[Arnau Bonada, economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC]
Escric aquest article tornant de la Festa de l’Esport, un esdeveniment que, any rere any, demostra que Sabadell és una prolífica fàbrica d’esportistes d’alt nivell. En aquesta edició, el C. Sant Nicolau, que tinc l’honor de presidir, ha estat reconegut, juntament amb altres entitats locals, amb el Premi Playoff Promoció de l’Esport. El jurat ha valorat els ascensos dels dos sèniors masculins la temporada passada, així com les activitats dutes a terme en el marc del quarantè aniversari.
Nogensmenys, ara mateix la sensació és agredolça, atès el descens, aquest diumenge, del nostre sènior femení, en un partit dramàtic a la darrera jornada, que es va decidir per només dos punts de diferència. Si fa un any estàvem tancant bars i discoteques amb els nois, enguany ha tocat consolar, en la mesura del possible, les jugadores. L’esport, com ha dit l’alcaldessa en el seu discurs de clausura, ens ensenya i ens forma també a través de les derrotes. Estic convençut que les noies i l’equip tècnic sabran aprofitar l’oportunitat que els ha brindat el destí per créixer com a esportistes i com a persones.
En l’àmbit empresarial, rarament recomano als clients marcar-se objectius de resultats. Per contra, els aconsello centrar-se en els processos. Si una organització és capaç d’excel·lir en l’execució, els resultats acabaran arribant de manera natural. Les pimes, a diferència de les multinacionals, podem permetre’ns una visió més a mitjà i llarg termini.
Al club intento aplicar la mateixa lògica. A l’esport amateur, no m’agrada que es marquin objectius merament de rendiment esportiu. No vull sentir a parlar, per exemple, de si tal equip ha de pujar a tal categoria. Crec fermament que el focus cal posar-lo en l’evolució tècnica, tàctica i humana dels esportistes a títol individual i dels equips com a grup. El resultat assolit ha de ser sempre una conseqüència de la feina ben feta, mai un objectiu en si mateix. I no oblidar mai la raó de ser de les entitats esportives: formar persones a través de l’esport.
En aquest viatge compartit hem d’implicar també famílies, patrocinadors i la resta de stakeholders. Així evitarem repetir situacions dantesques com les que s’han produït recentment a un camp de futbol de la nostra ciutat. Aquesta, sens dubte, seria la més gran de les victòries.
