Cesc Prat és un dels lingüistes de referència de la ciutat. És també un activista cultural, articulista de la revista Vallesos i un devot de la Colla de Sabadell, molt implicat en els actes del centenari del grup intel·lectual. I és alhora un empaitador encuriosit de sabadellenquismes, les paraules que només diem els sabadellencs. Un patrimoni lingüístic que cada vegada és menys present, però que mentre tingui defensors perdurarà. Fins d’aquí 50 anys? L’hi preguntem per a l’edició especial de Sant Jordi 2024 – Sabadell 2074.
Quins són els sabadellenquismes més presents?
Que la gent identifiqui com a sabadellenquismes hi ha bàsicament els relacionats amb el menjar: petador, estrep, xurruques, xips…
En són més, però!
I tant! I segur que n’hi ha de desconeguts, que no tenim identificats, perquè els localismes tenen això: qui fa servir una paraula es pensa que la coneix tothom i qui no la fa servir la desconeix i és difícil que la senti pronunciada per algú altre…
D’on provenen, majoritàriament? Per què es van formar?
Alguns venen d’una marca, com per exemple xurruques. D’altres provenen del tèxtil, com les expressions “se li veu el plegador” o “va com unes debaneres”. Els orígens són diversos.
Encara els fem servir?
Hi ha un fenomen universal a parlar tots de la mateixa manera. Per tant, cada cop és més difícil mantenir els localismes. Però últimament a Sabadell he detectat un auge de paraules locals convertides en noms de botigues, entitats… Així, aquest curs s’ha inaugurat el Mala Pell, el Mala Peça i el Petador. I fa pocs anys van obrir L’Amanidor, El Rodal, Badabadoc… Sembla, doncs, que tendim a no fer servir tant les paraules locals, però sí a convertir-les en noms diversos, si més no, a Sabadell.
Mantindrem els sabadellenquismes el Sant Jordi 2074?
El sabadellenc Toni Padilla acaba de publicar Mala piel (que segurament sortirà també en català), un llibre sobre l’equip de futbol local que fa referència a una dita coneguda. El sabadellenquisme entès com a sentiment de pertinença a la ciutat és molt fort i apareix en diades com aquesta. També hi ha escriptors locals que han introduït conscientment paraules locals en les seves obres.
