Josep Maria Plans, l’ideòleg de Sabadell que va transformar l’atenció primària de tot Catalunya

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

Els historiadors sabadellencs Xavier Domènech i Jordi Serrano recorden al llibre Antoni Farrés, quan els obrers van assaltar l’Ajuntament la cita que l’exalcalde va fer del poeta i dramaturg Bertolt Brecht en el seu comiat de l’alcaldia: “qui va construir Tebes, la ciutat de les set portes? Als llibres hi ha noms de reis. Van arrossegar els reis els blocs de pedra?”. Després de 20 anys sent l’alcalde de Sabadell, Farrés havia aconseguit transformar la ciutat i molts veïns l’idolatraven, però era conscient que tot el que s’havia aconseguit era gràcies a totes les persones amb qui havia treballat.

I, si hi ha un nom que unànimement s’associa a l’èxit de les polítiques impulsades pel PSUC d’Antoni Farrés és el del doctor Josep Maria Plans i Molina, mort fa 20 anys, i és qui va ser el primer regidor de Sanitat de l’època democràtica, entre 1979 i 1987. El sabadellenc va néixer el 16 d’octubre de 1943 i va morir el 9 de setembre de 2004. Plans va ser un pioner, l’ideòleg i l’impulsor del sistema sanitari i social que va transformar el que hi havia hagut durant el franquisme. Ell, i altres persones, van redactar el conegut com a llibre groc que proposava com havia de funcionar la sanitat a Sabadell després del franquisme; model que després es va replicar a tot Catalunya.

El sabadellenc era un comunista convençut, i va entrar al PSUC de la mà del metge i epidemiòleg ja jubilat Josep Farrés, que recorda com Josep Maria Plans va posar en pràctica la màxima que diu que “la salut és més que l’absència de malaltia. És la manera de viure, com el benestar i altres aspectes socials”.

Farrés recorda que coses que ara donem per suposades les va plantejar Plans, perquè fins que no va impulsar la transformació de l’atenció primària “no hi havia res, era un caos, era purament administrativa”. Atribueix al sabadellenc qüestions com “organitzar el treball en equip metges–infermeria, organitzar les visites agudes i espontànies, etc”. Com recorda el gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord del Departament de Salut, Arturo Míguez, “va ser un dels pioners de la implantació del model de la reforma de l’atenció primària a Catalunya. Aquest model va suposar un punt d’inflexió en el desenvolupament del sistema públic de salut i en l’objectiu que l’atenció primària sigui la porta d’entrada al sistema”. Un model que, afegeix, inicialment “es va implantar en els actuals CAP Ca n’Oriac i CAP Nord de Sabadell i al CAP de Badia del Vallès, on es va treballar per integrar l’atenció curativa, preventiva i rehabilitadora, i la promoció de la salut de la comunitat”. Després, es va anar estenent per tot el país.

Els actuals centres d’Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR, al CAP Sant Fèlix), també van  néixer per iniciativa del doctor Plans, així com altres iniciatives d’atenció a la dona i a les drogodependències, en uns anys en què l’heroïna estava en auge i s’expandia el VIH. Igualment, la figura de Josep Maria Plans, provinent d’una família benestant, no s’entén sense el seu pas com a catequista pels barris més pobres de la ciutat i la consciència social que tenia, així com per la seva tasca com a metge als barris de Can Deu, Ca n’Oriac i Torre-romeu. El president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS), Manuel Navas, recorda el sabadellenc com un “personatge entranyable que, des dels inicis de la seva professió, abans d’estudiar Medicina, sempre es va dedicar als barris i a la gent”, especialment al nord de la ciutat. Recorda Navas que tenia una “consciència social molt important” i que “quan va exercir com a regidor i doctor va fer moltíssimes coses”, motiu pel qual “qualsevol persona reconeixeria la seva labor i agraïment pel que va fer”.

Nom al CAP Nord?

Quan va morir Josep Maria Plans, el 2004, l’alcalde de Sabadell era Manuel Bustos. Aleshores, es va plantejar la possibilitat de dedicar un carrer o una plaça al doctor, però es va acabar posant el seu nom al centre cívic de Can Deu, i no al CAP Nord com reclamaven la família, veïns i diversos grups municipals. La filla de Josep Maria Plans, la metgessa Elisabet Plans Soriano, defensa que, igual que a Terrassa hi ha un CAP dedicat al metge Antoni Creus, Sabadell pot fer el mateix amb Josep Maria Plans al CAP Nord. “Seria de justícia. El CAP és el que ell va impulsar, l’atenció primària”, subratlla Plans Soriano.

Josep Maria Plans, un metge comunista (1943-2004)