemàtiques i “no els hi hem donat les eines necessàries”.
6. La ‘happycràcia’, un altre mite
No. La psicòloga considera que la cultura de la felicitat no ajuda a tothom i que, només per proposar-nos ser feliços no necessàriament ho hem de ser. “Sembla que si no estàs bé és culpa teva i això fa sentir encara pitjor a la persona”. Duque recorda que “és normal sentir-se malament” i “sentir les emocions”. I parla de la hipocondria emocional: “Tenim la sensació que sempre hem d’estar feliços i productius”, sosté. I no.
