Sniqus, sobrenom artístic del pintor búlgar Nico Atanasov, homenatja els seus col·legues d’infància en una nova exposició al Museu d’Art, Amics de sempre. Són un porquet intel·ligent, un gall malparit, una gata manaire i un gatet que, aprofitant-se dels seus encants naturals, aconseguia que tothom li fes d’esclau.
I ha anat un pas més enllà. Amb el seu particular estil, entre art urbà i pop surrealista, ha convertit aquests estimats animalons en els protagonistes de quadres famosos: El gall, de Joan Miró; El fill de l’home, de René Magritte; Marilyn, d’Andy Warhol; i La noia de la perla, de Vermeer. “És una combinació entre els artistes que em van inspirar de petit i els primers espectadors de les meves obres”, explica l’artista resident a Sabadell, un dels habituals de la galeria Caeris de Xangai, que ha exposat els seus quadres a Nova York, Philadelphia, Barcelona, Suïssa i Austràlia.
Sí, els primers espectadors de les seves obres eren els animalons. Els estius d’infantesa d’Sniqus eren a la Bulgària rural. Els pares l’enviaven un mes sencer a la granja dels avis, que eren pastors. No hi havia nens i passava dies i dies absolutament sol. “En aquell moment, entre animals a la granja, va ser quan vaig començar a inventar. Allà hi ha les arrels de la meva imaginació”, expressa el pintor autodidacte, que utilitza esprais, oli, aerògraf i tintes xineses en els seus quadres.
“A la granja tenia un amic, un porquet intel·ligent que es comportava com un gos. M’acompanyava a tot arreu i em passava el dia fent-li pallassades”, relata Sniqus, divertit. Com que el porc no s’engreixava, es deslliurava del destí. Però el dia va acabar arribant. “Li va tocar… En van fer salsitxes… Vaig plorar com un boig!”, continua, radiografiant amb tendresa el record.
Cadascun dels animals té la seva història. “El gall era un cabró que em perseguia per picar-me perquè cada vegada que volia entrar a la granja, havia de passar pel seu pati. Per això el quadre té aquesta energia, aquests colors vius”, expressa Sniqus. Ara el gall malparit estampa una versió d’El gall, de Miró, una de les seves obres preferides.
La gata, que esdevé La noia de la perla de Vermeer, era “la jefa”, diu Sniqus. “La més manaire, amb molta mala llet”. En canvi, el gatet que il·lustra replicant tot homenatjant el quadre més cèlebre de Magritte “era tan maco que tenia enamorat els avis i això li permetia fer el que volia”.
Feia temps que el pintor tenia pendent exposar a Sabadell. A banda dels seus amics, en l’exposició del Museu d’Art també hi ha un quadre d’Sniqus que homenatja els retrats de Picasso de dones en una cadira, a més de tres obres de grans dimensions de l’artista.
