JOAN GARCÍA

Un mercat per a la ‘gauche divine’

[Joan García, Geògraf i ciutadà liberal]

La llibertat individual, inherent a tots nosaltres, s’acostuma a exercir de múltiples formes. De fet, no són pocs els autors liberals que defensen que només hi ha una sobirania, i aquesta és la individual. Una sobirania que ens porta a entendre la realitat i el nostre dia a dia de diferents formes, i que també, moltes vegades, ens porta a molts ciutadans a coincidir en una mateixa rutina.

Les rutines acaben construint hàbits, costums, tradicions. El mercadillo de la Zona Hermètica és un exemple d’això. Plantat cada diumenge en un espai que, més enllà de la seva antiga activitat industrial, ha estat durant anys referent de l’oci o de l’esport, actualment ocupa una més que indiscutible rellevància per a molts sabadellencs, però també vallesans i possiblement gent vinguda de molts més enllà, allà als carrers entre Sabadell i Sant Quirze.

Aquesta importància ho és tant per a l’agenda dels dos municipis com, sobretot, per als centenars de famílies que viuen d’una activitat que ha estat maltractada i a vegades menyspreada durant anys i que ho van passar molt malament durant la pandèmia. Una activitat, per cert, perquè alguns ho acaben oblidant, econòmica.

I és que apuntat això tenim, per un altre costat, un govern municipal que s’ha proposat deixar clares quines són les seves prioritats i els motius que les sostenen. El govern municipal de Sant Quirze del Vallès. Per què es vol treure de sobre el mercat setmanal?

Deixava clar aquest diari fa algunes setmanes el que és una posició més que avançada del consistori de l’alcaldessa Oliveras. Ells intenten justificar-ho dient que les despeses de seguretat i neteja que suposa la seva realització cada diumenge estan per sobre dels ingressos que reben dels paradistes. Aquest raonament no se sosté de cap de les maneres. La majoria de les activitats que es fan a l’espai públic no poden pagar per si mateixes les despeses públiques, de fet, dubto que Sant Quirze pugui justificar d’aquesta manera cap de les activitats de la seva agenda.

Encara té menys sentit quan del que parlem és d’una activitat comercial, perquè precisament són les institucions les que haurien de garantir la seva protecció i impuls. Almenys en un món en què les institucions vulguin estar al servei de la ciutadania.

Què passa, doncs? Tornem al començament. Al govern de l’alcaldessa Oliveras (que suma el més granat de l’esquerra del poble veí) no li interessa aquesta activitat, hàbit, costum o tradició. I hi afegiria més, no li interessa tot el que l’envolta. Segurament, perquè el govern de suposat progrés del municipi del costat no creu compatible tot el que significa aquest mercat i la seva visió del seu poble, aclimatat a altres activitats més pròpies d’un lloc benestant, amb altres accents i possibles. Crec que tots ens entenem. Tot per acabar apropant-se a una versió més que actualitzada i singularment hipòcrita d’aquesta gauche divine que tant de mal ha fet a la Catalunya real els últims anys.

Intentar modelar la realitat del teu municipi convidant el municipi del costat a assumir les teves decisions no és ni lleial i espero que tampoc sigui acceptable. Però, dit això, sempre hi ha solucions. Possiblement, en aquest cas una de radical, però viable. Si Sant Quirze no vol assumir la seva responsabilitat de gestió d’un esdeveniment comercial que transcendeix el seu municipi, jo humilment els proposo que iniciïn els tràmits per fer una modificació dels seus límits municipals, per cedir a Sabadell un territori que de fet, geogràficament, es troba totalment desconnectat del seu nucli urbà.

Seria molt més honest i no trencaria la seva homogeneïtzadora visió de si mateixos. Guanyaria la llibertat individual de construir els nostres propis hàbits, costums o tradicions populars.

Comentaris
To Top