Turandot, de la Fundació Òpera a Catalunya (FOC), fascina el públic, com demostra que s’hagin esgotat les entrades per a les tres funcions de la Faràndula de la setmana que ve. Però l’òpera és encara més una debilitat per als cantants que la protagonitzen.
“Hi ha una qüestió física en aquesta òpera, en la riquesa tímbrica i harmònica. Quan canta Liù se’m posa la pell de gallina, sempre. És un so que t’abraça i et fa seu”, expressa el tenor mallorquí Antoni Lliteres, que interpreta el personatge de Calaf. “Estic orgullós que Mirna Lacambra i el mestre Gil de Tejada creguessin en mi. Clarament serà un punt d’inflexió en la meva carrera”, afegeix.
La soprano Maribel Ortega, habitual als principals escenaris de l’Estat espanyol i estranger, així com a la temporada Òpera a Catalunya, encapçalarà l’elenc, al paper de La Principessa Turandot. “És l’última gran obra de l’òpera italiana. És diferent de totes les que havia escrit Puccini”, expressa la cantant. “La música és completíssima. Sempre es gaudeix tant a l’escenari com a fora, agrada a tothom. És divertida gràcies a alguns personatges que hi donen un toc diferent. Hi ha el poble de Pequín, que conforma un cor inusual en Puccini, però molt important. I és una obra en què el vertader triomfador és l’amor enfront de la mort”, afirma la soprano.
Com a Turandot, té un paper més aviat curt, però molt intents i exigent “per la tessitura” i pel temps en què ha de mantenir la veu en “un registre que requereix potència i flexibilitat per a realitzar matisos”. En el mateix sentit, el tenir expressa que el seu paper “demana tècnica, expressió i concentració”.
La clau, però, és que Maribel Ortega Antoni Lliteres gaudeixen amb el personatge, s’hi senten còmodes, senten que és un rol fet a mida per ells.
Homenatge de Puccini
La FOC homenatja Puccini en aquest any en què es commemora el centenari de la seva mort i en què, a més, Sabadell és Capital de la Cultura Catalana 2024. “Que s’hagin esgotat gairebé totes les entrades de la gira reflecteix el gust del públic per l’autor, un geni de l’òpera que ha marcat l’afició al gènere al llarg de moltes i moltes generacions”, afirma el director general de la FOC, Òscar Lanuza.
Ambientada a la Xina Imperial, en una imaginària Ciutat Prohibida, “és una producció ambiciosa, la més gran dels últims anys”, continua Lanuza. Efectivament, és un format que no està a l’abast de qualsevol teatre. Els quatre títols que la FOC representa de Puccini el 2024 “són ambiciosos a nivell visual, artístic i musical”.
Pel que fa al repartiment, s’ha tornat a apostar per talent líric català i estatal, amb noms consagrats i debutants.
