A sota el Pantà de Sau, hi ha tota una realitat amagada. I no és només el poble de Sant Romà, amb el fotogènic campanar de l’església romànica traient el cap en temps de sequera. Són accidents, fins i tot morts, que han estat ocultats durant molts anys.
El sabadellenc Ot Burgaya acaba de guanyar el premi del millor documental del Festival Internacional de Cinema en Català (FICCAT) pel documental Sau: la memòria submergida, que rescata aquesta història esvaïda en el temps: la del miler de persones que, en unes condicions de vida i laborals molt dures, sense cap mena de seguretat i durant jornades infinites, van construir la presa, bastida el 1947 i omplerta d’aigua el 1963.
“Tothom citava els pantanaires, vinguts durant la dictadura del sud d’Espanya. Però ningú en sabia res, com tampoc no hi havia gairebé rastre dels greus accidents durant la construcció. Es van silenciar i només es coneixen pel boca-orella. És una part de la història de Sau que no s’havia abordat”, explica Ot Burgaya. El documental es podrà veure a les televisions locals de la Xarxa el diumenge a les 22.30h.
[caption id="attachment_304187" align="alignnone" width="700"]
Imatge recuperada d'un film antic / CEDIDA[/caption]
L’aigua esdevé una contradicció en el documental. Destrueix cases, pedres i records. Però alhora és “un generador de vida”, fa arribar molta gent a la comarca.
Els obrers i les seves famílies vingudes d’Espanya van convergir amb la realitat de la zona, en una convivència que fins i tot va deixar anècdotes com els partits de futbol entre els fills dels treballadors i els vilanovins. Ara bé, darrere el poblet ara idealitzat, les condicions de vida eren dures.
El documental és l’última oportunitat per conèixer la història en primera persona d’algú dels que hi va treballar. En queden molt pocs de vius. Entre els obrers, hi havia alguns represaliats republicans i, fins i tot, delinqüents comuns. “També portem a Vilanova de Sau a gent que no hi havia tornat mai. La reacció pura de les persones no necessita anar acompanyada de cap text”.
[caption id="attachment_304186" align="alignnone" width="700"]
Imatge recuperada d'un film antic / CEDIDA[/caption]
La recuperació de les memòries escrites de Fèlix Jurado, que durant 10 anys va treballar en el que aleshores era aquell cul-de-sac de les Guilleries, són vitals per a filar la història documental. Hi ha també una cinta gravada d’un metge aficionat a la fotografia que “estava perduda i en mal estat” i que s’ha restaurat en alta qualitat. Són les úniques imatges dels obrers durant la construcció.
[caption id="attachment_304189" align="alignnone" width="700"]
Ot Burgaya recollint el premi al millor documental[/caption]
“És una història molt concreta d’una part de la geografia catalana, però alhora recupera la memòria històrica i col·lectiva. Evoca un passat perdut i fa brollar records. Ens hi submergim amb sensibilitat i de manera reposada”, comenta el documentalista, que afegeix: “No treure a la llum els accidents mortals silenciats seria una victòria de la dictadura”, afegeix Burgaya, que ha treballat en la producció de projectes com Kanviem? (3Cat)No plou prou (30 minuts) o Els nens de la riuada (Sense Ficció).
