El futur del parc de Catalunya preocupa la ciutadania. L’Ajuntament de Sabadell va anunciar la setmana passada que es veia obligat a buidar gradualment el llac perquè el decret de sequera impedeix reomplir-lo. La decisió es va prendre per temor que la situació pugui generar problemes, sobretot per la manca de circulació de l’aigua i la seva qualitat.
En un comunicat, el consistori expressava que la degradació de l’aigua del llac “pot tenir efectes adversos sobre la fauna i també la ciutadania”. En cas que el llac es mantingués amb la reserva hídrica actual, aquesta degradació aniria augmentant i podria tenir conseqüències, com ara l’aparició de males olors o la possible presència de patògens.
Ànecs al parc de Catalunya | David Chao
Tal com va expressar l’alcaldessa, Marta Farrés, el consistori va demanar a la Generalitat poder mantenir el nivell de l’aigua del llac amb aigua freàtica procedent d’una mina propera. Malgrat que Farrés va transmetre tranquil·litat pel futur dels animals autònoms que hi ha a l’indret, diversos veïns que han passejat els últims dies per la zona han expressat la seva preocupació i demanen que s’estigui a sobre de la qüestió per evitar una sensació d’abandonament i deixadesa.
🦆I sobre la fauna actual, no patiu perquè és autònoma i acabaran tornant al parc, tot i que en farem seguiment amb Benestar Animal. Perquè tan aviat puguem reomplir el llac ho farem, recuperant així aquest espai tan emblemàtic i estimat a Sabadell. 👍
3/3
— Marta Farrés/❤️ (@socmartafarres) April 3, 2024
El biòleg sabadellenc Josep Lluís Cortés, autor del llibre Els ocells del Parc Catalunya de Sabadell, relativitza els riscos per a les aus que viuen habitualment en l’indret, com els ànecs, assenyalant la capacitat dels animals de garantir la seva supervivència. Així, per exemple, l’expert recorda l’episodi del 2017, quan el llac ja es va haver de buidar per fer-hi reparacions i la fauna va adaptar-se a les circumstàncies sobrevingudes. Aleshores, la resposta dels animals podria ser similar a la que es viurà en les pròximes setmanes. “Caldrà estar a l’espera de si es buida del tot i veure quines condicions hi ha en el futur. Esperem que hi hagi pluges”, resumeix l’ornitòleg.
Sobre els ànecs, una de les espècies més visibles en l’emplaçament, destaca que acostumen a tenir molta relació amb el riu Ripoll i que és habitual que en aquesta època de l’any se’n vegin menys a la ciutat. “Sempre n’hi ha més a l’hivern. A la primavera i a l’estiu busquen altres llocs”, diu. D’aquesta manera, no ha de sorprendre veure’n recorrent Sabadell, un fet que no seria una fugida massiva ni cap activitat preocupant. “Es mouen i migren a distàncies molt grans. És possible que molts dels que veiem vinguin del centre d’Europa”, exposa per evidenciar les possibilitats de vol d’aquesta espècie. “Poden fer molts quilòmetres”, reitera.
Ànecs al parc de Catalunya | David Chao
Amb tot, però, ell mateix apunta que hi ha realitats menys perceptibles, que des del punt de vista científic preocupen més. “El que més es veu són els ànecs, però hi ha més coses. Personalment, em preocupen més les orenetes, tant la comuna com la de cua blanca“. Moltes vivien en l’entorn del parc, utilitzant l’espai per alimentar-se, per exemple, d’insectes. La flora permetia que n’hi hagués, en un indret que ofereix aigua per al fang dels seus nius. Ara, l’escenari de sequera ha alterat aquest context. “Arriben i es troben que hi ha menys aigua i no es rega la gespa. No trobaran material i hi haurà menys insectes”, precisa sobre la situació per a unes espècies que venen del centre i el sud de l’Àfrica.
L’ornitòleg sabadellenc descarta una mirada alarmista. De fet, hi ha exemples, com el dels corbs marins, que serveixen per entendre les lògiques evolutives dels animals. “Quan es va buidar el llac fa vuit anys, les carpes -espècie invasora- van desaparèixer i, amb elles, ho van els corbs marins”, exemplifica sobre la resposta natural de les espècies. La cuereta blanca -menys present avui-, és una altra de les que han hagut d’adaptar-se a les noves circumstàncies del parc, un lloc artificial que des de fa diversos mesos s’està transformant per l’escassetat d’aigua.
En aquesta conjuntura, Cortés tanca amb un missatge d’optimisme: “segur que es tornaran a donar les condicions. Potser perdrem diversitat, però les espècies s’adapten i sobreviuen. Els ecosistemes com aquest tendeixen a matenir-se vius, si no actuem per a destruir-los”, conclou.
Els comuns demanen un pla específic
En paral·lel, sobre aquesta qüestió, el grup municipal de Sabadell En Comú Podem ha formulat una bateria de preguntes al govern de la ciutat per reclamar la posada en marxa d’un pla que garanteixi la supervivència de l’ecosistema urbà de la ciutat durant aquesta situació de restriccions. Els comuns demanen que s’activi un pla de protecció dels animals aquàtics del llac dissenyat amb la participació de les entitats ambientalistes de Sabadell. A banda de la fauna aquàtica, el partit també exigeix que es tinguin en compte les afectacions a la fauna del conjunt del parc de Catalunya que es veurà també impactada per aquesta situació de sequera.
Més enllà del parc de Catalunya, el grup municipal també considera que s’hauria d’iniciar algun tractament específic a la flora i la fauna de la ciutat de la resta de parcs urbans que hi ha a Sabadell, com ara el Parc Central, el Parc del Nord o el Parc de la Salut per garantir la supervivència de la flora i la fauna d’aquests espais urbans naturals.
Josep Lluís Cortés, ornitòleg: “El parc de Catalunya és molt desconegut”
