La sequera està obligant a canviar alguns hàbits del nostre dia a dia que semblaven inalterables. Adaptar-nos a un context d’escassetat d’aigua és un repte que tenim tots, en diferents àmbits. Per fer front a aquest escenari, Les Garberes, l’Institut de Jardineria i Agricultura de Castellar, fa temps que ha posat fil a l’agulla.
El centre formatiu va iniciar fa una mica més de quatre anys un projecte pioner, enfocat a garantir la supervivència d’un jardí sense necessitat de regar, amb plantes que resisteixen els efectes del canvi climàtic. “Volíem investigar de forma pràctica plantes que tinguin potencial ornamental, resistents als nous temps de sequera que ja vèiem que estaven venint”, explica la directora de l’institut, Berta Tasias. Es tracta d’un jardí experimental i demostratiu, que sobreviu sense més aigua que la de la pluja, plogui el que plogui.
Jardins de Les Garberes a Castellar | David Chao
Actualment, hi ha més 300 espècies de plantes en estudi. La majoria, detalla, han resistit i mantenen un aspecte impecable. “Només els hem fet un reg d’implantació”, puntualitza. Per aconseguir-ho, han hagut de fer una recerca bibliogràfica important. En general, són plantes d’altres regions del planeta, amb clima mediterrani, però més àrid que el nostre, que provenen de vivers especialitzats a Catalunya. “Hi ha una feina prèvia molt important”, remarca. El jardí de Les Garberes no vol ser un jardí de mostra, sinó d’experimentació. Un indret convertit en punt de trobada de jardiners d’arreu que vulguin conèixer les espècies, des d’una perspectiva professional.
Tasias rebutja que el plantejament ataqui les espècies autòctones. “Si el clima canvia, les plantes que estaven adaptades a les condicions molt probablement no podran sobreviure. Ho veiem en els boscos, que estan patint un estrès hídric que impedeix la supervivència d’espècies com el romaní, el pi blanc…”, radiografia. La principal premissa és evitar les espècies invasores, deixant pas a una transformació que s’ha d’entendre des d’una lògica gairebé darwinista.
Jardins de Les Garberes a Castellar | David Chao
En aquest sentit, la biòloga castellarenca sosté que els jardins del futur, a parer seu, hauran de canviar. “Moltes espècies no les podrem tenir, però els espais no seran tan diferents”, assenyala. Plantes un punt més desèrtiques, sobretot des del punt de vista estètic, però sense perdre la seva bellesa. “El futur es veu una mica gris i hi haurà menys aigua, però si les coses es fan bé, podrem continuar tenint verd a les nostres ciutats”, tanca amb optimisme.
