La Societat Catalana d’Hidrologia i Carst, amb seu a Sabadell, ha homenatjat aquest dilluns al vespre el geògraf i carstòleg sabadellenc Manel Monterde García (1953). L’auditori de l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell ha acollit l’esdeveniment, que ha sigut un punt de trobada i retrobament de desenes de persones vinculades al món de la geografia, algunes de les quals es veuen sovint i, d’altres, que no es veien des de feia anys. Durant l’acte, el doctor en Ciències de la Terra i president de la societat, Antoni Freixes, ha posat en valor la figura de Monterde, referent en el coneixement i la divulgació del carst. Segons ha dit, el sabadellenc “ha estat l’ànima de tot el que hem fet ì això és el que dona sentit al reconeixement que avui tots li fem”.
Segons Freixes, “en la trajectòria professional del Manel Monterde és molt remarcable la visió interdisciplinària i transdisciplinària que ha inundat, en tot moment, el seu pensament”. Un pensament i coneixement que va adquirir des de jove de forma autodidacta, “al principi, com un joc que es va convertir en una professió”, en paraules de l’homenatjat. Tot i que va néixer a Tarsis (Andalusia), quan tenia 14 anys es va traslladar a viure a Sabadell amb la seva família.
Manel Monterde, en un moment de l’acte d’homenatge / VÍCTOR CASTILLO
Antoni Freixes ha fet un extens repàs cronològic de la trajectòria de Manel Monterde, de la qual ha destacat el “coneixement directe” que va obtenir de la trobada a Tarbes (França) el 1978, on es va impregnar de la seva metodologia de recerca, que posteriorment va desenvolupar i aplicar en altres projectes, per conèixer el carst amb molta més precisió. En aquest sentit, l’any següent, el 1979, va impulsar el Carst Experimental de Rellinars. Monterde es va llicenciar en Geografia el 1994, i al cap de pocs anys es va incorporar com a professor associat al Departament de Geografia de la UAB.
El carst és un medi (o un relleu) de naturalesa calcària amb una morfologia superficial i subterrània original. Aquesta morfologia s’origina per erosió química o dissolució a partir de les aigües de pluja o meteòriques (carregades amb CO2), que actuen en superfície formant rasclers, dolines, polies,… i que, en infiltrar-se, actuen subterràniament, formant-se les coves i els avencs
Durant l’acte també s’ha presentat el primer volum de la Revista Kras, hidrologia experimental, i s’ha explicat l’excursió que es farà a Rellinars per conèixer les aigües subterrànies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac el pròxim dissabte 15 de juny.
