S’ha anunciat el tancament definitiu de l’esplai La Baldufa de Can Puiggener. Totes les alarmes haurien de sonar a la ciutat. Fa quasi dos anys, el maig del 2022, vaig escriure un article, “Esplai La Baldufa, el secretari i l’interventor municipal”, en què deia “Si hagués de triar una entitat que a Sabadell és imprescindible, si hagués de triar la millor entitat a la frontera social, si hagués d’escollir l’entitat més valuosa, si hagués de fer un llistat de les millors entitats sabadellenques, la primera seria sense cap mena de dubte l’Esplai La Baldufa.” Denunciava la manca de sensibilitat de l’Ajuntament per la negativa a ajudar en les activitats d’estiu. Deia: “Algun funcionari ximple considera que les famílies ho poden pagar. Però en quin món viuen? Tampoc no tenia cap sentit que cada família de Can Puiggener hagués d’omplir formularis i més formularis per demostrar que és prou pobre perquè al seu fill l’Ajuntament li pagui el casal d’estiu (140 euros). Realment la burocràcia arriba a extrems delirants.” Resulta que no ha estat possible fer un conveni plurianual perquè l’interventor i el secretari no volen. Tot i que ara, amb la nova llei de foment de l’associacionisme aprovada pel Parlament de Catalunya, potser podrien canviar de criteri. Han ofegat l’esplai a base de burocràcia innecessària i dificultats de tota mena. I al final els monitors se n’han cansat. L’esplai La Baldufa tanca quan complia cinquanta anys.
Potser que la ciutat reaccioni i, en primer lloc, l’Ajuntament i els mestres de les escoles del barri. L’Ajuntament ha d’agafar la responsabilitat de reflotar l’esplai encara que sigui a dos anys vista. Fer un curs laic i progressista gratuït per formar monitors d’esplai seria una primera idea. Es podria demanar ajuda al Casal d’Infants del Raval de Barcelona i convocar una gran trobada d’exmonitors i nens de l’esplai. El que seria lògic és que l’Esplai la Baldufa tingués un conveni per a quatre anys amb prou diners per contractar una persona a mitja jornada i que estigués previst que l’Ajuntament assumís totes les despeses per a totes les activitats a 1 de gener. Ara les ajudes són ridícules. A l’article acabava dient: “Aquests nanos tenen tota la raó. Feu-los cas!”. Doncs res. La millor recepta contra l’extrema dreta, el racisme i el feixisme no és la retòrica de les campanyes electorals, sinó la feina callada, continuada, feta des de l’empatia i l’educació laica i progressista en el lleure infantil i juvenil. Moltes de les coses bones que han passat a Can Puiggener els darrers cinquanta anys es deu a la seva associació de veïns i, sobretot, a l’Esplai La Baldufa i als seus monitors. Ara tanquen, però no per falta de demanda. La gent plorava a l’assemblea final. Per cert, m’informen que el Moviment d’Esplai del Vallès també tanca. Una altra catàstrofe. Quan la convivència es trenqui i algú pregunti què s’hi pot fer, li diré: construir esplais, però, és clar, és com plantar alzines. Molt lent. Que a la ciutat hi hagi convivència fructífera és deu al fet que hi hagi hegemonia dels valors del republicanisme: llibertat, igualtat i fraternitat, és a dir, associació.
