[Jordi Serrano, historiador]
El doctor Plans, nascut en una família burgesa de Sabadell, molt aviat va conèixer la realitat de les dures condicions de vida de la classe obrera a Torrent del Capellà, després a Torre Romeu, que el va commocionar. Es va fer comunista i militant del PSUC a la clandestinitat. L’any 1960 va construir una Escola d’Adults, Col·lectiu de Treballadors, al carrer de Gràcia, en una casa de la família, on es donaven classes de llegir i escriure i de lluita de classes. Va ser un metge compromès, d’una raça que ja no en queda. Era tan comunista que en la seva taula de consulta hi tenia una petita estàtua de Lenin, d’aquelles que venien a les festes de Treball. De fet, va ser com el germà gran d’Antoni Farrés en el compromís.
Quasi totes les reivindicacions antifranquistes a la ciutat de Sabadell en defensa de la salut van ser obra seva -denúncies, informes, estudis-. A més era metge en un dels barris més pobres de la ciutat: el Torrent del Capellà. Pel seu consultori hi va passar mitja ciutat, dones que buscaven receptes d’anticonceptius que estaven prohibits, pobres que no es podien pagar metges, medicaments ni proves. Fins i tot els donava diners. L’any 1975 anima una candidatura democràtica al Col·legi de Metges encapçalada per Josep Simó Deu que guanya.
Quan les eleccions municipals de 1979 va ser regidor, potser era el càrrec menys discutit de les llistes: Plans, regidor de Sanitat. Qui si no? Va fer un programa sensacional, “Proposta Sanitària Comunista” que va commocionar la sala d’actes del Col·legi, resultava que qui en sabia més de sanitat a la ciutat era… un comunista!
Va crear diversos serveis, com ara el Centre de Planificació Familiar, el Centre d’Atenció a les Drogodependències, el Centre de Salut Mental, les Oficines Sanitàries per a la Prevenció i Control de la Higiene Ambiental i els Serveis de Salut Escolar; va proposar la creació de les deu Àrees Bàsiques de Salut a la ciutat i va culminar la seva tasca com a regidor amb la posada en funcionament del Consorci Hospitalari del Parc Taulí.
L’any 1984 va iniciar tres experiències pilot de Centres d’assistència primària a Torre-romeu, Ca n’Oriac i Can Deu, que significaven la reforma profunda de l’assistència sanitària a Espanya, que després efectivament es va implementar a tot arreu.
Tots els sabadellencs li devem tenir una assistència primària decent i un hospital Taulí modern. Jordi Pujol li va posar totes les traves possibles. Mai va abandonar la feina de metge: curava amb les paraules i tenia un gran ull clínic. Abans d’ell teníem uns ambulatoris tercermundistes i un sistema hospitalari indecent. Aquella gent que diu que lluitar no serveix de res, que s’ho pensin abans. Tot el bo que tenim avui es deu a gent que ha lluitat, que ha treballat, que ha llegit, que ha discutit i que s’ha organitzat.
Josep Maria Plans, l’ideòleg de Sabadell que va transformar l’atenció primària de tot Catalunya
