Sabadell no té un criteri definit sobre qui i on es pot tocar música al carrer. Sense anar més lluny, aquesta setmana, l’artista Andrés Mariani ha denunciat que agents de la Policia Municipal li van treure els instruments quan tocava al carrer. El motiu, precisen fonts municipals, és que estava en una zona on molestava els veïns i comerciants, que s’havien queixat pel “soroll” generat a l’indret.
“Durant diversos dies se li va advertir que no tenia permís d’ocupació de la via pública i que estava causant molèsties als veïns”, un extrem que ell nega. El succés, que va tenir lloc a la Rambla el passat divendres, reobre un debat enquistat els últims anys sobre la gestió de la música als carrers de Sabadell.
La ciutat té una ordenança d’ocupació de les vies i espais públics que estableix que les activitats recreatives o espectacles que es portin a terme en espais oberts de propietat municipal -entre elles, explícitament, fer música- necessiten una “llicència d’ocupació”. Un dels punts afegeix que totes les activitats que impliquin un ús especial o privatiu que es desenvolupin a la via pública o als espais públics “resten subjectes a autorització administrativa expressa”. Així, especifica també que sense la preceptiva llicència d’ocupació, els agents de l’autoritat poden ordenar verbalment o per escrit a l’interessat l’aturada immediata de l’activitat o ocupació i la retirada dels objectes existents a la via pública, arribant a requisar-los de forma subsidiària.
Sense espais específics ni criteri creatiu
Les veus més crítiques assenyalen l’ambigüitat de la qüestió i urgeixen a abordar-ho a fons. L’Ajuntament continua sense definir quins espais es poden utilitzar per actuar a l’espai públic. La regidoria de Cultura va començar a estudiar en el passat mandat la possibilitat de crear un mapa de punts on els músics de carrer podrien tocar de manera legal. Els interessats es donarien d’alta, gratuïtament, en un llistat creat pel consistori per poder lluir un distintiu de músic autoritzat. Aquest escenari, però, no s’ha implementat i els artistes demanen més garanties. Mentrestant, es veuen sotmesos a unes limitacions que, sense una regulació específica, esdevenen arbitràries i dispars a la ciutat, en funció de si les mostres artístiques desperten queixes o no del veïnat.
En indrets com Barcelona, per exemple, fa temps que s’implementen els punts de Música al Carrer. Un model de regulació dels músics en espais com el metro que és pioner i que respon a la necessitat d’identificar aquells llocs on està permès fer música, reservats estrictament per a aquesta pràctica. A la capital catalana també hi ha un criteri per part d’experts en música i, així, si no es compleixen els estàndards de qualitat, no es pot tocar al carrer.
“Continuaré fent música al carrer”
Mariani lamenta les maneres d’actuar i demana repensar el sistema. “Porto gairebé vint anys tocant la guitarra per ciutats diferents de Catalunya i mai m’havia passat una situació així“, emfatitza el cantant, que denuncia que cal una legislació més clara. “La policia m’ha fet fora moltes vegades de llocs d’on no gaudia d’autorització. Mai he desobeït aquestes decisions, i sempre he acatat les indicacions”, es defensa.
L’artista exposa que encara no ha recuperat els instruments, tot i que ha contactat amb diferents grups municipals per buscar una solució. Per a tenir novament els elements requisats, necessita el tiquet de compra. En conversa amb el Diari, el sabadellenc avisa que té previst fer una performance a cappella per visibilitzar la seva queixa. “No som delinqüents. Som artistes que fem una tasca social i sortim a l’espai públic a expressar idees, emocions i sentiments”, manifesta, exigint una reflexió profunda per garantir els drets dels artistes de carrer. “Continuaré fent música al carrer perquè és el que m’agrada. No pot ser que se’ns menystingui”, remata.
