Aquest és el teu senyal per tornar a agafar aquell llibre que fa uns anys et va remoure l’estómac. Per què no tenim problema a repetir els visionats de pel·lícules tants cops com calgui ,però, en canvi, ens costa tant agafar un llibre que ja hem llegit? A la nostra cultura del capitalisme gore, del “com més, millor”, en què se’ns ha convençut –enganyat– que la quantitat val més que la qualitat, sembla que no hi ha d’haver temps per repetir experiències per millorar-les, sinó que sempre han de ser més i més i més i noves i noves i noves.
No som, avui, molt més bons lectors que quan en vam fer la primera lectura? Clarament, he après a llegir, des del primer cop que vaig llegir Cien años de soledad, d’adolescent, què no em fa pensar que la meva lectura d’avui no seria molt més profitosa, molt més plaent? Quina vergonya més horrible si a la meva propera cita hagués d’actuar com a la meva primera cita (no diguem si hagués de recrear el meu primer polvo, avui, que seria horrible). Si amb el temps aprenem de tot, en principi, també aprenem a llegir.
Podem estar d’acord que tots aprenem, amb el temps, que tots llegim i entenem millor de com ho fèiem fa, posa, deu anys, i també podem estar d’acord que quan es tracta de grans obres, val la pena fer-ne la millor lectura possible. Això ens obliga a tornar, de tant en tant, sobre els grans llibres del nostre passat. I quina joia poder-ho fer amb certa assiduïtat.
I tornar-hi amb l’avidesa del primer cop: què em pot ensenyar, encara? On és capaç de fer-me tornar? Quins mons m’ha de descobrir? Amb quina il·lusió que es torna on s’ha estat feliç.
I la por al desencant sempre hi és, que en el seu moment idealitzessis una cosa que està bé que pertanyi només a cert moment i que et sabria molt de greu haver de baixar del pedestal per trobar-la mundana i avorrida. Hi ha aquest risc, sí. Però és inevitable una mica de satisfacció si la lectura evidencia –que té el poder per fer-ho– que ets una persona nova, que el riu corre, que el temps, com si fossis vi, t’ha fet millor.
Així que rellegiu, rellegiu molt, que rellegir és rellegir-se. Si t’agrada el que t’havia agradat, t’estaràs donant el goig de tornar a gaudir-ho, i si no t’agrada el que t’havia agradat, estaràs donant raó a allò que el temps ens fa millors.
