Més enllà de ser una gran zona verda amb diverses escultures, un llac (ara buit per la sequera) i el tren miniatura, entre altres coses, “el parc de Catalunya és molt desconegut”. Així ho considera el sabadellenc Josep Lluís Cortés, que ha publicat el llibre Els ocells del Parc Catalunya de Sabadell amb l’objectiu de compartir l’estudi que ha fet durant 16 anys de les aus que el freqüenten i, també, per donar a conèixer la gran zona verda de Sabadell des d’un altre punt de vista. Cortés és biòleg i ornitòleg, i la seva passió per observar i prendre notes sobre els ocells del parc han derivat en aquest llibre. “El llibre mira de combinar el rigor científic amb la divulgació. I sempre procuro explicar anècdotes o curiositats dels ocells en relació al parc”, comenta.
Josep Lluís Cortés, amb els prismàtics que utilitza habitualment / VÍCTOR CASTILLO
Per exemple, hi explica que des del 2004 al 2020 va comptabilitzar 112 espècies vistes al parc de Catalunya, una xifra que augmenta a 123 si es tenen en compte les dades fins a principis de 2024, tant les seves com les d’algun altre observador. Tot, amb el segell de l’Institut Català d’Ornitologia i l’experiència del sabadellenc, professor ja jubilat de ciències naturals als instituts Les Termes i Jonqueres. Més enllà de la suma total de 123 espècies vistes al llarg d’aquest temps, Cortés subratlla que el més destacat és que “d’aquestes, 47 hi són de forma regular, i això té valor”; i una trentena crien o hi han criat alguna vegada.
Un puput, en una de les imatges que surten al llibre / DANIEL CORTÉS SERRA (Cedida)
Un corb marí gros fotografiat al parc de Catalunya / DANIEL CORTÉS SERRA (Cedida)
Una de les curiositats que ha observat el sabadellenc durant aquests anys gràcies a les anelles de seguiment a distància és que “les gavines rialleres que veiem, la majoria venen dels països bàltics, Polònia i Dinamarca”. I venen a Sabadell a l’hivern, però només hi passen el dia i tenen una ruta marcada: “estan aquí de dia i de nit se’n van a dormir a Barcelona. Al matí venen, volten, van als patis de les escoles a menjar restes d’entrepans i, aleshores, al migdia és quan les veus més al parc de Catalunya. Venen a netejar-se el plomatge, a veure si troben alguna cosa de menjar i marxen. Cap al mes de març, màxim abril, se’n van cap al nord perquè la seva àrea principal de cria està allà”.
Com l’afecta la sequera?
Fa mesos que la sequera és visible a la gespa del parc de Catalunya; també al llac, que està sec. No es veu tant com pot afectar els ocells, però també els afecta, segons l’autor del llibre. L’expert indica que “la sequera pot provocar un desajust”, perquè “si s’ajunta que fa massa calor i hi ha sequera, algunes plantes floreixen abans d’hora, els insectes no han acabat el seu cicle i els ocells es troben en aquell moment de començar a criar, resulta que no tenen prou aliment per tirar els pollets endavant i és quan es pot produir un desajust”.
Cortés, amb el llibre publicat / VÍCTOR CASTILLO
També els afecta a l’hora de fer els nius, ja que si els ocells no troben fang ni gespa, tenen problemes per fer-los. Una de les qüestions sobre les quals també reflexiona JosepLluís Cortés és sobre l’ús dels parcs urbans. Creu que “el gran repte” és poder-ho compatibilitzar tot: tant poder-hi anar a caminar, passejar el gos com fer-hi un ús més intensiu, ja siguin concerts o festes. Entén que “això no és un parc natural verge” i que s’hi faci el castell de focs de Festa Major o la festa Holi, encara que aquesta admet que per als ocells és una molèstia perquè es fa a la primavera, quan crien.
